Si hi ha una catalana universal és la ciutat de Barcelona. Dius “Barcelona” a qualsevol lloc del món i tothom sap d’on li parles. A aquestes alçades no cal que li fem la llista de mèrits, al Cap i Casal.

Envio bons desitjos a un col·lega que es jubila i em contesta tot fent aquesta reflexió: “El món va tan accelerat que la sensació d’estar perdent el tren és inevitable”. I afegeix que el planeta de tot just quinze o vint anys enrere, comparat amb el d’ara, “semblava segur i confortable (i segur que no ho era gens)”.

La Barcelona de fa un segle era una ciutat moderna i cosmopolita que des del principi del segle estava immersa en un procés de modernització i expansió en què l'obra de Gaudí, en aquell moment centrat exclusivament en la Sagrada Família, tenia un paper capital. Fem un viatge al passat a través de les imatges d'alguns dels indrets i monuments més importants de la ciutat per veure com s'han transformat en cent anys.

Mig oculta per la renglera d’arbres que fa més amable el passeig de Gràcia, com a l’aguait del vianant desprevingut, aquesta façana sembla observar de reüll la veïna Casa Milà. Malgrat la distància d’estils, les ondulacions de pedra que va imaginar Antoni Gaudí semblen trobar la seva correspondència en el frontal que Toyo Ito va dissenyar per cobrir l’Edifici Europa. Si davant de la Pedrera tenim sensació de mola, de bloc terrós foradat per tèrmits, aquí semblem estar en presència de les ondulacions d’un riu que resplendeix quan fa sol.

La regidoria d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquest dimarts via Twitter que han iniciat obres al Passeig de Gràcia per col·locar correctament els panots de Gaudí. L'alerta la va donar la campanya #SOSPanotGaudí impulsada a través de les xarxes per cinc estudiants de la Universitat de Barcelona, que denunciaven els robatoris de la rajola (dissenyada per l'arquitecte el 1904) i els nyaps en la pavimentació del carrer, i convidaven la gent a fer-ne fotografies i compartir-les.

Eladio de Mora -dEmo- i el dissenyador Luca Missoni són els autors d'aquesta rèplica contemporània del David de Miquel Àngel, una de les peces emblemàtiques del Renaixement. La peça, de prop de 5 mestre d'alçada, feta amb fibre de vidre i vestida amb roba de ratlles fúcsies i crema, s'ha instal·lat aquesta tarda al Passeig de Gràcia coincidint amb la Barcelona Shopping Night.