Un professor interí de l'institut Llorenç Garcias i Font d'Artà, a Mallorca, ha estat detingut per la Guàrdia Civil per presumptes tocaments a una alumna menor d'edat que cursava quart d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) i ha estat apartat per la Conselleria d'Educació fins a final de curs.

Cap a les dotze del migdia d’avui dimarts, l’IES Manacor ha viscut un ensurt que, finalment, no ha anat a més. Un incendi localitzat en un quadre elèctric vinculat a la instal·lació de plaques solars del terrat ha obligat a executar l’evacuació del centre i a mobilitzar els serveis d’Emergències.

Els operaris que estaven duent a terme les obres d'ampliació de l’IES Ses Estacions de Palma han descobert un túnel subterrani de la Guerra Civil. Aquest refugi històric, localitzat al pati de l’antic col·legi, ha obligat a redistribuir la cimentació per garantir la preservació de la seva estructura sense paralitzar les obres. El Govern, amb el vistiplau de Patrimoni del Consell de Mallorca, ha previst habilitar un accés des del mateix institut per a futures visites. Fins ara s’hi han realitzat actuacions de neteja, instal·lació d’il·luminació provisional, reforç de terres i tancament amb porta metàl·lica per regular-ne l’accés. El cost total d’aquestes intervencions ha estat de 15.081,19 euros.

L’Ajuntament d’Algaida posarà 11.200 metres quadrats de terrenys a disposició de la Conselleria d’Educació per a la construcció del nou IES d’Algaida. La junta de govern va aprovar la reagrupació de parcel·les dels terrenys de la zona del Porrassar que ha d’acollir el futur centre d’educació Secundària i Batxillerat del municipi.

El sistema educatiu pateix una crisi llarga i profunda, però només ho saben i sembla preocupar els que hi treballen. A qualsevol nivell, primària, secundària o universitat, els professionals es fan creus del baix nivell i escassa motivació amb què arriben i surten els estudiants. Tots ens esforcem a trobar l’explicació, el perquè d’una mutació negativa que, segur, és multifactorial. El tema transcendeix poc fora de les aules i de les sales de professors, llocs aquests en els quals el desànim s’ha convertit en malaltia, sigui en forma de burnout o de depressió. S’ha de ser molt cínic per no experimentar els efectes del símptoma de l’impostor. El concepte ensenyar s’ha devaluat tant que ens obliga a mantenir un ritual el resultat del qual és decebedor i gairebé inútil. Pocs dels estudiants a les aules mereixen l’apel·latiu d’estudiants, donat que ja no és el que fan, no tant per responsabilitat seva com perquè les metodologies imperants estableixen que la funció dels centres educatius és una altra. Els coneixements s’han convertit en secundaris; la memòria, l’esforç i l’aprenentatge han quedat desterrats en favor del benestar emocional i les anomenades competències. Els professors, desposseïts de la seva funció i lideratge, han d’actuar com a animadors d’esotèriques dinàmiques de grup. No es pot suspendre, ni corregir amb vermell, tampoc dir la veritat als ganduls que no foten ni brot. Fins i tot, per no fer-los mal, s’ha popularitzat un mètode que s’anomena “matemàtiques emocionals” que no fa que n’aprenguin, sinó que no s’hi obsessionin.

"Ja feia molt temps que no el veia bé. Fins que un dia em va dir: «Mama, és que em vull morir...»". Relatada entre llàgrimes per la seva mare, la història del Joel és un cas –un més– d’assetjament escolar. Un capítol de patiment que s’acaba amb l’ajut d’un psicòleg i amb un canvi de centre, però, que queda marcat per sempre. Hi ha molta feina a fer –un de cada quatre infants són assetjats–, però, també, creix la sensibilització vers l'assetjament escolar. El recompte de casos del departament d’Educació i formació professional creix cada curs: 347 el curs 21-22; el doble, 684, el curs 22-23, i un 52% més, 1.042, el curs 23-24. El 2 de maig és, precisament, el Dia Internacional contra el Bullying i l'Assetjament Escolar.

Fonts properes a l'IES Felanitx han denunciat negligències al centre i que la Conselleria d'Educació "els deixa desemparats". En un comunicat, l'institut explica que aquest dimecres, 2 d'abril, s'havia de dur a terme un simulacre d'incendis, i que aquest va deixar entreveure diversos problemes d'abandonament al centre, "fruit del desinterès de la Conselleria a garantir seguretat i una bona infraestructura". El simulacre, a més, estava previst per a principis de gener, però per manca de personal i problemes tècnics amb l'alarma d'incendis —i apunten que no se'ls va informar en cap moment i que les versions dels professors són diverses—no es va fer fins aquest dijous, 3 d'abril. Pel que fa als problemes que presenten les instal·lacions, des del centre afirmen que ja tenien coneixement que les dues escales d'emergència estan rompudes des de fa anys, fet que impossibilita una correcta evacuació del primer i del segon pis. De fet, en l'escrit expliquen que durant el simulacre un grup, per corroborar-ho, va baixar per les escales d'emergència i els ho van prohibir. "En conseqüència, han hagut d'esperar que baixassin els 100 alumnes del centre per les escales internes. L'institut cada any sol·licita aquesta reparació i, com sempre, no es fa res", retreuen.

A l’antiga Grècia, un pastor que es deia Narcís i que havia refusat l’amor de la nimfa Eco es va enamorar del seu reflex, que veia cada dia en un rierol. Un dia, es va tirar a l’aigua per trobar aquella persona que li havia robat el cor i el tenia meravellat, però aquesta obsessió el va portar a morir ofegat. “Ostres, profe, doncs, llavors, la paraula narcisisme ve d’aquí, oi?”, li pregunten els alumnes a Meritxell Blay, professora de llatí i grec a secundària i autora del llibre Mites grecs (Inuk Books, 2024). Ja que mitologia com a tal no existeix com a assignatura, Blay l’explica als seus alumnes a les classes de llatí i grec que imparteix.

"Penjaràs els apunts al classroom?" "Això ho trobarem al campus virtual?". Són les dues preguntes que més repeteixen els estudiants a docents d'institut o d'universitat just abans de començar una classe. "Si veig que el que explica el professor és el mateix que penja a l'aula virtual em relaxo i, de vegades, fins i tot hi ha moments que desconnecto o xerro esporàdicament amb la companya del costat", reconeix la Martina, estudiant universitària. El 80% del seu professorat penja el contingut a l'aula virtual, i d'aquest, aproximadament la meitat és el mateix que s'explica a l'aula. La Ioana, de 22 anys, també és estudiant universitària i, en el seu cas, el 70% del contingut que es penja a l'aula virtual és el que dona el professor. "Pots aprovar sense anar a classe perquè repeteix el mateix rotllo", admet. A Batxillerat, recorda, prenia més apunts perquè ho feia servir com una tècnica d'estudi. "Ho he canviat perquè no és el mateix estudiar capitals d'Europa que fer una classe reflexiva".

Si és febrer, és mes de portes obertes. Durant aquest mes haurem de prendre una de les decisions clau com a pares i mares: triar el centre educatiu on els nostres fills i filles passaran, almenys, nou anys, si debuten a I3 i l’escola és pública. Si comencen primer de secundària o batxillerat a l'institut, l’estada no serà tan llarga, però sí igualment significativa. Durant la infància i l’adolescència, els nens i les nenes no només adquireixen coneixements i habilitats, sinó també valors i ensenyaments que els faran valdre’s per si mateixos en un futur no gaire llunyà. Fer-ho en un centre en el qual hi hagi un projecte educatiu cohesionat i un equip directiu i docent compromès amb la seva tasca i amb la qualitat educativa és fonamental per assegurar un pas satisfactori de la infantesa a l’edat adulta en tots els sentits.

Quan era petita, Maria Recasens, que ara té 26 anys, tenia moltes aficions: a més de l’escola, participava en la lliga de robòtica de Lego, anava al cau, feia escalada i li agradava molt llegir i pintar. Aleshores volia ser astronauta i per això es va acostar a l’astronomia fins que li va caure un llibre de física a les mans. Li va semblar tan interessant que es va posar al cap estudiar alguna cosa que li permetés entendre-ho. Anys després es va graduar en física a la Universitat de Barcelona, ha acabat un màster interuniversitari en ciència i tecnologia quàntica i ha començat el doctorat a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Aquesta trajectòria i tot el que recorda que pensava de la ciència quan era petita és el que comparteix aquest dimarts en una xerrada a l’Institut Menéndez Pelayo de Barcelona, davant els alumnes de 1r d’ESO. Per primera vegada s’ha incorporat al programa #científiques, que des de fa set anys acosta la ciència i la investigació als escolars. 

La mitjana del grup ronda els 65 anys. Estan escoltant atentament, en semicercle, la Sara, que els explica detalls del quadre Paisatge de Sant Just. "Era amic de Joan Salvat-Papasseit?" La veu arriba de primera fila. "Es va ficar a les joventuts nacionalistes, oi?" La resta es mira i intercanvia somriures que es mouen entre la sorpresa i la tendresa. I és que les preguntes les formulen dos nens, pràcticament calcats, que, trencant els tòpics que s'aboquen sobre la seva generació, es mostren encuriosits per cada cosa que se'ls explica i que pregunten i repregunten, demostrant coneixements sorprenents tant d'història de l'art com d'història de Catalunya. Són el Joan i el Martí, dos germans bessons de només 12 anys que aquest any han llegit, entre d'altres, El fill del xofer, de Jordi Amat, i el llibre Bernie Sanders. Sus principales ideas para Estados Unidos.

Aproximadament el 84% dels docents en actiu a centres d’Infantil i Primària de les Balears són dones i el 16% són homes. Ara bé, un 26% de les direccions d'escoles de Primària estan en mans d’ells. A Secundària, la diferència és encara més exagerada: un 39% de professors i un 61% de dones, però un 57% de directors homes. Si els claustres estan tan feminitzats, per què el màxim grau de responsabilitat recau més en ells proporcionalment? Hi ha un sostre de vidre, també dins l’educació, un sector professional tradicionalment progressista.

França ha viscut una setmana negra de violència entre adolescents. Un menor de 15 anys ha mort aquest divendres després de rebre una pallissa dijous a la tarda, a 100 metres del seu institut, al municipi de Viry-Châtillon, a la regió parisenca. D'altra banda, una nena de 13 anys està ingressada en estat greu a Montpeller després de ser agredida violentament quan sortia del seu institut dimarts. El president francès, Emmanuel Macron, ha fet una crida a "protegir" els centres educatius de qualsevol mena de violència. "L'escola ha de ser un santuari per als nostres infants i per als mestres. Serem inflexibles amb tot el que passa a l'escola i els seus voltants", ha advertit el president de la República aquest divendres.

Les intencions del conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, de fer un nou institut de Secundària a Vilafranca que ja ha inclòs en el nou Pla d’infraestructures 2024/2030, ha remogut la comunitat educativa i els responsables polítics de Petra i també de la comarca.

L’Ajuntament de Vilafranca ha aconseguit els terrenys necessaris per a la construcció del que ha de ser un nou institut de Secundària del Pla de Mallorca. El batle, Montserrat Rosselló, ha confirmat que ja disposa d’un solar d’11.200 metres quadrats en sòl rústic. Els terrenys estan aferrats al nucli urbà, al carrer d'Ermità Agustí, entre el quarter de la Guàrdia Civil i el parc de Josep Maria Llompart.

Amb 47 anys, la Núria Rello, arquitecta, ha començat una nova etapa professional com a professora en un institut. Explica que des de sempre la docència li havia cridat l'atenció. Però va començar a treballar, com a autònoma, des d'acabada de llicenciar i no trobava el moment de fer el curs per obtenir el certificat d'aptitud pedagògica (CAP). Quan es va transformar en màster ja ho va veure més complicat i pràcticament tenia la idea abandonada quan va notar que li baixava la feina. "O ho faig ara o ja no ho faré", va pensar. Rello no volia fer un canvi de rumb professional, sinó que volia "obrir-se portes". Així que es va apuntar al màster en línia per poder-lo combinar amb la feina al despatx d'arquitectura i amb la família i en va gaudir. "Crec que era la rara del màster, però m'ho vaig passar bé". A l'institut on va fer les pràctiques el curs passat, a Ripollet, també va sortir una plaça de difícil cobertura i, així, s'ha pogut estrenar de professora de matemàtiques i tecnologia, dues especialitats que costen de cobrir.

La classe de francès transcorria amb normalitat. La professora d'un institut situat prop de París demanava als alumnes que fessin un comentari de text d'un relat que girava entorn de la pintura Diana i Acteó, una obra d'art renaixentista de l'artista italià Giuseppe Cesari exposada al Museu del Louvre. Quan va mostrar la fotografia de l'obra als alumnes, uns quants van girar la cara per no veure-la. Asseguren que la imatge, per la presència de cossos nus, els va "xocar".

"Si fos mare estaria preocupada per si el meu fill acabarà sent una persona amb pocs coneixements i poca capacitat crítica". "Els alumnes estan controlats, monitoritzats i hiperprotegits". "S'ha caigut en la mediocritat sobreprotegint els alumnes, decidint que ja no suspenen, sinó que els direm que no avancen". "Les desigualtats socioeconòmiques tenen un efecte directe en els alumnes catalans que treuen males notes". "La formació inicial dels professors és molt deficient". És només un petit recull del que han dit experts sobre els resultats de les proves PISA, l'avaluació internacional que l'OCDE fa als estudiants de 15 anys d'una vuitantena de països. Però què en pensen, els protagonistes? Hi estan d'acord? El Criatures ha parlat amb una desena d'estudiants de 4t d'ESO –curs on es van fer les proves la primavera passada– i de primer de batxillerat, que és el que estudien els alumnes que van fer aquests exàmens, d'escoles públiques i concertades de diferents punts de Catalunya, i amb alumnat provinent de famílies d'origens i estrats socials diversos.