La psicòloga Carmen Tovar i les mestres Carme Rosselló i Aina Quintana estan al capdavant de la cooperativa Dièresi. Totes tres formen part d'aquest projecte de pensament crític i feminista nascut fa uns anys amb la voluntat de promoure transformacions socials, especialment en l'àmbit educatiu. "El nostre objectiu és obrir escletxes per construir maneres d'educar i viure de manera més justa", apunten, "des d'un compromís amb la infància i el feminisme".

La Cooperativa de Sant Bartomeu de Sóller –la més antiga de l'estat espanyol amb 126 anys– ja té una tafona ecològica. Aquest projecte neix de la col·laboració entre els pagesos i l'Administració amb l'objectiu d'augmentar la qualitat de l'oli de l'illa, que "de cada vegada competeix amb un mercat millor i ha de superar un llistó que ja és molt alt", explica el president de la Cooperativa de Sant Bartomeu de Sóller i també de la Cooperativa del Camp Mallorquí, Miquel Gual. A això, s'hi afegeix la voluntat de pegar una empenta a la indústria de l'illa. "I hi ha res millor que el sector ecològic per fer-ho?", demana.

El Govern i l'Ajuntament d'Inca han signat un nou acord per ampliar per un any el permís als productors d'aviram perquè puguin sacrificar pollastres a l'escorxador municipal, per motius de producció i de benestar animal.

A finals de maig, molts paladars s’alegren amb la dolçor del fruit de l’albercoquer. La fama i el punt fort d’aquesta fruita a Mallorca és al Pla, i concretament a Porreres i els municipis i terres dels voltants. La Cooperativa Agrícola de Porreres és un dels indrets que més tones d’albercocs despatxa. “Ve gent de tota Mallorca a comprar-ne”, diu la seva gerent, Esperança Mora. Però els darrers anys han de competir, massa vegades, amb albercocs arribats de la Península que els volen fer passar per porrerencs.

Abacus, que el passat mes de gener anuncià que tancava el local situat al carrer de Colom de Palma, que obrí les portes el passat 2014, ja té nova localització.

El Consell de Govern ha donat llum verda aquest dilluns a l'avantprojecte de llei de cooperatives de les Illes Balears, una normativa que substituirà la vigent, del 2003. El portaveu de l'Executiu, Iago Negueruela, ha destacat que és un text "absolutament pactat i consensuat" amb el sector i, de fet, abans de la roda de premsa d'aquest dilluns ha tingut lloc una reunió entre el mateix Negueruela, la presidenta del Govern, Francina Armengol, i la presidenta de les cooperatives agroalimentàries de les Illes, Jerònima Bonafé.

L'Ajuntament de Deià, amb Lluís Apesteguia al capdavant, va enviar una carta a tots els consistoris de Mallorca amb motiu del tancament de l'única sucursal bancària que hi ha al poble de la Serra. La carta proposava una reunió a tots aquells pobles amb el mateix problema o amb indicis clars d'acabar igual que Deià, és a dir, sense cap oficina bancària pels seus habitants. La reunió s'ha celebrat aquest dilluns amb representació de Costitx, Sóller, Mancor, Esporles, Sant Llorenç, Montuïri, Fornalutx, Bunyola i, per descomptat, Deià. Una de les conclusions més importants a la que s'ha arribat és que si l'Estat no dona una solució a aquest problema, es proposarà la creació d'una cooperativa de crèdit propulsada pels mateixos ajuntaments.

Són planta i set pisos d’altura fets amb una estructura de fusta. L’edifici més alt d’Espanya que utilitza aquest material com a base de la construcció es diu Cirerers i és al barri de Roquetes, a Barcelona. Un nou sistema de construcció, però que forma part d’un projecte que va més enllà, que també vol canviar el model de propietat i accés a l’habitatge i intentar influir en l’inflacionista mercat immobiliari per aconseguir abaixar el preu dels pisos.

El nombre de cooperatives a les Balears ha crescut un 7% durant el 2020. En xifres, s'ha passat de les 276 cooperatives el 2019 a les 295 inscrites a final de l'any passat. Aquesta és una de les principals dades que s'ha posat en relleu en el marc del Consell de l'Economia Social i Cooperativisme d'aquest dimecres.

Arena Petit va néixer a Barcelona. La varen dur a Mallorca sa mare i son pare quan només tenia un mes per fer la criança en un entorn rural. Ha estudiat Humanitats, ha format part del moviment agroecològic i s’ha format en facilitació de grups. Des de fa uns anys, amb la cooperativa Bauma, comparteix el que ha après amb associacions, organitzacions i entitats de les Balears. Aquest cap de setmana ha fet un curs orientat al moment post-covid-19 “Analitzant un procés de canvi”, per acompanyar les persones i els grups a trobar la seva pròpia manera de surfejar el canvi.

El cooperativisme en l’habitatge comença a caminar a Mallorca gràcies a dos projectes presentats per construir promocions col·laboratives, un a Llucmajor i l’altre a Santa Maria, les quals, a falta de l’adjudicació definitiva, seran les primeres experiències impulsades per l’Institut de l’Habitatge de les Illes (Ibavi) dins el programa Cohabita. De les cinc promocions d’habitatge públic gestionades a través d’aquesta fórmula col·laborativa previstes pel Govern, només dues tenen interessats, ja que els concursos per adjudicar les promocions de Son Servera, Vilafranca i Manacor han quedat deserts.

“Això està passant i tu no te n’estàs adonant”, diu el drag-queen Candy Kane, que protagonitza el vídeo de presentació de la Setmana de les economies transformadores, que es fa del 20 al 28 de setembre. Els organitzadors estan convençuts que la majoria de la població no sap que el cooperativisme actual i el que s’ha desenvolupat en els darrers anys a les Balears, i el que ve de lluny, està funcionant d’una manera molt efectiva.

L’economia social, impulsada per cooperatives, societats laborals, fundacions, empreses d’inserció social i altres companyies que treballen amb objectius de sostenibilitat o que van més enllà del simple benefici econòmic, està registrant un important creixement els darrers anys i estan ocupant espais de negoci que fins ara estaven limitats a les empreses de l’economia tradicional. Entre el 2010 i el 2018 el nombre de cooperatives ha passat a les Illes de 214 a 274, fet que suposa un increment d’un 28%, mentre que les societats laborals han caigut un 11%, de 545 a 482. Durant el 2019 la tendència es manté, ja que a l’agost hi havia 272 cooperatives i 478 societats laborals. Si hi afegim altres tipus d’entitats d’economia social, que sumen 1.035, ens trobam que el 2017 hi havia a les Illes un total de 1.816 empreses que estan dins aquest sector, un 2,5% més que l’any anterior. Aquesta xifra suposa quasi un 2% de les 93.067 empreses que existeixen a l’Arxipèlag. Les cooperatives i les societats laborals ocupen a Balears 2.591 treballadors, un 0,5% de la població amb feina. Cal tenir en compte que només els centres especials ocupen prop de 1.500 persones, la gran majoria de les quals són treballadors amb alguna discapacitat.

La Cooperativa Sant Bartomeu de Sóller ha celebrat el 120è aniversari de la seva fundació, per la qual cosa se situa entre les més antigues d’Espanya, reivindicant la singularitat de les Illes i denunciant que la normativa europea no té en compte aquestes especificitats a l'hora d'impulsar el sector primari.

El projecte Farmers & Co va néixer a Menorca, l’any 2016, per iniciativa de la Cooperativa del Camp, amb l’objectiu de comercialitzar els productes del camp. Al final de 2017 s’hi va sumar una desena de cooperatives de totes les illes de l’arxipèlag. Una unió de cooperatives que ha permès ampliar el ventall de productes, reforçar la imatge de la marca i afrontar amb més seguretat i garanties les possibilitats comercials i d’expansió del projecte. Avui dia, Farmers & Co té més de 600 associats i un total de 19 botigues obertes a les Illes, alhora que continua amb el procés d’expansió a tot Espanya i l’estranger.

“Ens alimentam d’entusiasme”, afirma amb un ampli somriure Marta Pizarro, sòcia fundadora de la iniciativa col·lectiva S’Altra Senalla, nascuda fa 25 anys a partir de l’energia d’un grup de persones que varen posar la llavor del comerç just a Mallorca. “S’Altra Senalla és un projecte en el qual les dones dominen des del principi. Sempre n’hi ha hagut més que homes”, comenta. Actualment hi ha 200 socis i sòcies, i un grup estable de 40 persones voluntàries. Pizarro destaca la seva entrega i dedicació. Un compromís, diu, que han tingut sempre present les persones que s’han implicat a tirar endavant aquesta entitat que qüestiona les regles del sistema econòmic, l’objectiu principal del qual és obtenir el màxim benefici. “A escala mundial, el comerç just és un petit gra d’arena dins un món global dirigit per grans poders. Gratifica lluitar contra gegants i aguantar. A poc a poc augmentam la nostra presència amb uns valors diferents”, apunta aquesta sòcia, que fa més de dues dècades que lluita.

El Govern posarà en marxa una nova fórmula per fomentar l'accés a l'habitatge que consisteix en la cessió de cinc solars a diferents municipis de Mallorca per tal que es constitueixin cooperatives per construir habitatges que seran distribuïts entre els seus socis, que en tindran el dret d'ús durant 75 anys.

El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres, a proposta de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria, el Projecte de llei de microcooperatives de les Illes Balears, amb el qual es pretén fomentar i afavorir la creació de micropimes sota el model de societat cooperativa de treball associat, així com de cooperatives d’explotació comunitària de la terra.

La federació hotelera de Mallorca s'ha reunit aquest dilluns amb Cooperatives Agro-alimentàries de les Balears per continuar cercant vies de cooperació amb el sector primari, després d'haver-se trobat la setmana passada amb Unió de Pagesos i Asaja per tal d'intercanviar informació entre els dos sectors.

Als edificis agrícoles i ramaders d’Eivissa i Formentera s’hi haurien d’instal·lar plaques solars amb capacitat per generar 70 kWp d’energia en cinc centres col·laboradors, cosa que suposaria una inversió de 123.686 € que significarien una reducció del consum elèctric convencional de 119.568 kWh anuals i un descens de les emissions de CO2 de 112,6 tones l'any. És el resultat de l’estudi que el Grup Leader d’Eivissa i Formentera ha presentat avui a la seu del Consell d’Eivissa i que demostra la viabilitat d’aquesta instal·lació, que es faria als escorxadors d’Eivissa i de Formentera i a les cooperatives agràries de Sant Antoni, Santa Eulària i Agroeivissa.