Julia Malye (París, 1994) va publicar el seu primer llibre, La fiancée de Tocqueville, quan tan sols tenia 15 anys. "Vaig començar a escriure perquè quan era petita em feia molta por oblidar les coses", explica. Es va rellegir tots aquells dietaris de quan tenia 12 o 13 anys, però no li evocaven res, no la traslladaven al passat. Així que va decidir escriure ficció. "Tenia una altra por, quedar-me tancada a la meva ment, era una sensació de claustrofòbia, i escriure em permetia viure unes altres vides", diu. Ara, amb Les noies de Louisiana, traduït al català per Josep Maria Pinto (Empúries/Salamandra), es posa en la pell d’un grup de noies franceses que el 1720 van salpar a bord de La Baleine. Totes havien sortit de la Salpêtrière, un orfenat i correccional de fama infausta on vivien recloses òrfenes, prostitutes, malaltes, avortistes, filles rebutjades per les famílies perquè no hi encaixaven o, simplement, dones amb un punt de rebel·lia. El seu destí era Amèrica, concretament Louisiana, on les esperaven colons desesperats per trobar dona. "Eren com una mercaderia —explica Malye—. En el viatge que descric es van embarcar amb un grup de monges ursulines, estaven una mica protegides; en l’anterior, moltes havien mort perquè van fer el viatge en condicions terribles i encadenades", afegeix l’autora.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va començar el seu mandat amb diverses decisions controvertides, entre les quals destaca el canvi de nom del Golf de Mèxic pel de Golf d’Amèrica. A partir d'ara, el 9 de febrer serà commemorat oficialment com “El dia del Golf d’Amèrica”. En l’ordre executiva aprovada aquell dia, Restoring Names That Honor American Greatness (Restaurar els noms que honoren la grandesa americana), el president va justificar la decisió de canviar el nom del golf afirmant: És “un actiu fonamental per a la nostra nació" i "una part indeleble d'Amèrica", tenint en compte que els estatunidencs acostumen a identificar els Estats Units com Amèrica. El canvi de nom, però, ha obert diferents escenaris de futur i incerteses sobre com afectarà la resta del món.

Un conductor ha envestit una multitud que assistia a un festival de carrer filipí a Vancouver, al Canadà, i ha matat almenys 11 persones, segons les autoritats locals. L'atropellament massiu ha tingut lloc cap a les vuit del vespre (hora local; les sis de la matinada a Catalunya), i la policia ha dit que havia detingut "un únic sospitós" al mateix lloc dels fets: el conductor, un home de 30 anys de Vancouver. Els investigadors han descartat el terrorisme com a motiu de l'atropellament, segons ha explicat la policia de Vancouver en un correu electrònic, però no han ofert més detalls. Les fotografies publicades per les agències de notícies mostraven el que semblava un totterreny negre amb danys importants a la part de davant del vehicle i els airbags desplegats.

Poques hores abans de la investidura presidencial d’aquest divendres, Veneçuela està sumida en un estat d’alerta, tensió i confusió. Fa dies que l’actual president, Nicolás Maduro, es prepara per prendre possessió i iniciar el seu tercer mandat de sis anys, amb el suport dels seus als carrers de Caracas en manifestacions “per la pau” i “contra la ultradreta”. Mentrestant, l’oposició antichavista ha denunciat un "segrest" i el posterior alliberament de la seva líder, María Corina Machado, aquest dijous després que reaparegués públicament per liderar una manifestació al centre de la capital. Tot plegat, hores abans que l’autoproclamat president electe Edmundo González Urrutia viatgi, segons el previst, a Veneçuela per prendre possessió del càrrec, malgrat les amenaces de detenció per part del govern chavista.

Quedam amb Claudio Adrover Luna, argentí de 46 anys, en una coneguda pastisseria del seu país al centre de Palma. L’entrevistador demana un cafè amb llet. La cambrera, amb mala cara, exclama: “¿Qué?”. “Café con leche”, és la resposta de qui avui no té ganes de discutir. “Si haguessis estat un turista –lamenta Claudio–, no t’hauria contestat així. La seva actitud ha estat de prepotència. Ella sap que li has parlat en català, que és la llengua d’aquí. Si ha acabat d’arribar i no l’entén, se’n podria haver disculpat educadament”.

Mèxic afronta aquest diumenge una jornada electoral històrica. Uns 98 milions de mexicans –el cens electoral més gran que ha conegut el país– estan cridats a les urnes per elegir, molt probablement, la seva primera dona presidenta. Claudia Sheinbaum, de la coalició oficialista Seguim Fent Història - Morena, i Xóchitl Gálvez, de l’aliança opositora Força i Cor per Mèxic, lideren les enquestes davant de Jorge Álvarez, de Moviment Ciutadà, un partit minoritari de centreesquerra que, si bé ha millorat els seus resultats als últims sondejos, registra una intenció de vot ínfima davant les seves contrincants. Al tancar la campanya dimecres passat, totes les enquestes donaven avantatge a Sheinbaum per sobre de Gálvez.

Crisi diplomàtica entre Mèxic i l'Equador. El govern mexicà d'Andrés Manuel López Obrador ha suspès la seva relació diplomàtica amb Quito després que divendres a la nit la policia equatoriana entrés a l'ambaixada mexicana al país i s'emportés detingut l'exvicepresident equatorià Jorge Glas, que hi estava refugiat i a qui Mèxic havia concedit l'asil.

Sí que es va poder, és el crit amb el qual ha rugit la plaça de la Constitució de Ciutat de Guatemala quan el nou president, el socialdemòcrata Bernardo Arévalo, ha tret el cap al balcó del Palau Nacional passades les tres de la matinada d'aquest dilluns. El mateix Arévalo ha cridat aquest lema juntament amb els milers de persones que havien esperat durant tot un dia que assumís el poder, en una jornada marcada per la incertesa. S'ha fet esperar tant la seva presa de possessió, que fins i tot s'ha fregat el trencament constitucional al país, atès que la llei estableix que havia d'assumir la Presidència el 14 de gener a les 16.00 hores. Però no ha estat fins a la mitjanit de l'endemà, quan Arévalo i la vicepresidenta Karin Herrera han jurat els seus càrrecs en el Teatre Nacional davant la presència del president de Colòmbia, Gustavo Petro, i la presidenta d'Hondures, Xiomara Castro, entre altres.

Les xarxes de narcotràfic han desencadenat una espiral de terror i violència sense precedents a l'Equador. El president del país, Daniel Noboa, ha declarat l'estat de guerra davant dels atacs fets pels càrtels en diversos llocs del país –que han deixat almenys onze morts– i ha ordenat el desplegament de l'exèrcit i la policia per acabar amb els grups del crim organitzat, als quals ha declarat terroristes. Deu homes encaputxats han irromput dimarts a la nit en una televisió de Guayaquil i han pres com a ostatges un grup de treballadors a punta de pistola: mentre els periodistes els imploraven en directe que no els fessin mal s'han sentit alguns trets, fins que s'ha tallat el senyal. La policia, alertada via SMS, ha detingut 14 persones per l'assalt a la televisió i ha alliberat els ostatges. També s'han assaltat diverses comissaries i casernes de bombers. Diversos atacs diferents en diversos punts de Guayaquil durant tot el dia de dimarts van deixar onze morts, segons la premsa local.

El Patronat de la Fundació Mallorca Turisme ha aprovat aquest dilluns en el Consell Assessor el Pla 2024, que emmarca el conjunt d'accions de promoció turística que farà el Consell de Mallorca al llarg del 2024, entre les quals destaca la promoció turística de l'illa en els mercats americà, asiàtic i de l'Orient Mitjà. Segons ha informat la institució insular en una nota de premsa, el focus principal del Pla és desenvolupar la definició de l'enfocament del turisme a Mallorca a través del Compromís per a un turisme responsable, el nou full de ruta que emmarca la gestió turística per als pròxims anys i que involucra tots els elements de la cadena de valor turística, que inclou també els residents i els turistes.

L’Argentina ha votat aquest diumenge amb nervis i expectació en les eleccions presidencials més tenses i ajustades de les darreres dècades. El ministre d’Economia peronista, Sergio Massa, i el diputat ultraliberal i conservador, Javier Milei, han dut a terme una campanya llarga i feixuga per liderar els pròxims quatre anys a la Casa Rosada. Des de les vuit del matí de diumenge, en obrir els col·legis, la ciutadania concorria a emetre el seu vot en uns comicis que han registrat una alta participació: a les quatre de la tarda ja havia votat el 62% del cens, unes xifres més altes que a la primera volta electoral de l’octubre i a les primàries de l’agost.

L'statu quo de Guatemala no vol Bernardo Arévalo, que amb el seu partit polític –el Movimiento Semilla– va arrasar a la segona volta de les eleccions del 20 d'agost i que assumirà la presidència el 14 de gener. Arévalo va aconseguir 2,4 milions de vots, davant dels 1,5 milions de la seva rival, Sandra Torres, que continua sense reconèixer la seva derrota i que atribueix a un “frau”. La justícia està fent l'impossible per evitar que governi una formació socialdemòcrata liderada pel fill de l'expresident Juan José Arévalo (1945-1951), que ha promès “treure el país del pantà de la corrupció”.

El Canadà viu la pitjor temporada d'incendis de la seva història. El foc va arribar abans de l'habitual, a principis de juny, i no ha deixat de cremar en moltes parts del país. Encara estan actius més d'un miler de focs arreu del Canadà, segons dades de la NASA, i un dels més virulents amenaça ara una ciutat del nord. El govern del Canadà ha ordenat evacuar tots els ciutadans de la ciutat de Yellowknife i les localitats del voltant: en total unes 20.000 persones que haurien d'haver abandonat la zona abans de demà divendres al migdia. El foc, que ja ha cremat en aquesta zona més de 160.000 hectàrees, segons la televisió canadenca, és a només 17 quilòmetres de la localitat i podria arribar-hi a finals de setmana.

A finals del segle XIX, cap al 1890, van aparèixer els primers retrats dels nadius americans. Amb els pioners occidentals, que viatjaven a la recerca de fortuna i de terres, també van arribar persones empàtiques i sensibles, que no van trigar a adonar-se que en aquell moment, en aquell lloc del món, es destruïa una manera de viure. Seves són les fotografies, sovint en escenaris preparats, amb una mirada romàntica que recorda l'època precolombina.

Hashtags com #Lula13NoPrimeiroTurno #OBrasilFelizDeNovo #LulaNo1ºTurno, que inunden les xarxes socials dels simpatitzants de Luiz Inácio Lula da Silva, exposen l’eufòria de l’esquerra brasilera perquè aquest diumenge, a la primera volta de les presidencials, té la possibilitat real d’enviar a la paperera de la història el govern d’extrema dreta de Jair Bolsonaro. Amb les enquestes a la mà, l’històric candidat del Partit dels Treballadors (PT) té el 52% d’intencions de vots vàlids (que no comptabilitzen ni els nuls ni els blancs). Si s’acaben confirmant els pronòstics, de res valdria el 34% de suport que podria aconseguir el president sortint.

Fa més de cinc mesos que va començar la invasió russa a Ucraïna i, tot i que la cobertura de la guerra ha anat quedant en un segon pla, els seus efectes continuen impactant a escala global. L’informe Repercussions a l’Amèrica Llatina i el Carib de la guerra a Ucraïna: com afrontar aquesta nova crisi, publicat recentment per la Comissió Econòmica per l’Amèrica Llatina i el Carib (Cepal) de l’ONU, estableix que les economies llatinoamericanes afronten un context extern d’incertesa, inflació dels preus dels aliments i l’energia, i desacceleració de l’activitat econòmica i el comerç. Segons l’estudi, el 2022 el creixement mitjà anual del PIB es reduirà a l’1,8% –l’any passat va ser del 6,3%– i la regió retornarà a un patró de creixement més alentit, que amb prou feines arribaria al 0,3%. 

El pagès, youtuber i personatge públic de Mallorca Miquel Montoro (2006) és a "les Amèriques", com diu ell, a passar uns dies amb una setantena d'estudiants de tot l'Estat de la mà del projecte EduCaixa. El jove mallorquí és ambaixador del repte impulsat per la plataforma The Challenge. Els talents guanyadors descobreixen, durant dues setmanes, l'entorn tecnològic de Silicon Valley acompanyats pel youtuber Miquel Montoro, que continua preocupat pel futur de l'agricultura.

Les expectatives sobre la novena Cimera de les Amèriques, que ha acabat aquesta matinada de dissabte a Los Angeles, eren tan baixes que no podia defraudar a ningú. Ja era esperat el ball de confirmacions i baixes que la van precedir donada la decisió de l’administració Biden d’excloure'n Veneçuela, Nicaragua i Cuba per considerar-los governs no democràtics. Com a conseqüència, els presidents de Mèxic, Bolívia, Hondures i Guatemala van declinar la invitació, però hi van enviar els ministres d’exteriors. Sí que hi va anar el jove president de Xile, Gabriel Boric, que abans va visitar el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, a Ottawa, amb qui es va comprometre a promoure una agenda de desenvolupament inclusiu, sostenible i feminista. Tots dos es van manifestar en contra de les exclusions i a favor del diàleg, com també ho van fer molts països als seus discursos a la plenària. A les portes de dues eleccions presidencials a Colòmbia i el Brasil que poden reconfigurar la relació de forces a la regió, el balanç d'assistències no es pot qualificar d'èxit, però tampoc de fracàs rotund. Tot i això, el viatge inesperat de Maduro a l'Iran i Algèria i la confirmació d’un acord de Nicaragua amb Rússia per l’entrada de tropes al país durant els dies de la cimera no poden deixar de ser vistos com una provocació.