Més d’un centenar de persones s’han concentrat aquest divendres al passeig del Born de Palma, convocades per UGT, per protestar contra un acord estatal del sector del comerç que, segons el sindicat, podria suposar una reducció salarial i de drets per a milers de treballadors a les Illes.

Gimena Araujo (Buenos Aires, 45 anys) era encara adolescent quan va arribar a Mallorca des de l’Argentina. Els seus pares es varen avançar uns pocs anys al recordat corralito i s’establiren a l’illa. “Ja hi duc més de mitja vida aquí. Hi he tengut els fills”, explica amb naturalitat i prudència. Tanta, que desisteix la proposició de fer-li una fotografia per al reportatge. “Vull que sigui un negoci més de Manacor, però procur mantenir l’anonimat tant dels clients com el meu. La meva família no és tan tímida com jo”.

La patronal del petit i mitjà comerç de Mallorca, Pimeco, ha impulsat la campanya 'Mallorca’s Shops Love Tourists' (les botigues mallorquines estimen el turisme) per llançar un missatge "clar, directe i sincer: el comerç local valora i necessita el turisme".

Resistència. Implacable. Economia de guerra. Aquest era el panorama de la botiga de fotografia Joma, tot un clàssic del barri de Gràcia de Barcelona, amb l’arribada en tromba de les tecnologies digitals a un món, el nostre, tan sotmès a l’evolució tecnològica. Però hi va haver un clic, mai més ben dit, com el clic que fan els vells disparadors de les càmeres analògiques. I el clic està 100% relacionat amb els nous temps, amb els canvis de tendències, amb l’aparició de les xarxes socials. Tota una paradoxa, sí: la tecnologia analògica ha ressorgit amb força precisament gràcies a l’avenç dels temps, a la dictadura de les xarxes socials, a les ganes d’experimentar, d’explicar coses diferents, de posicionar-se en aquest món amb afany i personalitat vintage.

Clam dels consumidors europeus contra Shein per les seves "tècniques enganyoses". Fins a 25 associacions de 21 països, agrupades sota el paraigua de l'Organització Europea de Consumidors (BEUC, en les seves sigles en anglès), han presentat una denúncia a la Comissió Europea perquè intervingui contra les "pràctiques il·legals" del gegant xinès de la moda ràpida, que ofereix tota mena de roba a uns preus molt baixos.

La venda de productes de segona mà s'ha disparat a alguns pobles gràcies a la iniciativa dels ciutadans. Esporles, Sant Joan, Petra i Artà han creat grups de WhatsApp per a residents on s'anuncien objectes de tota mena. Aquests grups, que acumulen més de 500 usuaris a cada poble, s'han convertit en una eina similar al Wallapop, però amb l'avantatge que els venedors i els compradors es coneixen i el negoci es fa en persona. L'oferta i demanda ha crescut tant que algun dels usuaris ha decidit silenciar el seu grup: "He arxivat la conversa perquè, si no, tenia notificacions al telèfon tot el dia", explica una resident de Sant Joan que forma part del grup del poble.

Europa s'ha de despertar tant en l'àmbit polític com en l'econòmic per ser un actor rellevant al món. És l'avís del Cercle d'Economia a la nota d'opinió que emmarca la seva reunió anual que se celebrarà a Barcelona entre el 5 i el 7 de maig. "El moment és greu, i és urgent que Europa reaccioni", alerta. Després d'una etapa de dependències energètiques i de protecció dels EUA en matèria de defensa, que han afavorit una energia barata i facilitat l'exportació i el comerç internacional, hem arribat a un món actual en què tot plegat han esdevingut “vulnerabilitats” aguditzades amb l'accés de Donald Trump al poder a la primera potència mundial.

Les autoritats turques han multat tres empreses internacionals de sabates, entre elles la mallorquina Camper, per no informar en els seus anuncis que les seves sabates inclouen pell de porc.

Sembla que la implementació caòtica dels aranzels d'importació als Estats Units –dirigits tant a aliats com a adversaris– que està protagonitzant l'administració del president Donald Trump no pugui tenir cap explicació senzilla. Els Estats Units estan perseguint múltiples objectius, sovint contradictoris. Atès que les tendències estructurals impulsen la desindustrialització de les economies avançades, la possibilitat de relocalitzar les fàbriques sembla remota. En canvi, l'objectiu més plausible és el fiscal. L'actual administració dels Estats Units afirma que els aranzels poden generar ingressos, de tal manera que, a la pràctica, els països estrangers estarien subsidiant les retallades fiscals per als contribuents nord-americans.

En ple debat sobre l'increment de la despesa en defensa i justament el dia previ a la compareixença de Pedro Sánchez al Congrés, la comissió de Defensa de la cambra baixa ha escalfat motors amb l'anàlisi de les exportacions de material militar de companyies espanyoles. Segons un informe elaborat per la secretaria d'estat de comerç, Espanya va exportar material de defensa per valor de 1.976 milions d'euros el primer semestre de 2024. Es tracta d'un 13% més que en el mateix període de l'any anterior, segons ha exposat la responsable d'aquesta secretaria, Amparo López Senovilla, en una compareixença aquest dimarts. Els principals destinataris van ser països de la Unió Europea (UE) amb un 61% del total d'exportacions (1.212 milions d'euros) i el producte més venut van ser aeronaus (1.339 milions d'euros, és a dir, gairebé un 70% del total).

La Victòria no diu mentides. Si algú s’emprova uns guants i no se’ls sap posar bé, li diu "no es posen així". Si algú s’emprova una estola i no li queda bé, li diu "no et queda bé, emprova’t millor aquesta altra". I no ho fa perquè d’aquesta altra en tingui un estoc immens al magatzem, sinó perquè de veritat ho pensa. I convé fer-li cas. Porta com aquell qui diu tota la vida rere el taulell de la Guanteria Alonso, resistent del comerç tradicional i el negoci familiar en un carrer tan insòlit perquè això passi com és el de Santa Anna de Barcelona, al centre del "territori comanxe", tal com sento que diu una senyora que acaba de sortir de la botiga.

Poques olors hi ha més identificables que la de la pintura. I la del vernís. I la del dissolvent. Aquelles olors perillosament addictives, oi? Pintures Jordi, al carrer d’Aribau, 88, és un univers d’aquestes olors. I això que avui les pintures ecològiques han suavitzat molt la irradiació olfactiva dels productes. M’ho explica el Joan Jordi Romeu, tercera generació de Joans Jordi a càrrec del negoci. L’avi, Joan Jordi Ferrer, va ser-ne l’iniciador. El pare, Joan Jordi Cortés, el continuador. I ell, Joan Jordi Romeu, l'actual. Porta més de tres dècades darrere els aparadors i davant les estanteries de fusta, mobiliari d’origen, emblema de la botiga.

Basta fer una passejada pels voltants de la plaça de Pere Garau i entrar a qualsevol bar per tornar dècades enrere: barres metàl·liques, màquines escura butxaques, renou de culleres que giren per dissoldre el sucre del cafè, parroquians que aprofiten els darrers minuts abans de tornar a la feina i senyores grans que venen del mercat amb el carro ple i prenen alguna cosa abans de dur la compra a casa. Ara bé, ja se sap que, perquè tot es mantingui, hi ha coses que han de canviar, i fa uns anys que molts d’aquests establiments són gestionats per propietaris xinesos, que varen trobar una manera ràpida de tenir un negoci per tirar endavant. A Palma ja ronden els 300 i van molt més enllà de la barriada de Pere Garau, on viu bona part de la població xinesa de Ciutat, segons explica el president de l’Associació Xinesa de les Illes Balears, Fang Ji.

El període de rebaixes d'hivern ha arrencat aquest dimarts de manera tímida als comerços de les Balears, encara que amb la il·lusió i l'esperança posada en el fet que l'arribada del fred animi les vendes, especialment de roba d'abrigar.

Un matí de novembre a Sarrià, Barcelona, el propietari d’un restaurant que vol restar en l’anonimat rep una visita inesperada. És algú que s’ofereix a fer una campanya que augmentarà la nota mitjana i els comentaris positius del seu establiment a Google Reviews. L’oferta és refusada, i misteriosament, poques setmanes més tard, el restaurant rep una allau de puntuacions negatives. Fa pocs dies i just a l’altra banda de la ciutat, a la Vall d’Hebron, un grup de socis descontents amb el funcionament del seu club esportiu amenacen amb puntuar malament el centre a la mateixa plataforma si no fan cas de les seves reivindicacions.

L'Ajuntament de Manacor s'ha proposat recompondre el teixit comercial de la ciutat en quatre anys. Un projecte que implica sobretot evitar que més establiments històrics hagin de tancar per manca d'un relleu familiar i per adaptar els gairebé 600 portals oberts a les noves maneres de promocionar-se i vendre. Per això avui ha presentat les bases d'un pla encomanat fa uns mesos a l'empresa gironina Focalizza, a fi de tenir una radiografia clara de com fer les coses a partir d'ara.

"Es traspassa" i "Es lloga" són dos cartells més comuns del que hauria de ser habitual al centre de Palma, on molts de dies es fa difícil caminar entre tants de turistes. Ara mateix, carrers com el del Conquistador o el d'en Morei, o places emblemàtiques com la de Santa Eulàlia no aconsegueixen mantenir ocupats els locals comercials, part dels quals fa mesos que són buits.

Els calçons texans d’Araceli Correta (55 anys) llueixen ordenats sobre la taula de la seva parada al mercat de Pere Garau de Palma. Llestos per a una jornada de vendes a 15 euros el parell. O de tres calces per cinc euros. “Tot de bona qualitat”, s’afanya a puntualitzar. De braços plegats i amb les mans sota les aixelles, alterna el relat de com es va iniciar en la venda ambulant mentre utilitza les tècniques de màrqueting de carrer de qui coneix la seva clientela. “Nina, aprofita-te’n. Vinga, calçons que us fan cos Danone! Vinga, que el sol pega fort. Se n’ha recordat avui, la meva sogra, de sortir”, crida Araceli, i ella mateixa riu quan acaba amb el seu reclam. “No, estimada, no cobram amb Bizum”, aclareix a una clienta. Un parell de senyores s’acosten a comprovar la qualitat del gènere, i Araceli –Chiqui per a qualsevol que la conegui– arrenca amb la seva història. “Què vols que et conti? Duc tota la vida fent això. Des que vaig néixer”. I la frase és literal. Criada en el si d’una família nombrosa de cinc germans, els seus pares suraven la prole cobrint fins a quatre mercats en una mateixa jornada. “Anàvem amb la furgoneta i el meu pare ens anava deixant a cadascun en un lloc diferent. No teníem ni una paradeta. Tiràvem un drap gran en terra amb la roba i allà veníem”, narra sobre un mètode com el que segueixen avui els mantaires. “Jo no tenia més de cinc anys quan anava al mercat d’Alcúdia. Abans no es pagaven impostos com ara. Arribava algú amb una ronyonera i anava recaptant. Li donaves alguna cosa i ja tenies el teu tiquet per vendre”, prossegueix.

El Japó és un país conegut arreu del món per oferir al comerç i l'hostaleria una atenció al client excel·lent, una pràctica que no és recíproca dels consumidors cap als treballadors que els atenen. Segons informa el diari britànic The Guardian, els nivells d'abusos de la clientela cap a empleats d'aquests sectors ha obligat les autoritats de la ciutat de Tòquio a aprovar una nova normativa per reduir el kasuhara, una paraula japonesa que es tradueix com a assetjament del client.

–Bon dia, Ramon. Tinc un problema!