Un grup de clients i el propietari del bar S’Ànnera Xafardera han protagonitzat una denúncia creuada per uns fets ocorreguts divendres capvespre al local, que inclouen acusacions d’insults, discriminació lingüística, intents d’abandonar l’establiment sense pagar i una intervenció policial.

Plataforma per la Llengua ha denunciat fins a cinc casos que s'hagin conegut de discriminació lingüística a les Illes Balears entre el desembre del 2025 i el febrer d’enguany que per haver parlat en català en establiments comercials i serveis d’atenció al públic. L’entitat reclama al Govern una llei específica que garanteixi el dret dels consumidors a ser atesos en la llengua pròpia i que prevegi sancions davant vulneracions.

Una clienta ha estat agredida per haver parlat en català a Hipermueble, una coneguda botiga de mobles. Segons ha explicat la víctima, el responsable de la botiga l'ha convidat a abandonar l'establiment de manera violenta per haver-se dirigit en català als responsables de la botiga. "El gerent m’ha expulsat del seu negoci després de negar-me a canviar al castellà essent jo la clienta", explica Júlia a través d'una publicació a les xarxes.

M’avorreix sobiranament el debat lingüístic. M’avorreix perquè pens que, en aquestes alçades, hauria d’estar més que superat i que, tanmateix, l’escorament cap a una posició o una altra, a favor o en contra de la immersió, depenen en gran part de quina és la teva llengua materna i la sort o dissort que has tengut a l’hora de créixer en un entorn propens a l’ús d’un idioma o l’altre. En tot cas, entenc perfectament que un adolescent provinent d’un entorn castellanoparlant, amb pares castellanoparlants, criat en un barri castellanoparlant, consideri una nosa absurda aprendre una llengua que li resulta completament aliena. També entenc que, tot i tenir uns pares catalanoparlants, els joves que creixen en aquests entorns es deixin arrossegar per la inèrcia i facin servir socialment el castellà. Aquesta mateixa inèrcia és la que em fa ser poc optimista: estam traient aigua amb un didal mentre la barca s’enfonsa. Les estadístiques són clares: no arriba a un terç el percentatge de la població de les Balears que fa servir habitualment la llengua pròpia de les Illes al seu entorn familiar. I és fàcil suposar que aquest percentatge és encara inferior un cop sortim de casa.

Nou cas de discriminació lingüística a Mallorca. El succés ha tingut lloc en l'àmbit sanitari, quan una metgessa de la Clínica Rotger s'ha negat a atendre un pacient catalanoparlant, a qui convidà a "esperar" si volia que algú l'atengués en català.

La Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) de Mallorca ha denunciat que un dels seus membres va ser víctima aquest dilluns d'una agressió lingüística i física per part d'un conductor del TIB. Segons han avançat mitjans locals, la víctima, Carme R., va dirigir-se en català al conductor i ell li va exigir que parlàs en castellà: "Som a Espanya", li va dir.

La Federació de Futbol de les Illes Balears (FFIB) ha publicat aquest dilluns un comunicat en el qual ha demanat que s'apliqui el "respecte lingüístic" als camps de futbol, però en el qual no condemna l'agressió lingüística a l'entrenador de la UE Petra que va tenir lloc aquest cap de setmana durant el partit d'Aleví B entre la UE Petra i el Cardassar. En un moment donat del partit, l'àrbitra li va dir: "Mallorca és part d'Espanya. M'has de parlar en castellà". Davant la negativa del míster de parlar en castellà, va decidir expulsar-lo.

"Ets un puta nazi catalanista. D'aquesta escola, en sortiran tots maricons". Això és el que varen dir, en castellà, al director del CEIP Joan Veny de Campos dos operaris que havien anat al centre educatiu per fer un control de plagues. Segons ha avançat dBalears, els fets varen tenir lloc divendres i els dos treballadors pertanyen a una empresa contractada per l'Ajuntament del municipi per a aquesta tasca periòdica.

L'associació cultural El Tempir ha denunciat el "tracte discriminatori" que hauria "patit" un veí d'Elx (Baix Vinalopó) per part de l'agent de la Policia Nacional que l'hauria detingut, entre altres motius, per la negativa de l'home a "adreçar-se en valencià als agents".

Jesús Tuson (València, 1939) va ser un acèrrim defensor de la pluralitat lingüística, que considerava essencial per la pròpia espècie humana: "Al món hi ha prop de 6.000 llengües i 200 estats. Si algú intenta establir una equació entre les unes i les altres, haurien de desaparèixer 5.800 llengües. I això seria una autèntica catàstrofe natural", assegurava a 'Patrimoni natural. Elogi i defensa de la diversitat lingüística' (Empúries, 2004). Tuson, que ha mort aquesta matinada, va ser un autor prolífic. Defensava la llibertat i el dret de dir el nostre propi discurs i de dir el món. Catedràtic de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona fins el 2008, durant quatre dècades va obrir els ulls a milers d'alumnes amb assignatures com història de la lingüística, semàntica, lingüística i poètica i la teoria de la història de l'escriptura. Els alumnes el van acomiadar amb una llarga ovació i, l'últim dia de classe, va tornar a destacar la importància de la diversitat: "El llenguatge és una possessió humana; és allò que ens distingeix de les rates i dels ximpanzés; els 'per què?' existeixen al cervell lingüístic de la gent, enlloc més; les llengües no s'han de perdre", va dir.