Amb motiu dels actes oficials del 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis, totes les cròniques d’aquest dilluns destacaven que, per primer cop, un cap d’estat del regne d’Espanya visitava finalment el camp de Mauthausen. Allà on van perir 7.000 republicans sota la infàmia perpètua del nazisme. Que el primer cop hagi estat el maig de 2025 gairebé que ho explica tot i no caldria afegir gairebé res més. I, tanmateix, el titular tampoc és exacte. L’hemeroteca no diu ben bé el mateix. Primer cop i mig, primera volta i escaig, primera vegada i una que va fer misto, si de cas. Perquè caldria afegir que el febrer del 1978, Juan Carlos I hi va anar i no hi va anar alhora. De puntetes. Durant una visita oficial a Àustria va preferir enviar una mínima delegació al camp, fora de tota agenda oficial, mentre ell visitava la potent indústria d’acereries de Linz i se n'anava a l’òpera de Viena. El ministre Marcelino Oreja també va escapolir-se de qualsevol visita. La discreta delegació menor estava integrada per dues persones, un cap de protocol i un membre de la secretaria de la Casa del Rei, que van deixar unes flors on es llegia: "El Rey de España a los españoles muertos fuera de su patria". Com no dir res –van morir fora de casa i això era tot.

Des d’una residència de Perpinyà, el gran símbol del republicanisme espanyol a l’exili, Octavi Alberola Suriñach, de 97 anys, és una de les veus que més lluiten per la legalització a França de l’eutanàsia. Com a bon anarquista, es resisteix que l’estat li impedeixi tenir el control del final de la seva vida, que ha estat del tot intensa. Alberola va néixer el 1928 per casualitat a Alaior, on el seu pare, natural d’Aragó i deixeble del pedagog àcrata Ferrer i Guàrdia, feia de professor a l’Escola Laica. La seva mare era d’Olot (Girona). El juliol de 1936, en produir-se l’aixecament militar, la família es trobava a Fraga (Osca). El pare hi acabava d’obrir una escola racionalista. “Ell –recorda amb una memòria intacta– sempre condemnà la violència gratuïta dels llibertaris més radicals de la Columna Durruti. Solia dir: ‘La revolució no és per satisfer una venjança, sinó per donar exemple’”.

Palma

La plaça de l'Olivar de Palma acollirà dilluns 14 d'abril a partir de les 19 hores la interpretació de les notícies que es varen emetre els dies previs de la proclamació de la República, per l'actriu Aina de Cos. També es durà a terme la lectura del manifest de la Plataforma per la Memòria Democràtica per la periodista Maria Llull.

]]>

Començo pel final: en l’actual procés congressual Esquerra haurà d’encarar el debat sobre la conveniència de deixar de ser un partit polític exclusivament independentista. Substituir l’objectiu final de la independència, fixat en l’article 2 dels estatuts des de la darrera dècada del segle XX, pel de la proclamació de la República Catalana. És voluntat d’alguns militants independentistes incorporar aquesta qüestió amb la mateixa naturalitat amb què s’han anat integrant noves estratègies post-Procés. Efectivament, atès que la victòria de l’1-O no havia estat la definitiva i motivats per la màxima de guanyar o aprendre, el republicanisme va assumir que només podria aspirar a liderar un nou procés cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació si era capaç d’entomar la penyora derivada de metabolitzar els errors comesos entre 2015 i 2017. Per exemple, haver confós el silenci de gran part dels nostres compatriotes no independentistes amb una adhesió passiva a l’unilateralisme.

]]>

Carles Puigdemont ha triat Elna, una localitat especial de la Catalunya Nord, per anunciar la seva candidatura a la presidència a la Generalitat, set anys després d'haver marxat a l'exili. No és la primera vegada que tria aquesta ciutat, on ha presidit actes del Consell de la República, i també hi va ser per participar en el gran esdeveniment d'Òmnium per commemorar els 60 anys de l'entitat. La Catalunya Nord ja és una terra predilecta per al sobiranisme i Puigdemont s'agafa a la seva importància històrica i simbòlica per donar el tret de sortida d'una cursa electoral catalana disputada amb els principals partits al Parlament activats de ple per assolir la victòria. Ara bé, per què Elna és l'escollida?

]]>

Les eleccions a Galícia donen l'oportunitat de presidir la Xunta al Bloc Nacionalista Gallec (BNG), però no és el primer cop que el sobiranisme hi té un gran protagonisme. De fet, més enllà del període entre el 2005 i el 2009 en què el BNG va formar part del govern, el galleguisme independentista ja havia tingut un paper destacat durant la II República. Així, va protagonitzar un episodi que ha acabat sent reivindicat: el juny del 1931 es va proclamar la república gallega, en uns fets que van transcórrer entre el dia 25 i el 27, i es va prendre el palau presidencial de Raxoi pel fervor de diversos militants. Com va ser aquesta proclamació secessionista? Quina influència va tenir?

]]>

La dirigent comunista Aurora Picornell, la ‘Passionària de Mallorca’, s’ha convertit en un dels grans símbols de la repressió femenina durant la Guerra Civil a les Balears. Després d’estar cinc mesos empresonada a Can Sales (Palma), la nit de Reis de 1937 fou afusellada. Tenia 24 anys. L’acompanyaven una jove de Palència, Belarmina González, i les anomenades ‘Roges del Molinar’, les gabellines Catalina Flaquer i les seves filles Antònia i Maria (de les cinc fa un any es pogué identificar el cos de Picornell al cementeri de Son Coletes, a Manacor). A part d’elles, hi hagué més illenques amb el mateix tràgic destí. Una d’elles fou Pilar Sánchez Llabrés Revulla, que també destacà pel seu activisme polític. Com moltes altres, patí una doble repressió per ser dona: la violació i l’assassinat.

]]>

Aquest any es commemora el 150è aniversari de la Primera República (1873-1874) i el diputat dels comuns al Congrés Gerardo Pisarello li ha dedicat un assaig, La República inesperada (Escritos Contextatarios).

]]>

La perspectiva d’indults per als presos polítics catalans ha reobert el debat sobre l’estratègia a seguir per avançar cap a la República Catalana. Novament temes com el diàleg o la unilateralitat semblen esquerdar el bloc sobiranista, fins a posar en perill el projecte.

]]> Les Illes Balears són republicanes. Segons diversos estudis, entre el 40% i el 48% dels espanyols és favorable a abolir la monarquia. A més, un 70% creu que s’hauria de votar el model d’estat en referèndum. L’enquesta més completa sobre aquest tema feta recentment, la de 4dB, és molt il·lustrativa: en una hipotètica consulta, un 40% de la població es mostraria favorable a una república enfront del 34% que donaria suport a Felip VI. Això és dona especialment als territoris de parla catalana, on els suports s’enfilen fins a la majoria absoluta. Així mateix, l’informe apunta que els antiborbònics són majoritaris a totes les franges d’edat, menys entre els majors de 55 anys i entre una part dels votants dels partits de dreta.

]]>

La família reial belga està immersa en una forta polèmica per culpa del príncep Llorenç, germà petit de l'actual monarca dels belgues, Felip, fill d'Albert II i de Paola. L'enrenou ve donat perquè Llorenç es va posar a parlar pel mòbil i a mirar el rellotge diverses vegades durant la desfilada militar de la festa nacional belga, aquest diumenge.

]]>

El grup Republic, que milita a favor de l'abolició de la monarquia britànica, ha demanat aquest dimarts que s'obri una investigació parlamentària pels 2,6 milions d'euros que els ducs de Sussex s'han gastat de fons públics per reformar casa seva. L'organització es pregunta per què s'ha "tirat" aquesta quantitat de diners per arreglar Frogmore Cottage, la nova residència del matrimoni, mentre que molts serveis públics estan "sota pressió financera".

]]> La Diada ha tornat a mobilitzar el sobiranisme, que es reivindica de forma massiva i, com sempre, cívicament. Evidenciant que segueix determinat malgrat la duresa del moment i les adversitats viscudes. Però més enllà, cal preparar-se pel que vindrà.

]]>

Cinc mesos després de les atípiques eleccions del 21 de desembre, convocades enmig d'una situació del tot anòmala, amb presos polítics, polítics exiliats i molts alts càrrecs i ciutadans investigats, i amb el govern català intervingut, el Parlament de Catalunya finalment ha fet un important pas per recuperar el control de les institucions. Quim Torra i Pla, escollit per la majoria independentista amb els vots a favor de JxCat i ERC i l'abstenció de la CUP, serà el nou president de la Generalitat.

]]> Manuel Serra i Moret va ser un dels presidents del Parlament de Catalunya a l’exili. Socialista i catalanista, va formar part de diversos governs de la Generalitat i va ocupar el càrrec de president del Parlament, havent arribat a disputar la presidència de la Generalitat, també a l’exili, a Josep Tarradellas. Serra i Moret era un catalanista d’esquerres i, per sobre de tot, republicà, en el sentit més ampli del terme. Serra i Moret va escriure diversos tractats i va aprofundir d’una manera més que notable en el concepte republicà de la política i els seus valors. Defensava, per exemple, que “l’esperit públic és una nota distintiva de tot pensament republicà que no és un plany, ni una enyorança, ni una impotència, ni un desencís, sinó una afirmació, un exèrcit, un instrument útil al món, un poble que es projecta en l’avenir, que l’anticipa, que el domina i sap convertir una desfeta gairebé decisiva en una victòria orgànica, constructiva, total” ( El Poble Català, Mèxic, juliol de 1942).

]]>