CaixaBank, BBVA, Banco Santander i Banc Sabadell acaben de tancar el seu millor any. Totes quatre entitats financeres han assolit rècord de guanys el 2024, amb un benefici conjunt de 30.242 milions d'euros, un 18% més que l'any 2023, quan van guanyar 25.243 milions. La millora s'explica, principalment, per la bona marxa de l'economia espanyola, uns tipus d'interès encara alts i l'increment de l'activitat creditícia. Alhora, tots els bancs viuen un moment de reducció de costos tecnològics per la digitalització i irrupció de la intel·ligència artificial al sector.

Els ciutadans que tenen diners en empreses de la borsa espanyola van viure un dur 2022 i un molt millor 2023. Malgrat les convulsions pròpies de la renda variable, especialment en contextos macroeconòmics complicats, l'any ha estat de clara millora. La pujada de l'Íbex-35 en el conjunt de l'any ha estat superior al 20%, la més alta des del 2009. Al capdamunt de tots els valors hi ha la farmacèutica Rovi (amb una pujada del 64%) i el pitjor valor de l'any ha estat Acciona, que ha perdut un 23% del seu valor –en total, només cinc valors han caigut–. Les set empreses catalanes que cotitzen al selectiu han pujat des de l'1 de gener. Així ha estat el seu any:

La gran discussió macroeconòmica de les últimes setmanes a Espanya és si l'economia del país entrarà en recessió o no. Després de mesos d'admonicions de les veus més pessimistes i de negatives dels optimistes, en els últims dies el Banc d'Espanya ha afirmat que el creixement del tercer trimestre oscil·larà entre el -0,5% i el 0,5%, obrint la porta al temut concepte econòmic, i l'Airef anava més enllà sostenint que hi haurà recessió tècnica: el creixement serà negatiu l'últim trimestre d'aquest any i el primer de l'any vinent.

Els mercats no estan contents, però estan molt lluny d'entrar en pànic. Els principals mercats europeus responen aquest dilluns al migdia amb lleus pèrdues a la victòria del postfeixisme a les eleccions italianes. El triomf de Giorgia Meloni ha vingut seguit de vermell a les capitals borsàries de la UE, amb una única excepció: la Borsa de Milà té guanys lleus, del 0,09%, respecte als nivells amb què va tancar divendres.

Després d'anys d'estancament, les empreses espanyoles cotitzades avancen en paritat als consells d'administració, tot i que segueixen sense complir amb els objectius marcats per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la Comissió Europea. Les dones només representen el 25,8% als consells d'administració de les cotitzades, percentatge que baixa al 22,9% si no és tenen en compte les companyies de l'Íbex-35. Són dades del 2020 publicades aquest dimarts a l'estudi anual que fan la consultora Atrevia i l'escola de negocis IESE i que mesura l'evolució de la paritat a les grans empreses. Les xifres encara estan lluny del 30% que recomana la CNMV i del 40% defensat per Brussel·les. El 2019 la presència femenina als consells d'administració de les cotitzades representava el 23,1%.

Les accions de CaixaBank i el Banc Sabadell estan patint fortes caigudes arran de la presentació dels resultats de l'exercici 2018. A mitja jornada, els títols de les dues entitats lideraven les pèrdues d'entre les empreses de l'Íbex-35, amb caigudes del 8,95% en el cas del Sabadell i del 6,79% en el de CaixaBank.

La cadena de supermercats Dia ha encadenat una tercera jornada amb números vermells a la borsa, amb un descens del 15% de les seves accions aquest dimecres. Des de l'inici de setmana, els títols de l'empresa han perdut més de la meitat del seu valor.

L'Íbex-35, el selectiu de la borsa espanyola, ha obert aquest dilluns amb pèrdues i es desmarca de la resta de borses europees, ja que la majoria de mercats evolucionen a l'alça. Els dos bancs catalans de l'Íbex-35, el Sabadell i Caixabank, lideraven les pèrdues.

34 de les 35 empreses de l'Ibex35 tenen presència en paradisos fiscals. La inversió espanyola cap a aquests paradisos va créixer un 205% entre el 2013 i el 2014. Del 2012, un dels pitjors anys de la crisi en què Espanya va haver de demanar el rescat, a l'any següent, es van incrementar fins a un 44% les filials espanyoles en paradisos fiscals, arribant a representar la inversió espanyola en paradisos fiscals un 24% del total de la inversió exterior. És a dir, 350 del total de 810 filials espanyoles repartides pel món estan registrades allà.