<![CDATA[Ara Balears - 3-O]]> 10 <![CDATA[Endevina, endevinalla]]>

Al final d’aquest article us plantejaré una endevinalla. Abans, però, posem-nos en situació.

]]> <![CDATA[Felip VI, amnistia i referèndum]]>

L'atzar i l'actualitat política han fet que Felip VI tanqui la seva segona ronda de consultes després de les eleccions generals del passat 23 de juliol justament el dia que ha fet sis anys que va arruïnar el seu regnat. Va ser el 3 d'octubre de 2017, en un discurs en què va encoratjar la persecució dels poders de l'Estat contra una part de la seva ciutadania: aquella que és partidària de la independència de Catalunya, una idea política perfectament democràtica que el monarca, de forma implícita, va situar fora de la llei. Va arribar a afirmar que hi havia uns ciutadans que no havien de témer res de l'Estat, una manera poc delicada de dir que n'hi havia uns altres que sí que havien de sentir temor. I així ha estat, com s'ha vist prou.

]]> <![CDATA[Els espanyols de confiança]]> Després d'haver vist la poca voluntat de Pedro Sánchez de pactar amb Pablo Iglesias, ara s’ha vist clar que les dues frases més importants de la investidura les va dedicar al PP: “Vostès són un partit d’estat, mentre que Ciutadans no ho és”, i, per tant, “Un partit com el seu ha de fer un servei a Espanya i que el govern no estigui en funcions quan el Tribunal Suprem emeti la sentència del Procés”. L’Estat es prepara novament per al pal i la pastanaga per a Catalunya, i, políticament parlant, l’Estat, els seus secrets, la seva defensa, els seus cossos de seguretat, els seus jutges, els seus diplomàtics, parlen un llenguatge binari: PP o PSOE. Mai cap govern de coalició. Podem sempre seria una nosa, però a la tardor encara més. Cal rematar l’ordre reial del 3 d’Octubre quan arribi la sentència, i això només es pot fer amb espanyols de confiança.

]]> <![CDATA[I diu que no va fer cap autocrítica]]> Al sortir de la Zarzuela, Jaume Asens va explicar que no havia vist “cap mena d’autocrítica” en el rei Felip de Borbó pel discurs del 3-O. Suposo que al primer a qui no li devia estranyar és al mateix Asens, perquè ja ha quedat prou clar que el rei (vestit de civil, però actuant de capità general) va ser qui va donar el senyal per desencadenar la repressió d’estat que el govern de Rajoy havia interromput davant el doble fracàs de no haver trobat les urnes i d’haver desplegat una violència que va avergonyir fins i tot Pedro Sánchez. El primer a obeir la consigna reial va ser el poder judicial, que tretze dies més tard va empresonar Cuixart i Sànchez. De fet, aquesta setmana els fiscals Zaragoza i Cadena van recordar que el rei es va haver de dirigir al país. Suggerien així que si hi va haver discurs reial (com el del seu pare el 23-F), allò havia de ser, per força, “un cop d’estat”, que d’això va l’acusació.

]]> <![CDATA[El rei fracassat i el bon president]]> El president del Parlament de les Balears, Baltasar Picornell, és una de les figures més interessants i meritòries de la política actual. La seva arribada al càrrec, fa un any i mig, va ser certament poc afortunada o com a mínim deslluïda, perquè es va produir com a conseqüència d'una esperpèntica crisi provocada dins el Govern Balear per la seva antecessora, Xelo Huertas, i el grup parlamentari de Podem a les Balears. Però sobretot perquè a la dreta nacionalista espanyola en bloc, i a molts pedants de l'esquerra, els va faltar temps per carregar contra el nouvingut Picornell, amb arguments de tant de pes com el seu aspecte (entre un 'hipster', quan encara es parlava dels 'hipsters', i un 'hippy' de tota la vida, dels que s'assemblen a Jesucrist) i, molt en particular, la seva condició social: Picornell no té estudis superiors i, abans d'accedir al càrrec, treballava d'obrer de fusteria metàl·lica (bonic oxímoron, per cert, 'fusteria metàl·lica'). “Un 'heavy' sin estudios” era dels apel·latius més suaus que li dedicaven les capçaleres de referència del nacionalisme espanyol, i, per rematar el recital classista, gairebé tots els opinadors es referien amb condescendència a ell com a Balti, el diminutiu carinyós amb què el tracten les seves persones més properes.

]]> <![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Vagues, presos, exiliats i el ponts de Felip VI: entrenant la paciència']]> La Gran Via i el passeig de Gràcia de Barcelona estan en silenci. Un silenci rar, un silenci greu, com passa quan ets en un gran espai públic normalment sorollós i ara tot de cop callat. Falta vida i el missatge del silenci és el de la temible calma tensa. És un silenci greu, també, perquè la protesta ha parat bona part de la vida de la ciutat, sobretot del comerç, i impedeix l’ús normal de vies bàsiques per a la circulació. De fet, és tota la ciutat, o sigui, els seus habitants i visitants, la que viu en silenci, en diàleg interior, l’espectacle d’una situació en què tots tenim la impressió que tot s’aguanta per un fil, pel fil de la nostra responsabilitat individual per no agreujar la situació amb comportaments inadequats, preguntant-nos on comencen els drets i els deures de cadascú i si no hi ha una categoria, la del ciutadà de peu, que es passa l’any fent esforços per entendre les raons de tothom i amb paciència els inconvenients causats per tota mena de protestes.

]]> <![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La decisió correcta de Torra']]> El president Torra ha anunciat que assistirà, aquest vespre a Tarragona, a la inauguració dels Jocs Mediterranis. La mateixa Generalitat havia generat expectació sobre l’assistència presidencial, que durant unes hores era que no, i per tant hem esperat a dos quarts d’una, hora de la compareixença televisada en directe de Torra, per fer aquest comentari.

]]> <![CDATA[Quim Torra i l’esperit del 3 d’octubre]]> Sembla que ja està a punt de ser investit el 131è president de la Generalitat. Ho serà enmig d’una emergència nacional que inclou presos, exiliats, processats, una societat que treballa cada dia però que està molt amoïnada i un Estat que té Catalunya en llibertat vigilada. Per si l’excepcionalitat no fos prou gran, el nou president no tallarà el fil amb l’anterior. Aquest no és, precisament, el començament d’una nova etapa. És habitual que els nous presidents afirmin que aspiren a governar per a tothom. Que no ho perdi de vista el futur president Torra, i si vol fixar-se en una imatge que li resulti inspiradora, que recordi la fraternitat que es va viure als carrers de Catalunya el 3 d’octubre, el dia que el que va fer sortir una gentada als carrers va ser més la dignitat que les banderes.

]]> <![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El rei a Catalunya']]> Primer, el més important: Barcelona ha obert avui les portes d’un nou Congrés Mundial de Telefonia Mòbil. I com a exemple de què s’està destacant avui al món sobre el Mobile, serveixi el que he sentit aquest matí a la BBC: han connectat amb Barcelona i han parlat de les novetats tecnològiques que s’hi esperen, i en el terreny de l’ambient el que més gràcia els ha fet és que en comptes de fer sol faci fred i hi hagi risc de nevades a la ciutat. De la rebuda del rei d’ahir, ni una sola paraula. Sisplau, no barregem la polèmica política amb el Congrés.

]]> <![CDATA[Enamorats dels bombers i dels ‘cascos blaus’]]>

A primera hora del matí, grups de turistes al passeig de Gràcia es queden amb un pam de nas davant la Casa Batlló: està tancada. Els ofereixen anar-hi un altre dia o tornar-los els diners. Passa el mateix a la Pedrera, on un rètol trilingüe adverteix que no obrirà al públic “per manifestar el desacord amb els fets succeïts a Catalunya diumenge passat”.

]]>