Cau el vespre de manera delicada a Vic, deixant tons rosats al cel per donar pas, de mica en mica, a una foscor que s’interromp per les llums brillants dels focus de l’estadi Hipòlit Planàs. Se sent música a tot drap. La majoria de les cançons que sonen són d’artistes catalans: Oques Grasses, Figa Flawas, The Tyets... També hi ha un núvol de fum que es va colant, indissimulat, cap a dins a l’estadi per quedar-se flotant damunt la gespa: és fruit de les botifarres a la brasa que alguns dels nombrosos voluntaris preparen per als gairebé 7.000 aficionats que, amb un formigueig constant, van omplint l’estadi i les seves grades supletòries. S’han instal·lat per a l’ocasió, per atendre la demanda de la gent en “el partit més important de la història de la Unió Esportiva Vic”, tal com es pronuncia, amb orgull, des de la megafonia de l’estadi.

Des que va publicar Els murs invisibles, Ramon Mas (Sant Julià de Vilatorta, 1982) no ha deixat de rebre missatges sobre Raül Izquierdo, l'amic que va perdre ara fa vint anys. Escriptor i editor –va fundar Males Herbes amb Ricard Planas el 2012–, ha trigat molt de temps a ser capaç d'explicar tres de les setmanes més difícils de la seva vida, les que separen el primer intent de suïcidi del Raül del segon. A partir de la reconstrucció d'aquell moment tan difícil, Mas recorda també la seva colla d'amics de Vic i retrata part de la seva generació, la que escoltava i tocava hardcore, feia fanzins i vivia enganxada al monopatí.

El Casino de Vic tancarà la programació del 175è aniversari amb l'estrena de Vitrum Tinctum. Suite nocturna per a la ciutat de Vic, una composició de l'artista osonenc Arnau Tordera (Tona, 1986) que s'interpretarà per primer i últim cop el dissabte, 17 de juny, a les nou del vespre. Es tracta d'una suite creada per a l'ocasió, que es desplegarà a través d'una ruta per sis edificis emblemàtics de la ciutat. "No es pot reproduir en cap altre lloc perquè he escrit cada peça de la suite tenint en compte l'espai on sonarà", explica Tordera, que espera que el públic "acabi la nit amb la certesa que se li ha ofert una experiència musical rica i diversa". Els assistents recorreran els carrers de Vic, des del Casino fins al paranimf de la Universitat de Vic (UVic-UCC), passant també per la cripta de la catedral, l'església dels Dolors, l'església de la Pietat, l'espai Vicpuntzero, l'Albergueria i l'Ajuntament de Vic. En total, hi participaran una vintena de músics, que estaran repartits per la ciutat i acompanyaran el públic d'un espai a l'altre.

El millor xocolater del món és català. Lluc Crusellas, un pastisser de 26 anys de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), ha estat proclamat aquest dilluns millor mestre xocolater al World Chocolate Masters de París, la competició mundial més important dedicada a la xocolata. "Volia fer coses noves i arriscar. Hem preparat un projecte per guanyar", explicava fa uns dies Crusellas, deixeble del xef Nandu Jubany, a qui considera el seu "padrí". El pastisser confessava que és una persona "competitiva" i que havia viatjat a París "per guanyar". Quan s'ha fet públic el guanyador, Crusellas, somrient i emocionat, i entre crits i aplaudiments del públic, ha agraït en català el suport del seu equip: "Ho hem fet entre tots. A tothom, mil gràcies".

El Jaume va morir a casa acompanyat de la Laura, la seva parella, i els seus dos fills. Com ell volia. Quan tenia dolor, ells li ajustaven la medicació i quan se sentia neguitós, rebia el seu escalf. Tenia 60 anys i patia un càncer de pulmó que havia fet metàstasi. Amb el metge va acordar suspendre la teràpia que rebia perquè li provocava molts efectes secundaris i els beneficis eren escassos, i va decidir fer cures pal·liatives. Era conscient que s’apropava al final de la vida i no estava disposat a malgastar els últims mesos al llit d’un hospital. Els volia passar cuidant del seu jardinet i envoltat dels seus. Volia triar com s’acomiadava i alliberar la família de prendre decisions complexes en nom seu.

“El Toni és així”. És una frase que repeteixen diversos nois vinculats al món de les arts escèniques de la plana de Vic. Ell els va introduir al món del teatre. En alguns casos va ser el seu professor; en d’altres, el director de l’obra que representaven. Per a tots, una referència del món del teatre musical, que ha donat classes i dirigit obres a l’Institut del Teatre de Vic, l’Escènic Vic, l’Atlàntida, Manlleu i Torelló, a part de ser secretari de cultura de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, l’AADPC. Toni Font també va ser un amic, per a molts d’ells, i per això molt pocs es van qüestionar per què un home dotze o quinze anys més gran sempre anava envoltat de nois joves, que els convidés al seu local a festes i anessin plegats a sopar. “Tothom ho sabia, però tothom ho silenciava”. En part, perquè costava posar-hi nom.

Hi ha manuscrits que fa molt de temps que estan adormits i quan algun expert els desperta poden canviar la nostra visió de la història i descobrir-nos, entre altres coses, el primer testimoni documentat d’una dona lectora. El seu nom era Riquell i era una monja del monestir de Sant Joan de Ripoll (actualment Sant Joan de les Abadesses). En concret, segons l’inventari del 971 de la catedral de Vic, tenia consignat el Llibre dels Reis. No sabem gaire cosa més de Riquell, però devia tenir una formació força superior a la mitjana. A l’època altmedieval, la societat era bàsicament analfabeta i no hi havia tampoc gaires lectors que demanessin en préstec llibres a la catedral de Vic. No es pot parlar que existís una biblioteca, perquè només hi havia mig centenar de llibres a la institució eclesiàstica, però sí que era exclusiva. Tan sols tenien llibres en préstec nou persones i institucions més: tres canonges, un futur bisbe i cinc parròquies. Quins llibres i qui els demanava a finals del segle X és tan sols una de les coses que han descobert Tània Alaix i Jesús Alturo, dos investigadors del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB,  després de fer recerca, analitzar i documentar centenars de còdexs i uns dos mil documents a l’Arxiu Episcopal de Vic.

Vic es vol postular com a gran capital musical catalana amb un nou festival. Amb el Mercat de Música Viva consolidat més enllà de les trenta edicions, la capital d’Osona treballa per impulsar una fira estratègica de música clàssica per a joves, que tindria lloc a l’estiu. L’èxit del sisè cicle Clàssica Jove ha fet que L’Atlàntida de Vic s’hagi decidit a presentar aquesta candidatura a les institucions: l’ajuntament de la ciutat ja s’ha compromès a reforçar el seu suport a la iniciativa i tant la Generalitat com la Diputació de Barcelona veuen la proposta amb bons ulls, si bé no s’han compromès amb l’etiqueta ni el pressupost. Ser fira estratègica implicaria més recursos, però també un clar accent de mercat sectorial que ara no té aquesta cita. Sí que té una singularitat: mentre que hi ha diversos festivals de música moderna per a públic jove, aquesta és una de les poques iniciatives de clàssica focalitzades tant en la projecció de nous valors com en la creació de nous públics. L’objectiu és “màxima qualitat”, però també “màxima proximitat” i “experiència lúdica”, sense “l’excés de protocol·lització i esnobisme”, diu Montse Catllà, directora de la Fundació L’Atlàntida.

La Martulina Divina, emblemàtica botiga de discos de Vic, abaixa la persiana. Amb el seu tancament, el 31 de juliol, Osona perd l’únic establiment especialitzat en la venda de discos. Els inicis de la Martulina es remunten a l’any 1992. “El 5 de novembre, concretament”, puntualitza el seu propietari, Miquel Noguera. La botiga naixia en un petit local de la plaça Sant Felip, a pocs metres de l’Ajuntament de Vic. L’arrencada va costar. Anys, de fet. Les millors èpoques les situa després de l’entrada al nou mil·lenni coincidint amb el primer trasllat de la botiga al carrer Sant Antoni, a pocs metres del local actual. “Era un moment de molta creativitat. La gent consumia molta música i, evidentment, internet”, explica Noguera.

Junts per Catalunya continua sent el guanyador en el global de municipis de la Catalunya Central. Amb tot, a diferència del que havia passat en els comicis anteriors, aquesta vegada la victòria no va ser tan clara. L’ascens d’Esquerra Republicana va posar en risc algunes majories, com a Manresa, on JxCat va acabar imposant-se per un centenar de vots. Unes eleccions en què la CUP només va poder somriure a Berga, on va revalidar el triomf i va millorar notablement en número de vots.

Torna el Protesta, el Festival Internacional de Cinema de Crítica Social. La sisena edició se celebrarà del 19 al 28 d'octubre a Vic i, amb el títol de Protesta 6.0, abordarà temàtiques com la transformació de la societat i la seva capacitat crítica, a més de l'ús de les noves tecnologies, internet i les xarxes socials. A més, enguany la programació de pel·lícules és paritària: hi ha vuit films dirigits per dones i set per homes.

Xavier García Albiol no comparteix l'acció que ahir va protagonitzar un cotxe a la plaça Major de Vic d'envestir les creus grogues que hi havia plantades, però assegura que és "comprensible". "Hi ha gent que està tipa que els polítics independentistes, especialment a la Catalunya interior, es pensin que els pobles i les ciutats són seves. No puc justificar l'actitud del cotxe d'ahir, però la puc entendre", ha argumentat el líder del PP a Catalunya.

Una lona de grans dimensions amb la imatge de Marta Rovira on podia llegir-se "Mai no caminaràs sola" presidia l'acte que el Moviment 30/03 ha organitzat aquest dissabte en suport a la vigatana. Més de 5.000 persones han passat per la plaça de la Catedral de Vic, un dels racons preferits de Rovira, on durant set hores l'activitat no ha cessat.

El Festival Internacional de Música de Cantonigròs no celebrarà la seva 36a edició aquest mes de juliol. Així ho ha confirmat a l'ACN l'Ajuntament de Vic i el mateix impulsor del certamen, Josep Maria Busquets. Tot i això, l'Ajuntament de Vic i la Generalitat valoraran si de cara al 2019 el certamen es pot "reformular". Busquets ha explicat que era una decisió "presa des de feia temps", ja que tota l'organització del certamen es fa a partir de gent voluntària i "abans que la fatiga ens pogués portar a una situació que pogués generar baixa qualitat o menys capacitat organitzativa, hem cregut que era millor deixar de fer-lo". L'impulsor d'aquest festival, pioner en el seu moment, estudia ara crear un museu a Cantonigròs amb tot el material recopilat al llarg d'aquests 35 anys d'història.

Poeta. Professor. Traductor. Dramaturg. Fundador de la revista 'Reduccions' l’any 1977. L’aportació de Lluís Solà a la cultura catalana és tan sòlida com el volum de 1.000 pàgines que reuneix tota la seva producció en vers i que ara publica Edicions de 1984. L’autor parla amb calma i seguretat oracular, la mateixa que trobem als seus versos.