El filòleg i acadèmic de la llengua Francisco Rico (Barcelona, 1942-2024) ha passat gran part de la seva vida instal·lat en un temps que no era el seu: l'Edat Mitjana i el Segle d'Or. Van ser aquests dos períodes els que va estudiar apassionadament, al mateix temps que va protagonitzar controvèrsies per causes polítiques, com ara els atacs furibunds al "supremacisme" i el "victimisme" independentistes. Rico, que ha mort als 81 anys després de passar deu dies ingressat a l'Hospital de Barcelona, ha estat una de les grans autoritats mundials en l'estudi del Quixot –amb assajos com Tiempos del Quijote (Acantilado, 2012) i l'edició definitiva del text de Cervantes–, però també ha aprofundit en la novel·la picaresca –de Guzmán de Alfarache, de Mateo Alemán, a l'anònim Lazarillo de Tormes– i en dramaturgs com Lope de Vega, de qui va editar El caballero de Olmedo a Cátedra (1984). Encara aquest gener va reunir alguns dels millors estudis sobre una altra de les seves devocions, Francesco Petrarca, poeta i humanista del segle XIV, un dels grans exponents del Renaixement, al volum Petrarca (Arpa).

Miguel de Cervantes no va poder imaginar les aventures i desventures que hauria de superar el Quixot a la Xina. La gran muralla de la llengua va ser una batalla tan difícil com la que l'enginyós cavaller va lliurar contra els molins de vent. No va ser, de fet, fins al 1922 que el Quixot, i amb ell el seu autor, van arribar al gegant asiàtic. I, com si fos l'argument d'una novel·la d'aventures, cal remarcar que el responsable de la publicació de la primera versió xinesa del Quixot, l'escriptor Lin Shu, no sabia espanyol, ni cap altra llengua estrangera i ni tan sols havia llegit el llibre. En va fer una versió d'allò que Chen Jialing, un amic seu que sí que s'havia llegit l'obra en anglès, li havia explicat anys enrere. No era, doncs, una traducció. Era una readaptació, a la xinesa, del llibre.

Era el desembre del 2015 quan el Ballet Nacional de Sodre/Uruguai deixava el públic del Gran Teatre del Liceu bocabadat amb una Coppélia divina. L’exballarí argentí Julio Bocca treia pit mostrant els resultats d’un treball intens al capdavant de la companyia, a la qual havia donat volada internacional. Ha plogut molt des d’aleshores i Bocca ha sigut reemplaçat pel també poderós Igor Yebra. Amb aquesta carta de presentació que fa augurar bones coses arriba divendres la companyia del Sodre al Festival de Peralada.

Per fi una bona notícia acompanya la pel·lícula maleïda de Terry Gilliam, 'El hombre que mató a Don Quijote'. Aquest dimecres a la tarda s'ha sabut que un jutjat francès ha desestimat la demanda de l'exproductor del projecte, Paulo Branco, que havia sol·licitat que el film es retirés del festival francès. El productor portuguès, que va estar a punt de produir el projecte fa uns anys, reclamava un percentatge dels beneficis de la pel·lícula assegurant que el director va incomplir l'acord que tenien. De fet, la sentència d'urgència només fa referència a la projecció del film, però encara s'ha de referir als 3,5 milions que li reclama Branco. El productor diu que va invertir 800.000 euros en el rellançament del projecte el 2016, mentre que l'advocat de Gilliam diu que van ser 300.000 euros.

El Quixot allibera condemnats, pobres criats víctimes de la brutalitat dels seus amos, i torna la dignitat a prostitutes i pastors. És un cavaller idealista que es llança contra els molins perquè vol justícia. I ara, en ple segle XXI, torna a cavalcar de nou contra la censura. El Gremi de Llibreters de Madrid ha creat una eina (https://www.findingfarina.com) amb la qual és possible llegir 'Fariña' a través d''El Quixot'. "Amb aquesta iniciativa queda demostrat que es podran segrestar els llibres però no les paraules", ha dit el secretari del Gremi, Fernando Valverde. Amb aquesta iniciativa els llibreters de Madrid posen de manifest la impossibilitat de censurar llibres en plena era digital.

Treinta mil volúmenes se han impreso de mi historia, y lleva camino de imprimirse treinta mil veces de millares, si el cielo no lo remedia. (II, 16)

Els investigadors que busquen el cos de Miguel de Cervantes al convent de les Trinitàries a Madrid han localitzat una caixa amb les inicials M.C. reblades amb ferro, segons fonts de la recerca. El fèretre es trobava a la zona 1 on hi ha els nínxols (en total, més d'una trentena) i conté ossos. Ara es procedirà a l'anàlisi de les restes per saber si es tracta de les de l'escriptor, que va morir el 1616.