Descomptant l’èpica i potent Victus i la tragicòmica i fallida Vae Victus, ambientades en la Guerra de Successió i el segle XVIII, les novel·les d’Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) solen estar fetes amb uns mateixos ingredients: un escenari remot i inhòspit, uns personatges que s’hi troben atrapats per circumstàncies que els superen i uns monstres que de cop apareixen i amenacen de matar tothom i destruir-ho tot. També funcionen, tant des del punt de vista narratiu com intel·lectual, a partir d’uns mateixos mecanismes: l’argument gira al voltant d’un misteri que es desplega amb sentit de l’aventura, que és agitat per diversos cops d’efecte i que, alhora, té una derivada de caire existencial, antropològic, sociocultural, històric i polític.

Pregària a Prosèrpina, la nova i extensa novel·la d'Albert Sánchez Piñol -té més de 500 pàgines- està ambientada al segle I aC. Arrenca quan el conegut orador Marc Tul·li Ciceró envia el seu fill a una expedició als confins de l'Imperi Romà. Per què? Vol que el noi trobi una fera terrible que enriquirà qui aconsegueixi capturar-la i pugui exhibir-la al circ. En ple desert, el fill de Ciceró s'haurà d'enfrontar a un perill que ningú havia imaginat fins llavors i que no només amenaça el futur de l'imperi, sinó també la humanitat sencera.

El millor de la sisena novel·la de Joël Dicker, El cas Alaska Sanders (La Campana/Alfaguara), és la il·lustració de la portada, d'Edward Hopper, com també ho era la de La veritat sobre el cas Harry Quebert (2013) i, entre altres títols de l'autor suís, la d'El llibre dels Baltimore (2016). Els volums formen la trilogia de les peripècies policíaques i maldestrament metaliteràries de l'escriptor Marcus Goldman, que majoritàriament té en Maine, Nova Anglaterra i New Hampshire els paisatges per on transcorren les seves penes i investigacions.

La primera novel·la de Katharina Volckmer explica, en un monòleg en primera persona, la visita de la Sarah al doctor que l'ha d'operar per aconseguir "alliberar-se" de la seva vagina. La protagonista de La cita (La Campana / Anagrama, 2021) aboca, amb un sentit de l'humor sovint molt negre, el seguit de problemes d'identitat –nacional i íntima– que l'han portat a prendre la decisió de canviar de sexe. El testimoni de la Sarah, dens, impactant i a estones líric, es troba en procés de traducció a una quinzena de llengües després de la bona acollida que el llibre ha tingut al Regne Unit, país on l'autora, nascuda a Alemanya el 1987, viu des de fa quinze anys.

"Elena Ferrante és l'escriptora sense cara. La seva figura està envoltada del secret més absolut". Fins ara, l'autora apareix descrita amb aquestes paraules a la web de l'editorial La Campana, que acaba de publicar en català l'últim volum de la tetralogia supervendes, 'La nena perduda'.

L'adaptació cinematogràfica de 'La pell freda', d'Albert Sánchez Piñol, serà finalment una realitat. Segons avança Variety, 'Cold skin' serà protagonitzada per Aura Garrido ('El ministerio del tiempo', 'Stockholm') i David Oakes ('Els Borja', 'Los pilares de la tierra', 'The white queen'). La dirigirà el francès Xavier Gens, que anteriorment s'ha encarregat de pel·lícules com 'Hitman' i 'Frontier(s)', i el rodatge començarà a finals de mes a les Illes Canàries i més endavant es traslladarà a Islàndia. La pel·lícula és una coproducció entre la productora francesa Kinology i l'espanyola Babieka films.

Aquest vespre, a les 19.30h, s'atorga el 24è Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira, convocat per l'Ajuntament de Sabadell i Edicions La Campana, en un acte que tindrà lloc al Casal Pere Quart de Sabadell. El jurat ja ha posat els llorers a Carles Porta, per la seva divertidíssima El club dels perfectes, subtitulada amb un irònic 7 dies de disciplina estètica en un hotel spa. Lleugera; molt baixa en calories. Segons els editors, "fresca com una amanida." Entretinguda, àgil, sarcàstica i, sobretot, molt crítica amb la moda creixent de la preocupació pel cos. Narra les peripècies d'un oncle i un nebot en un centre de cures estètiques. Massatges, dietes, esport i tractaments. I una simfonia de personatges estrambòtics, que emmascaren les preocupacions absurdes de l'individu contemporani.