Avui farem el nostre darrer servei de gastronomia a l’ARA Balears, el final d’una col·laboració de gairebé cinc anys en què la cuina de Menorca, la seva història, els seus plats, les receptes i també els seus temples gastronòmics han estat els protagonistes. Aquesta pàgina ha duit, cada setmana, un trosset de Menorca, de la Menorca dolça i salada, de l’illa del gin i del formatge, a la resta de les Balears, especialment als mallorquins.

El mes de maig de l’any passat, del fatídic 2020, es van acomplir 20 anys de l’obertura del restaurant Asador Molí des Comte, a Ciutadella, especialitzat en carns a la graella, cuina menorquina i arrossos, i també un bon assortiment de plats de peix i opcions vegetarianes.

La cuina del Faro a Cala Torret és una cuina més tradicional que no sofisticada, en què es dona molt de valor a la tradició i al producte i enguany acaben d’obtenir el dret d’ús de la marca “Menorca Reserva de la Biosfera”, que atorga el Consell Insular. Per aconseguir aquest segell s’ha de presentar un extens dossier i passar l’auditoria en la qual s’ha de demostrar el compromís envers la sostenibilitat, el respecte pel medi ambient i, molt especialment, l’ús progressiu de més productes de proximitat i de productors locals.

Una de les novetats d’aquesta nova temporada és l’obertura d’Es Born Cafè Bistró, que és en si un canvi de concepte i d’imatge del que fins ara era el Fusion Born. N’han renovat l’estètica, el disseny, les propostes gastronòmiques i la filosofia d’empresa, enfocada cap a un local amable, de qualitat, en què el client s’hi sent a gust. Ens presenta un ventall gastronòmic que va des dels berenars –que de segur seran un dels seus forts– als dinars i sopars, en una situació més que bona, a la mateixa plaça des Born de Ciutadella, lloc que puja molt i fort de mans de dos joves emprenedors, Óscar Ferrer i Camilo Castelló Casalí, que també porten en aquest nou grup de bars i restaurants el Marítim i el Aqua Marítim a Maó, i també el Fusion a Ciutadella.

Aquests mesos d’inici de temporada són ideals per als amants de la bona cuina, pel fet que hi ha molts de restaurants que per començar a moure la seva roda fan ofertes més que interessants per atreure el públic local i també aquells que ens visiten els caps de setmana. És el cas del Rias Baixas, conegut popularment com “es gallego de Ferreries”, que entre setmana ofereix un més que seductor menú amb llamàntol gallec, que amb el nom de Jornades del Llamàntol ha arribat enguany a la vuitena edició. Només l’ofereix entre setmana, de dilluns a divendres, per un preu de 28,50 euros, en què hi ha un entrant per persona, que pot ser una ensalada de mozzarella menorquina del lloc de Son Tema, una ensalada d’anxoves casolanes o bé unes tellines saltades amb all, julivert i vi blanc.

Aquesta setmana ha tornat a obrir les portes el restaurant La Guitarra, al cor de Ciutadella, temple de la gastronomia mallorquina, i ara també menorquina, amb més de 50 anys de bagatge als fogons.

Aprofitant les Jornades de Peix de Menorca, vaig tornar a visitar, i feia temps que no ho feia, el cafè Balear, al port de Ciutadella, que és un dels grans temples de la gastronomia marinera menorquina i que recentment ha renovat el seu Sol Repsol, un dels tres que hi ha a Menorca.

Al llarg dels propers dos caps de setmana, catorze restaurants de Menorca elaboraran un menú especial amb el peix i el marisc com a protagonistes, tot donant un nou tret de sortida a les Jornades gastronòmiques de peix, que, per sisè any consecutiu, organitza l’Associació Menorquina de Cafeteries, Bars i Restaurants, adherida a PIME Menorca. El principal objectiu és posar en valor la cuina del peix a la nostra illa i fomentar-ne el consum tant per part dels mateixos menorquins com per part d’aquells que ens visiten aquests dies.

Gairebé cada dissabte vaig a fer la compra a la plaça del Mercat de Ciutadella, on, a més de visitar les paradetes de la pagesia per fer compra de fruites, verdures, formatges i pa, entre altres coses, m’agrada fer una volta per la peixateria i veure les captures del dia.

No podem dir que la truita de patates sigui un plat propi de la gastronomia menorquina. De fet, la seva paternitat o maternitat la reclamen bascos i gallecs. Tanmateix, el que sí que és ben cert és que un dels primers llocs on es van sembrar i consumir patates a l’estat espanyol va ser a Menorca, portades pels anglesos al segle XVIII, segons ens explica Lindemann a la seva ‘Descripció de l’illa de Menorca’, dietari d’aquest clergue alemany, que descriu els costums i el que es va trobar a la Menorca anglesa del segle de les conquestes i reconquestes.

Ja fa gairebé una dècada que el GOB Menorca va iniciar el seu programa de custòdia agrària, que no és més que un compromís ferm entre els petits productors i el grup ecologista cap a una agricultura, ramaderia, elaboració de productes del camp i la viticultura més sostenibles, més d’acord amb la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera i a la vegada cap a unes millors pràctiques agroambientals i de posar en valor el producte local, aquell producte poc viatjat que s’elabora i es produeix a l’illa.

Una de les coses que ens ha fet canviar la pandèmia ha estat els nostres hàbits de compra i també de consum. Així mateix, hem fet canvis a l’hora de cuinar, tot apostant pel producte local i de proximitat, cap a aquells aliments poc processats, cap al producte ecològic i, especialment, cap a una cuina sostenible, com la que elaboraven les nostres mares i àvies.

Aquesta setmana hauríem de celebrar els Darrers Dies, que és com anomenam el Carnaval a l’illa de Menorca i també a Mallorca, però la situació actual ens recomana estar a casa, evitar trobades que vagin més enllà del nucli familiar i, especialment, tenir seny i no quedar amb altra gent per a dinars i torrades, per moltes ganes que ens faci, i més ara que hem aconseguit millorar i superar la tercera onada de contagis.

Amb motiu de la festa de Sant Antoni, un bon amic, en José Bosch, president de CAEB-Restauració a Menorca, escrivia una frase a les xarxes socials que m’ha inspirat per fer l’article d’aquesta setmana: “No serà Sant Antoni sense calamar a la romana i un Bitter”, tot fent-me recordar que és ben cert que els calamars a la romana i el Bitter Cinzano amb alcohol i de botella petita, juntament amb els vermuts, formen part d’aquesta gastronomia antoniana a Ciutadella.

Començam un any amb les ganes d’oblidar el que hem viscut d’una manera diferent i que ens ha donat lliçons de vida en molts dels aspectes de la nostra existència i rutina.

El divendres 11 de desembre vaig passar unes hores a Mallorca, que, per una banda, es van fer curtes, i per una altra, llargues, perquè la situació sanitària et fa anar alerta i totes les precaucions sempre seran poques.

Era l’any 1961 quan Catalina Triay, nascuda al Mercadal, anava a viure a Galícia, on es va casar i va tenir fills. Va fer allà les seves arrels, però sense deixar de banda l’estimació cap a la seva illa, un amor que també va transmetre al seu espòs i als seus fills.

‘Els dimecres és dia de brou’ és la iniciativa de recuperació gastronòmica que organitza des de fa set anys l’Associació Menorquina de Bars, Restaurants i Cafeteries, i que enguany s’inclou en el programa d’activitats de Menorca Regió Gastronòmica Europea.

Baixamar és com els menorquins anomenam també els ports de Ciutadella i Maó, perquè tots dos estan més avall que el poble i per anar-hi s’han de davallar costes fins on la mar és baixa. També els seus pobladors, aquelles famílies de pescadors i mariners que hi habitaven, eren anomenats ‘baixamaners’, paraula amb un cert to despectiu, perquè antany les famílies de pescadors no eren gent rica, econòmicament parlant, tot i que sí rica en experiències, en coneixements i en solidaritat, també.

La cuina menorquina, la nostra gastronomia del peix i el marisc, va patir els anys 60 i 70 amb l’entrada del turisme de masses una pèrdua de valor que la va portar a desaparèixer de les cartes dels restaurants i a quedar com a cuina familiar, aquella cuina que sols es feia a les cases o a les colles d’amics quan anaven a vega o a fora.