Ja és oficial. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, hem viscut el mes de juny més càlid de la història a casa nostra des que n'hi ha registres. I aquests primers dies de juliol tampoc han fet curt. Tot plegat ha disparat les vendes de ventiladors de tota mena. En només tres anys, Leroy Merlin ha duplicat la venda de ventiladors de sostre, Ikea ha registrat una pujada semblant en productes de climatització i les cerques de ventiladors en plataformes de segona mà han augmentat un 91% durant l'onada de calor dels últims dies.

El seu llampant color taronja entra pels ulls i, ara que ha arribat l'estiu, es fa un lloc destacat entre les begudes fredes que poblen les terrasses dels bars. Parlem de l'spritz, un còctel d'aperitiu on es mescla, en una copa o got amb gel, un vi –tot sovint un escumós, com el prosecco–, un bíter –com poden ser Aperol o Campari– i soda o aigua amb gas, rematats amb una rodanxa de taronja. Com ha succeït amb tants altres productes d'Itàlia, l'spritz ha estat un èxit aclaparador a Catalunya. Ara amb la tendència de beure menys alcohol i fer-ho més durant el dia –com amb el vespreig–, aquest còctel ho té tot de cara per créixer encara més.

Va ser un antull de knafeh durant l'embaràs el que va fer que Sarah Hamouda somiés amb xocolata: s'imaginava una barra que recordés les postres cruixents i cremoses de l'Orient Mitjà de la seva infància britànica i egípcia. "L'endemà vaig dir al meu marit que volia començar un negoci de xocolata", explica des de casa seva a Dubai, als Emirats Àrabs Units.

Clubs swinger, festes sex positive, shibari, introducció al BDSM, experiències tàntriques... L’oferta d’oci enfocat a l’experimentació sexual pren visibilitat en diferents espais de les ciutats catalanes. “Primer es parlava de sexe liberal, i ara es parla de sex positive [o pro sexe], que fa referència a l’apertura a l’experimentació de la sexualitat i que és més obert pel que fa a l’orientació sexual i a la diversitat de pràctiques”, explica Marina Vivó, psicòloga i sexòloga. “Apertura no vol dir obligació de tenir sexe”, aclareix. De fet, el consentiment i el respecte són claus en aquests espais que tenen filtres d’admissió i normes de comportament. Per això hi predominen la discreció i la confidencialitat, que alhora els fa força hermètics –també perquè les polítiques de les xarxes en censuren la promoció.

"Déu ha mort", deia Nietzsche al segle XIX. Molts anys després la frase, sembla més certa que mai. Molta gent ha substituït Déu per activitats en què hi ha un substrat espiritual però sense religió. Mentre veiem com les esglésies es buiden, assistim a l'èxit de les classes de meditació, de ioga o dels retirs de cap de setmana. Per a molts joves, la nova manera de resar és manifestar, demanar desitjos quan a la pantalla del mòbil apareix una hora mirall (22:22, per exemple) o veure què et diu la tarotista que et llegeix les cartes en un vídeo de TikTok.

Unes mans tallen ceba, tomàquet i pastanaga de forma ràpida i perfecta. De fons, un raig de llum entra per la finestra d’una cuina estil vintage. Scroll. Una dona neteja un bany a càmera ràpida fins que queda net com una patena. Scroll. Un gat adorable juga amb una pilota damunt d’un sofà d’una casa qualsevol. Scroll... I així sense parar. Som moltes les persones que ens declarem enganxades als vídeos que plataformes com Instagram o TikTok bombardegen sense aturador. Dia i nit, tenim l’oportunitat de quedar-nos atrapats veient vídeos on surten persones, sovint anònimes, fent tota mena de tasques domèstiques que, aparentment, no tenen res d’extraordinari. ¿Com pot ser que la seva visualització ens provoqui tanta addicció?

No hi ha cap porter vigilant la porta perquè ja tens una entrada exclusiva. El passi en qüestió és una espècie de golden ticket que et submergeix en una experiència curiosa. Hi ha nevera amb refrescos, sucs, ginger shots a dojo i, fins i tot, alguna cervesa. També roba promocional a la venda. Amb dress code adient, t’acompanyen fins a la sala. Al passadís vermell, unes lletres mòbils anuncien on ets. Entres en la foscor, prens lloc entre una vintena de persones, el DJ s’asseu, posa la seva pròpia llista de música –des de Rosalía fins a tecno i reggaeton– i, de sobte, s’encenen llums fluorescents arreu. Els miralls et retornen el reflex perfecte per a un selfie. No pots parar de moure’t, però sorpresa: t’adones que estàs damunt d’una bicicleta estàtica i que qui tens davant no és Martin Garrix o David Guetta, sinó l’entrenador assignat a la classe.

“Per fi puc anar a la piscina pública i canviar-me al vestuari sense por que la gent em miri i em vegi com una cosa estranya”. L'Arantxa reconeix que després d'haver passat una mastectomia radical lateral, fruit d'una intervenció a causa d'un càncer de pit, se sentia “com un extraterrestre a qui falta alguna cosa”. Navegant per Instagram, va descobrir una tatuadora paramèdica que li va canviar la vida. “Estic encantada amb el resultat. No només ho tornaria a fer, sinó que ho he recomanat a una amiga que estava en un cas similar al meu”, explica. Resident a Madrid, l'Arantxa és una de les persones que s'han decidit a fer-se un tatuatge paramèdic, una acció que li ha millorat ostensiblement el dia a dia. 

La cuina està deixant de tenir un espai propi. Almenys en els habitatges de nova construcció, com revela l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE). En vuit de cada deu habitatges nous que s'han posat a la venda el 2024, bé siguin acabats o sobre plànol, la cuina està integrada en el menjador. Aquesta tendència s'ha consolidat a passos de gegant en molt poc temps. No fa ni una dècada que era just el contrari i el 2020 encara eren majoria les cases noves amb cuina independent. Hi ha qui hi veu una evolució beneficiosa que rescata la cuina del seu tradicional aïllament i, en especial, les dones que s'han vist abocades a ser les cuineres de la casa sense que ningú els hagi preguntat si volien ser-ho, però el fet també és que la cuina integrada s'ha popularitzat just ara que cada cop es cuina menys a casa.

En els últims dotze mesos, l’estil s’ha manifestat de moltes maneres i en molts llocs diferents. A les catifes vermelles, als escenaris i al carrer. Els quinze noms d’aquesta llista, que no estan col·locats en cap ordre en particular, sorgeixen d’alguns moments que li venen al cap a una persona quan se li demana que imagini com ha estat el 2024. Per descomptat, l’estil és una cosa subjectiva, sense mencionar que és un tema d’acalorada discussió. Aquesta és, en part, la raó per la qual aquest grup de persones i personatges han entrat a la llista d’enguany elaborada per l’editor de moda del New York Times.

La indústria de la moda és altament contaminant per diversos motius. El més important de tots, juntament amb la deslocalització de la producció, és que no deixa de potenciar noves tendències estètiques permanentment amb l'únic objectiu que els consumidors tinguin la sensació que la roba que porten està passada de moda i, així, crear-los la necessitat psicològica contínuament de comprar-ne de nova. Aquest fenomen ha arribat al seu clímax amb l'ultra fast fashion, una tendència que exagera les dinàmiques productives de les últimes dècades de la mà de les aplicacions de venda directa des de la Xina. Per evitar caure en aquesta febre consumista, us proposem maneres de gaudir de les modes que especialistes apunten que triomfaran els mesos vinents de tardor i hivern sense passar per cap botiga a comprar peces de vestir noves.

“Al principi ho odies, però quan ets a dins, si has trobat un bon acompanyament, ho gaudeixes molt”, diu Vital Jacinto, un fisioterapeuta de Premià de Mar. “Tens un focus mental absolut, més presència en les coses que fas”, destaca Paula Nadal, una instructora de ioga i benestar personal de Lloret de Mar. “Tens més energia i més control de la ment sobre el cos”, afegeix Jacinto. “Em va agradar tant, que ho vaig introduir a la meva pràctica diària”, reconeix Nadal.

Entre la inacabable oferta de continguts a les xarxes, hi ha un perfil que s'ha fet lloc en milers de pantalles d'usuaris de parla espanyola. "Avui el Pablo m'ha demanat que...", és com comencen la gran majoria de vídeos publicats per la usuària Roro. Darrere d'aquest pseudònim hi ha Rocío López Bueno, de 22 anys, que des del 18 de maig ha basat el seu contingut a xarxes en compartir receptes molt elaborades que finalment servirà a la seva parella, anomenada Pablo. La dinàmica, estandarditzada amb el mateix fil conductor, veu i plans de càmera, ha aconseguit captar l'atenció de l'audiència i les empreses i convertir-se en model per un sector de la societat que advoca pel retorn de les dones a les tasques domèstiques.

“No hi ha res més chic que buscar alguna cosa a Google i no trobar-la”, constatava la dissenyadora de moda Phoebe Philo l’any 2013. En un moment en què encara no s’havia produït l’explosió de les xarxes socials, Philo ja augurava el que s’acabaria convertint en el gran privilegi del segle XXI: passar desapercebut. Entre Instagram i TikTok, vivim envoltats de famosos i gent anònima confessant els seus secrets més íntims encapsulats en vídeos de 2 minuts. “Maquilla’t amb mi mentre t’explico com vaig descobrir que el meu nòvio em posava les banyes” o “Arregla’t amb mi mentre et confesso tots els secrets de la festa d’aniversari de la Miley Cyrus”, són alguns dels exemples del format que més triomfa a TikTok amb un hashtag que ja acumula més d’11 milions de visites (#GRWM). “Aquesta necessitat d’explicar totes les nostres intimitats de manera pública és una de les formes que tenim per mostrar-nos als altres; explicitar la nostra existència amb proves gràfiques”, apunta Mar Vallverdú, experta en tendències digitals i presentadora del pòdcast Girl Radio. L’interès per la intimitat o la historieta que s’explica en aquest format de vídeos és el que els fa tan exitosos: l’audiència garanteix fidelitat absoluta a canvi de tenir accés a la vida privada de la celebrity, influencer o usuari anònim de torn i aquest se’n beneficia amb likes, visualitzacions i patrocinis de marques. Tenen assegurada la rellevància a canvi de renunciar a la seva privacitat. 

Havia jurat i perjurat que mai de la vida em faria un tatuatge. I de fet ben poca gent sap que en porto un, ja que està tan amagat que pràcticament només l'han vist la meva dona i la meva filla. No és cap dibuix ni cap signe maco; és una frase d'un grup de pop escocès que diu, en anglès, que si no ens tornem a veure sempre seràs al meu cap. La vaig gravar amb un bon tatuador quan va morir sobtadament el meu cosí i està fet amb la lletra de la meva companya. Va passar fa quatre anys i avui ja no llueix com llavors. Com que està fet amb una tipografia indefinida i prima, la tinta s'ha anat inflant i cada cop es llegeix pitjor. A partir d'aquí tinc tres opcions: mantenir-lo (quedi com quedi), eliminar-lo o modificar-lo.

“El CrossFit destaca per la seva versatilitat i la seva capacitat per abastar múltiples disciplines dins d'una sola modalitat. Ofereix beneficis físics integrals, incloent-hi entrenament cardiovascular, força, resistència i flexibilitat, a més de promoure un ambient socioemocional molt sa i enriquidor. La combinació d'aquests elements el converteix en una opció atractiva per a una àmplia gamma de persones”, explica l’Àlex Cerón, llicenciat en CAFE i practicant de CrossFit des de fa tres anys.

Una noia jove passeja per un apartament impecable en un vídeo penjat a les xarxes socials. S’ha llevat a les 8 del matí, fa el llit i prepara unes creps per al seu xicot abans que ell marxi a treballar. Després de prendre un suc detox, arriba el moment de la cura personal: primer una sessió de pilates i després un tractament facial. Quan acaba el matí, dina amb una amiga en un local de menjar saludable, fa una llarga caminada i escolta un pòdcast, abans que arribi l'hora de preparar-se per a la cita nocturna amb el seu xicot quan acabi de treballar. Vídeos com aquest estan envaint TikTok. Són les anomenades stay-at-home girlfriends o #SAHGF, i són exactament el que sembla: dones joves que es dediquen a cuidar la casa i el seu marit i a estar sempre perfectes.

Per comprendre una mica més la generació Z, cal conèixer una paraula crucial del seu vocabulari, coquettecore, una tendència del 2022 de TikTok que ara ha emergit amb molta força. Malgrat la flaire hiperfemenina i infantilitzant, és contrària a les proclames masclistes que la percebin com a fleuma i la vulguin sexualitzar. En aquesta estètica hi proliferen elements de roba infantil antiga com grans llaços, puntes o sabates mary-jane, fusionats amb detalls d’època com cotilles, mànigues amb volum i perles, que, al seu torn, s’entrellacen amb el món de la reialesa i el del ballet a través de tuls i colors pastel. Però ser coquette no és tan sols una indumentària, sinó també un comportament, com prendre el te amb pastes en tassetes de porcellana, llegir novel·les de Jane Austen i les germanes Brönte o gaudir de pel·lícules com Maria Antonieta, El cisne negro o Barbie.

Ja és tradició que Dua Lipa es deixi veure per terres balears durant la temporada d’estiu. L'agost passat la cantant va celebrar per segon any consecutiu el seu aniversari a Eivissa, envoltada dels seus amics i parella del moment. La data (22 d’agost) i el lloc, convidaven a viure l’experiència completa del que associaríem a un estiu mediterrani: paella, postes de sol, festa i algun joc per distreure el grup. I l’escollit va ser la petanca. A les fotos que compartia a Instagram el seu amic i dissenyador Simon Porte Jacquemus hi veiem una Dua Lipa completament entregada. “No hi ha res més camp que Dua Lipa jugant a la petanca a Eivissa”, piulava un usuari a X.

Amb degradats, bicolors, elements 3D, estampats animals, purpurines o psicodèliques... No hi ha límits a l’hora de decorar-se les ungles. Des de fa un temps, sembla que, com més extremades siguin, millor. Tan sols cal fixar-se en personatges com Rosalía, Dulceida i Nathy Peluso per fer-se una idea de fins a quin punt avui hi ha una autèntica bogeria per guarnir-se les ungles. Programes com Èpic nails a TV3 també són testimoni d’aquesta tendència, que als carrers es transforma en una aparentment desproporcionada oferta de locals on es poden fer manicures a qualsevol hora del dia per preus que oscil·len entre els 7 i els 25 euros. Una indústria que, segons la plataforma Statista, supera els 14.000 milions d'euros de facturació en l’àmbit mundial.