Des que Carles Capdevila va escriure l’article El llaüt que explica la nostra història han passat poc més de deu anys, i el Sant Isidre, aquell llaüt que aleshores podia parlar com un avi de noranta anys, ara n’ha fet cent. Per celebrar-ho, set persones, sota el comandament de Lluís Romero i Fiol, van salpar de Portlligat, Cadaqués, rumb a Portocolom, Mallorca, el dilluns 12 de maig. Tramuntana favorable, cel clar, mar plana.

La setmana acaba tal com va començar. Una nova tempesta, ara a l'Empordà, ha descarregat un fort aiguat que ha acabat provocant una inundació de matinada a Cadaqués. De fet, durant la nit han acabat caient fins a 120 l/m² en aquest municipi empordanès. Pels volts de les tres, la riera del poble, que funciona com un carrer asfaltat normal que habitualment està sec, ha començat a baixar de manera sobtada amb moltíssim cabal provinent de les muntanyes fins al punt que s’ha endut corrent avall la trentena de cotxes estacionats en aquesta zona. Els cotxes han quedat encastats contra el pont de la desembocadura a la platja Gran. Aquest cúmul de vehicles ha provocat un tap que ha fet pujar ràpidament el nivell de la riera i l’aigua ha entrat als baixos d’alguns edificis i ha causat desperfectes i negat carrers del voltant. Per sort, però, no hi ha hagut víctimes ni ferits. 

Al restaurant Dos Pebrots, al carrer doctor Dou de Barcelona, el cuiner Albert Raurich hi fa l’allioli únic de Cadaqués. Si li preguntes com el fa, Raurich assegura amb rapidesa que el va aprendre gràcies al pescador Isca Garcia, de Portlligat. Tant és així que el cuiner que prepara els sushis més transcendents que mai hàgiu menjat t’explica que l’allioli de Cadaqués, la població natal de la seva mare, Aurora Foyo Ballesta, no s’oblida mai un cop l’has tastat. Té una textura tan sòlida, que es pot agafar a pessics amb dos dits de les mans sense que regalimi; és de gust intens sense que l’all et faci fer udols per la boca, i té un color de groc ginesta. Un cop surt del morter, sembla un pa de pessic rodó, i es pot tallar a talls.

Durant els quatre caps de setmana del mes de setembre, el cicle Arxipèlag de Cadaqués, que enguany celebra la segona edició, inundarà el poble alt-empordanès de propostes de cinema d'autor molt interessants i originals. Sota l'epígraf "Cada pel·lícula una illa, cada projecció un viatge", aquesta iniciativa proposa una programació cinèfila extensa i variada, fora dels circuits comercials, amb peces sovint difícils de veure en pantalla gran, d'autors com Chantal Akerman, Eric Pauwels, Albert Serra o Maya Deren.

Més amunt de la badia de Roses, pels pendents abruptes vora el mar del Cap de Creus, s'aixequen centenars de construccions de pedra seca. Són quilòmetres de murs que fan de bancal per corregir el desnivell de les muntanyes, o bé antigues cabanes de refugi per als pagesos. Tot plegat fet únicament amb pedres, sense cap morter o argamassa que les enganxi, amuntegades i encaixades l'una sobre l'altra de tal manera que cada construcció s'aguanta per si sola.

Cadaqués acull del 5 al 15 d'octubre la setena edició del festival internacional de fotografia InCadaqués, que, per a aquesta ocasió, compta amb 25 exposicions de 35 autors de prestigi, la majoria internacionals. La mostra fotogràfica es distribuirà en 20 galeries d'art i en diferents punts icònics del poble, però també en espais trencadors i poc freqüents, com la badia cadaquesenca, on, durant deu dies, suraran les imatges dels creadors Henri Kisielewski, Richard Pak i Mònica Figueres, a la vista des del passeig. Igualment, a la platja d'Es Poal també es podrà veure una exposició subaquàtica d'Henrike Stahl.

A la dècada de 1960, a l’Espanya del desarrollismo, Cadaqués esdevenia una gemma turística a ulls del món. L’arquitecte italosuís Lanfranco Bombelli Tiravanti (1921-2008), juntament amb el seu soci i amic Peter G. Harnden –que havia conegut configurant exposicions i construint pavellons per al Pla Marshall a Europa–, va arribar a Cadaqués de la mà de Coderch i hi va iniciar, amb l’amic, el despatx d’arquitectura Harnden i Bombelli (us remeto al llibre L’Art de viure, de Marc Arnal, per descobrir aquest univers arquitectònic fascinant).

Els germans bessons Ramon i Josep Moscardó (Barcelona, 1953) són dos pintors reconeguts arreu, que, durant setanta anys, han compartit carrera artística i han seguit una vida paral·lela però creant per separat una obra pròpia, singular i independent. Junts han viatjat per tot el món, inspirant-se en realitats desconegudes i exposant en galeries de Sud-amèrica, Hong Kong, els Estats Units, Madrid i a Barcelona mateix. Molta de la seva obra també s'ha creat i exhibit a Cadaqués, un poble estretament vinculat a la seva trajectòria, on, aquest estiu, per commemorar el seu 70è aniversari, presenten una exposició conjunta.

A la platja principal de Cadaqués, al costat de l'estàtua de bronze de Salvador Dalí, s'estenen les taules del Marítim Bar, un local mític del poble amb quasi noranta anys d'història, que sempre és ple de gom a gom. No és un xiringuito de platja corrent, amb tendals de publicitat i cadires de plàstic sobre la sorra, sinó un bar amb encant i personalitat, estructura de fusta i aire mariner on, entre famílies de locals i turistes, s'hi aplega tota la vida bohèmia que passa l'estiu al cap de Creus.

Una espiga sobreimpresa entre dos bancs d’una habitació estreta, la mirada concentrada d’un pescador de corall abans de cabussar-se, o una dona nua coberta només per una xarxa de pescar arran de mar. Aquestes són algunes de les imatges que es podran veure l’InCadaqués, el Festival Internacional de Fotografia de Cadaqués, que se celebrarà entre el 29 de setembre i el diumenge 2 d’octubre. En la seva sisena edició, la mostra tornarà a impregnar el poble empordanès amb 22 exposicions que abracen diferents gèneres i temàtiques. “Aquest any tindrem 37 fotògrafs de 21 països, que toquen tota mena de fotografia: artística, clàssica, documental o experimental, i que treballen amb diferents tècniques, des de Polaroid fins a collage, col·lodió humit o impressions de platí-pal·ladi”, destaca l'impulsor de l'InCadaqués, Valmont Achalme.

¿Per què a l’entrada de Cadaqués hi ha una versió de l’Estàtua de la Llibertat, amb els dos braços alçats i una torxa a cada mà? A simple vista, és una pregunta que hauria de tenir una resposta ràpida i senzilla. Però res més lluny de la realitat. Rere la famosa escultura, d’uns set metres d’alçada, s’amaga una polèmica que, fa gairebé 30 anys, va dividir el poble alt-empordanès i va indignar la Fundació Gala - Salvador Dalí, que va signar un nou estira-i-arronsa amb John Peter Moore, exsecretari del geni surrealista i impulsor de l’escultura. I, malgrat que han transcorregut tres dècades, encara avui dia queden dubtes per resoldre. El més important, la seva autoria: ¿era realment una obra de Dalí o només està inspirada en un esbós seu?

Les fotografies poden donar una percepció equivocada de la casa. Es pot pensar que aquest és un habitatge unifamiliar gros, si bé té unes dimensions molt discretes. Entre els tres volums que la conformen, dos cossos paral·lels en planta baixa i un altre de petit a sobre, no excedeix els 150 m2. Resulta impressionant quan se l’observa guaitant, des de dalt, el poble i la badia de Cadaqués. Però des del carrer només es veu com dues cases mol senzilles amb teulades a dues aigües i amb una torreta també amb el mateix volum. Tot blanc, tot senzillesa.

Ensurt aquest dilluns al vespre a la Platja Gran de Cadaqués: els serveis d’emergències van rebre l’avís que un senglar havia atacat una nena de 10 anys. Segons ha explicat a l’ACN un amic de la família de la menor, Benjamí Martínez, la petita estava jugant amb tres nens quan l’animal es va acostar fins on estaven, a un extrem de la platja. Els altres infants van començar a córrer i el senglar va ferir la nena a la cama esquerra. Després de rebre atenció mèdica, passada la mitjanit, la menor va poder tornar a casa. 

Bruno Oro va conèixer la seva parella durant el rodatge de Vinagre. “La Clàudia era ajudant de maquillatge i va venir a retocar-me. A part de l’atracció física, em vaig fixar en ella perquè anava molt a la seva: no em feia ni puto cas, ni tan sols em mirava!” L’actitud seriosa de la maquilladora el va captivar i per això va celebrar tornar-se-la a trobar al Polònia i al Crackòvia. 

Deu municipis de les Balears i nou de Catalunya consten en el rànquing de 25 municipis amb els preus immobiliaris més elevats d'Espanya. Concretament, els cinc municipis amb el terreny més car són a les illes, mentre que el sisè és a Catalunya, segons un estudi del portal immobiliari Idealista.

El crit de “Ja n’hi ha prou” ha ressonat aquest matí pels carrers de Cadaqués (Alt Empordà). Més d’un centenar de persones s’han concentrat a la plaça del passeig del municipi per reclamar que s’aturin “els projectes urbanístics” que preveuen aixecar 400 noves cases en diversos indrets de la població com ara Sant Baldiri, Es Llané o Caials. “No és just que els promotors desfigurin la silueta de Cadaqués per sempre i, menys, quan això significa destruir terrenys amb un alt valor natural i paisatgístic”, ha proclamat Eduard de Ribot, advocat de la plataforma SOS Costa Brava i dels Amics de la Natura de Cadaqués, les dues entitats convocants de la mobilització.

Per a alguns l’arribada del setembre no significa la temuda tornada a la rutina, sinó que és el final d’un any laboral i el principi de la tranquil·litat. Parlem dels negocis estacionals, com restaurants i hotels de costa o empreses d’activitats d’aigua, que fan la temporada i quan acaba l’estiu tanquen la paradeta fins a l’any que ve i ho aprofiten per relaxar-se. Tradicionalment, aquest punt i final era al setembre, coincidint amb la tornada a l’escola i la fi del mes de vacances per excel·lència, l’agost. Però des de fa uns anys, la temporada s’allarga una mica més i molts aprofiten el bon temps per mantenir obert fins ben entrada la tardor. Sigui com sigui, la feina dels mesos de setembre i d’octubre no té res a veure amb el ritme frenètic que molts d’aquests negocis porten durant el juliol i l'agost. Hem parlat amb tres empreses: un hotel de Cadaqués, un restaurant a peu de platja de Calella de Palafrugell i un negoci d’activitats d’aigua a Sort per saber com viuen la tornada a la calma i la transformació que pateixen les seves poblacions.

Els pares de Cadaqués (Alt Empordà) que van deixar la seva filla d'un any i vuit mesos sola a casa per anar-se'n de festa han acceptat una condemna de sis mesos de presó. El judici ràpid pel delicte temporal d'abandonament de menors s'ha celebrat aquest dilluns davant el Jutjat d'Instrucció Número 3 de Figueres. Tant el pare, de 39 anys, com la mare, de 28, s'han acollit a la conformitat que han segellat el fiscal i la defensa. La parella, però, no haurà d'entrar a presó, perquè el jutjat els ha suspès la pena; això sí, sota condició de no tornar a delinquir durant un termini de 2 anys.

Rafel Martín, el jove de Cadaqués que va ser arrestat a Mestalla el dia de la final de la Copa del Rei, ha tornat avui a València, acompanyat dels seus advocats, Carles Monguilod i Jordi Corominas, i el seu pare, Rafel Martín, per presentar al jutjat de guàrdia una querella contra els agents a qui acusa. Martín defensa que va ser detingut i agredit per agents de la Policia Nacional sense haver fet res, al descans del partit entre el Barça i el Madrid a l'estadi de Mestalla.