<![CDATA[Ara Balears - bombes]]> 10 <![CDATA[Entre bombes i biberons]]>

Ser pare primerenc i tenir cura d'un nadó és apassionant i meravellós. Però també és un repte. I fer-ho sota l'amenaça de les bombes i el soroll de les sirenes antiaèries, encara més. Com a corresponsal a Jerusalem per a diversos mitjans –inclosa aquesta casa–, els primers dies de la guerra entre Israel i Hamàs van ser una voràgine de feina i tensió. De llevar-me a les sis del matí per preparar les primeres cròniques de ràdio, de bregar durant tot el dia amb informacions i històries colpidores, d'escriure matí i tarda pels mitjans digitals i en paper i d'acabar la jornada, ben entrada la matinada, amb connexions per a diverses televisions. Però també van ser dies de corredisses al refugi amb un nen de cinc mesos als braços, de sentir explosions sobre els nostres caps, de plors i biberons ben entrades les curtes nits i d'un neguit constant per un demà sempre incert.

]]> <![CDATA[Almenys quatre ferits en l'explosió de diverses bombes casolanes a Bangkok]]>

Almenys quatre persones han resultat ferides aquest divendres per l'explosió de diverses bombes casolanes de poca potència en diferents llocs de Bangkok, on aquest dies se celebra una cimera política de ministres d'Afers Exteriors de la regió i socis externs com els EUA, la Xina i la Unió Europea. Les autoritats estan investigant els fets.

]]> <![CDATA[Detingut un home en relació amb les cartes bomba als Estats Units]]>

Les autoritats nord-americanes han detingut aquest divendres un home en relació amb els artefactes explosius enviats per correu a diverses personalitats polítiques i mediàtiques de l'entorn demòcrata i anti-Trump, com l'expresident Barack Obama, l'excandidata demòcrata Hillary Clinton o l'actor Robert De Niro.

]]> <![CDATA[El Iemen o la política intel·ligent]]> Segurament mai havien donat tant de si els primers cent dies d’un govern. No tant per l’assetjament indiscriminat, el to o les acusacions creuades entre partits a l’oposició i als bancs blaus del Congrés, sinó per la profunditat d’alguns dels dilemes que es presenten, dignes dels grans clàssics literaris, on no és tant la trama com el fons el que ens interpel·la.

]]> <![CDATA[18/9: Ficció]]> A la magnífica novel·la de Jaume Cabré 'La teranyina', els obrers de Feixes es mobilitzen i fan vaga a començament del segle XX quan sospiten que a Can Rigau fan roba per a l’exèrcit, és a dir, treballen per a la guerra de l'Àfrica, encara que sigui fent uniformes. Als diaris d’aquests dies hem pogut veure com els obrers de les drassanes Navantia anunciaven mobilitzacions perquè els preocupava que la decisió de deixar de vendre unes bombes a l’Aràbia Saudita, en plena guerra del Iemen, acabés comportant la retirada d’una comanda de vaixells de guerra. A la ficció, fa cent anys, els obrers es jugaven el lloc de treball perquè no volien treballar per a la guerra. A la realitat, cent anys després, uns obrers es mobilitzen per poder treballar per a la guerra, i garantir així els seus llocs de treball. ¿És només un contrast entre la realitat i la ficció, o és també que en cent anys han canviat molts coses? ¿Quan el ministre Borrell diu que no es preocupin, que les bombes que es venen a l'Aràbia Saudita són quirúrgiques i, per tant, no faran cap mal a la població civil sinó que només destruiran objectius molt concrets, està fent ficció o realitat? No ho sé pas. Ara, si posessis aquestes declaracions en una novel·la, ningú no se les creuria.

]]>