Pau Montell devia passar fam i va robar dos melons de l’hort d’un notari de Cardona el 1703. Sense judici ni cap investigació el van sotmetre a la vergonya pública, un càstig que consistia a exposar el presoner amb algun senyal que denotés el seu delicte. Però el setembre del 1703 un tribunal va castigar qui havia decidit condemnar Montell sense l’oportunitat de defensar-se: el Tribunal de Contrafaccions de Catalunya. Ramon d’Anglassill, procurador del duc de Cardona, i dos dels seus agents van ser inhabilitats durant tres anys.

Encara ressacosos del 2017, és rellevant mirar enrere per veure com la societat catalana va fer front a les seves derrotes més sonades. Sobre la reacció al daltabaix del 1939 i a la dictadura franquista, se n’ha parlat molt i caldrà seguir aprofundint-hi. Però, per molt dura que fos aquella negra nit, no és comparable al que dos segles abans va suposar l’esfondrament del 1714. Allò va ser una desfeta total, amb una repressió encara més bèstia i un exili proporcionalment més nombrós i igualment qualitatiu, on destaca la figura de Ramon de Vilana-Perles, que durant dues dècades va ser mà dreta de l’emperador austríac Carles VI: segurament el polític català que més poder ha tingut mai.

El punt on el carrer Girona es toca amb el carrer Mallorca devia ser un infern fa més de 300 anys, durant la guerra de Successió. El juny del 1713, la Junta General de Braços havia decidit no claudicar davant les autoritats borbòniques i pocs dies després va començar el setge de Barcelona, que es va allargar fins a l'11 de setembre del 1714. Des del Convent dels Caputxins de Montcalvari, els austriacistes, comandats pel general Villarroel, van intentar resistir: l'11 d'octubre del 1713 al recinte religiós hi havia 400 fusellers. Van aguantar l'escomesa uns mesos, però el 17 de maig una bateria d'artilleria de 16 peces va obrir una esquerda als murs del convent i els seus defensors van fugir fins al Convent de Jesús de Gràcia. Pràcticament només en van quedar runa, que ara es pot veure. Ha emergit durant les obres del carrer Girona. Amb les restes del convent, també han aparegut bales de canó dels dos exèrcits, fragments d'una pica beneitera, una làpida amb una creu i una inscripció on només es pot llegir part de les paraules: "Paray..., Claua..., Clauti...".

L’ARA ofereix una col·lecció de tres volums sobre la Guerra de Successió: Àustries contra borbons, La guerra dels catalans (1713-1714) i La desfeta i la memòria històrica. Es tracta d’una magna obra feta amb gran rigor i detall per diversos experts. Els llibres inclouen mapes originals, gravats i documents inèdits. Editats per ARA Llibres, cada volum té un preu de 120 euros. Es poden obtenir en aquest enllaç de l'1 al 21 de setembre.

Les restes dels carrers i els edificis on es barrejaven grans senyors, famílies humils i mariners que entraven i sortien de les cases de joc, al Born d’abans del 1714, són ben visibles. Però el subsol amaga molts més capítols que van emergint amb les diferents excavacions arqueològiques que s’hi fan des de l’estiu del 2016. L’última investigació, a la casa Santmartí, dedicada al lloguer de mules per al transport, demostra que la presència romana en aquest suburbi marítim de Bàrcino era més important del que es pensava fins ara. Fa uns 2.000 anys, quan l’emperador Octavi August va fundar Bàrcino, el mar era a tocar del Born. Però potser en aquest suburbi marítim no només hi havia sorra. “Al rebliment que es va utilitzar per fer la casa Santmartí, hi hem trobat molts ossets humans i ceràmica de l’època romana. Per tant, podem pensar que la necròpolis romana era molt més extensa i potser hi havia una ocupació anterior”, assegura l’arqueòloga i responsable del Pla Barcino, Carme Miró. “Quan es construïen cases no s’anava a buscar material gaire lluny; aquestes restes de material romà havien de ser a prop”, afegeix el responsable de les excavacions del Born, Toni Fernández. Ni Fernández ni Miró, amb tot, s’arrisquen a afirmar si tot plegat vol dir que al Born ja hi havia edificacions en època romana. Asseguren que a l’octubre continuaran excavant a la recerca de noves pistes.