“Tenir fills és un factor clau de pobresa i d’empobriment”, assegura el director de la Xarxa per a la Inclusió social EAPN-Balears, Andreu Grimalt. Hi ha factors que multipliquen aquesta vulnerabilitat, com ara ser dona i migrant. Les dades estatals de l’EAPN mostren que les famílies monoparentals doblen la taxa de pobresa de les biparentals.

Sempre he sabut que tenir fills era una aventura vital que no em volia perdre. Vaig tenir una parella llarga i estable i, en complir els 30, vaig tenir clar que volia tenir un fill amb aquesta persona. Però com més clar ho tenia jo, més clar tenia ell que no volia tenir fills. Em va partir el cor, però sempre li agrairé que em digués la veritat.

Un migdia de principis d’estiu el meu fill Ricard va tornar del casal i es va trobar amb una sorpresa a la seva habitació: el llit de matrimoni en què havíem estat dormint plegats des que el vaig treure del bressol havia estat substituït per un llit individual amb llençols i coixins de Spiderman. “Uala, que guai!”, va exclamar amb la seva permanent veueta de nas tapat (algun dia deixen de tenir mocs, els nens?). En Ricard està a punt de fer quatre anys i la seva obsessió durant els darrers dotze mesos ha estat aquest superheroi amb poders aràcnids que viu a Nova York i que, quan no està participant en alguna missió, treballa de fotògraf en un diari. M’ha fet comprar joguines de Spider, Legos de Spider, contes de Spider, samarretes, pijames i banyadors de Spider, motxilla de Spider, gorra de Spider, motlle de pastís de Spider... “Mamà, anirem a Nova York algun dia?” “Sí, esclar”. “I estarà l’Spider?”

És mare soltera i treballa a la recepció d'un hotel de Lloret de Mar. L'estiu és el mes més fort de feina i no pot fer vacances. Ni ara, que el seu fill té onze anys, ni des que se li va acabar el permís de maternitat quan el Pol tenia quatre mesos. Per tant, ni ella ni el seu fill saben què és anar de viatge a l'estiu, fer una escapada a la muntanya o desconnectar quatre dies a la platja. La Meritxell (nom fictici perquè prefereix mantenir l'anonimat), però, trampeja com pot aquestes onze setmanes sense escola i, malgrat tot, es considera afortunada perquè té xarxa, família i amics que l'han ajudat a tirar endavant; no només els estius sinó tot l'any. La monoparentalitat l'ha obligat a espavilar-se per poder tenir cura del seu fill, complir els torns i horaris a la feina i procurar que el nen estigui tan bé com sigui possible. L'estiu és un repte més. "Tenim sort que vivim en un lloc de platja i sempre hi ha algú que es pot endur el Pol", explica amb resignació.

Formar una família monomarental era la meva última opció, però va ser la millor. Els anys 80, els meus pares es van separar. Recordo que vaig començar a anar a la psicòloga perquè vaig fer un dibuix, a l'escola, on només sortien dones. No sé què hi van veure d'estrany, però van trucar preocupats a la meva mare. Tenia 5 anys. El meu pare va formar, ràpidament, una altra família i el vèiem dues vegades al mes. Jo vivia amb la mare i la meva germana. Per a molts, era una nena amb problemes, a causa de la meva família "desestructurada". El barri n'anava ple, de la nostra història.

Només havien passat uns dies d’ençà que havien acabat tots els cursos i les entrevistes quan Sandra Serrano i Luis Fernández varen rebre la cridada: els havien donat el vistiplau per ser pares adoptius i, a més, ja tenien un al·lot per a ells, de nou anys. En el cas d’Eva –que prefereix no identificar-se amb el seu cognom–, varen passar gairebé dos anys entre que va entrar en la borsa de famílies i que va aconseguir ser mare adoptiva, ella tota sola, d’una nina que ara en té set. Per la seva banda, Sergi Jaén i Rafa Vega varen adoptar la seva filla –quan tenia sis mesos– després d’una espera d’un any i mig. Aquestes tres famílies, que s’han entrevistat amb l’ARA Balears, són la prova que adoptar a Mallorca pot ser fàcil i ràpid, quan no és a la carta. 

El Senat debatrà fer extensives les actuals bonificacions de l'impost de béns immobles (IBI) que ara gaudeixen les famílies nombroses a les famílies monoparentals. La qüestió arribarà a la cambra alta espanyola després que el bloc d'esquerres format per ERC i EH Bildu registri aquest divendres al matí una proposició de llei per modificar la norma que regula les hisendes locals. En particular, es vol tocar l'article que regula "una bonificació de fins al 90% de la quota íntegra de l'impost [l'IBI]" a aquelles famílies que tenen la condició de nombroses.

Heus aquí alguns fets clau sobre l'estructura familiar i els nens a Amèrica. Mentre que la taxa de pobresa entre els joves que viuen amb dos progenitors casats és del 7,5%, entre els criats per una mare soltera és del 35%. Els nens de pares casats tendeixen a comportar-se millor a l'escola, a estar més temps en el sistema educatiu i a guanyar més diners quan són adults. El fet d'estar criats per pares casats té més incidència que l'edat, l'educació i la raça de les seves mares.

"Avancem cap a un país que garanteixi tots els drets per a totes les famílies". La ministra de Drets Socials, Ione Belarra (Unides Podem), ha celebrat a través de Twitter l'aprovació de la llei de famílies en segona volta al consell de ministres. Després de tres mesos en audiència pública, la norma ha rebut pocs canvis tècnics i ara fa el salt al Congrés de Diputats. Entre les principals novetats, destaquen els nous permisos laborals per cuidar fills i pares.

A Calvià hi ha certificades 53 famílies monoparentals i el 94,3% estan encapçalades per dones, davant un 5,7% a càrrec d'homes, segons recull la memòria del departament de Desenvolupament Social de l'ajuntament. En l'informe també figura que al municipi hi ha 652 famílies nombroses.

Un jutjat d'Eivissa ha donat la raó a tres mares fadrines que demanaren el permís de paternitat. En aquest cas, les dones havien sol·licitat a la Seguretat Social poder gaudir de les 16 setmanes de baixa pel naixement del seu fill que teòricament s'atorguen als pares.

La mestra del CEIP Es Puig de Lloseta, Immaculada Alorda, podrà gaudir del permís de maternitat i paternitat com a família monoparental. El jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Palma ha dictat sentència mitjançant la qual reconeix el dret d'Alorda a gaudir de 16 setmanes addicionals que correspondrien a l'altre progenitor.

Un jutjat d'Eivissa ha concedit a la mare de dues bessones –reconeguda com a família monoparental– el permís que li correspondria a l'altre progenitor. Així, la jutgessa li va concedir al contenciós, dia 26 de juliol, vuit setmanes més de permís, segons ha informat el Sindicat d'Infermeria de les Illes Balears (Satse), que també s'ha personat a la causa per defensar els drets de la treballadora i assegura que és la primera vegada que això passa a la Comunitat Autònoma.

L'Institut Nacional de la Seguretat Social ha emès aquest dilluns els nous criteris per reconèixer el dret de les famílies monoparentals a gaudir de les dues setmanes addicionals de permís retribuït per naixement, cura dels fills o menors amb discapacitat, adopció o acolliment múltiple.

"Em feia moltíssima por ocupar un pis buit, sobretot pels nens, però no vaig veure cap altra sortida". El malson de la Maria, que utilitza un nom fictici, i els seus dos fills, de 8 i 20 anys, va començar l'any passat. Després d'arrossegar durant mesos una lesió al genoll, va haver d'agafar la baixa mèdica a l'empresa on treballava, i ara continua pendent d'una operació. "Guanyava 800 euros i en pagava 600 de lloguer. Ho tenia tot legal, els papers, la feina, el pis... La situació era complicada –admet–, però anava trampejant amb 200 euros per pagar el menjar i ajornava algun rebut, que pagava de seguida que podia", explica aquesta dona de 38 anys, que viu sola després de separar-se del seu marit per presumptes maltractaments.