Si a determinats partits de futbol, màxima expressió de l’encefalograma pla, se’ls pot anomenar “clàssics”, amb el mateix o amb més motiu es pot fer servir aquesta denominació per als records dels quioscs i de les botigues de souvenirs que ja fa dècades que circulen. Indemnes al pas del temps, impàvids davant dels canvis de les modes, inassequibles a l’oblit, afectades si de cas, i només, pel desgast que els ocasiona el sol, les postals, les tovalloles i les camisetes que duen estampat el nom de Mallorca regnen pels segles dels segles dins el seu àmbit.

L’ investigador canari Fernando Estévez González, mort el 2016, és autor de l’assaig pòstum Souvenir, souvenir. Un antropólogo ante el turismo (2019). “En la pompa del consum turístic –diu–, el souvenir representa l’encarnació de la despesa inútil. Com a principal mitjà simbòlic del turisme, aquest petit record, produït a l’engròs, no pot ocultar la seva banalitat, però contribueix a fer tangibles les experiències intangibles del viatge”. 

El mes de maig passat l’ensaïmada es convertí en una qüestió d’Estat. Dos turistes d’un vol Palma-Frankfurt quedaren amb un pam de nas quan Ryanair els reclamà 45 euros a cadascun per poder dur com a equipatge de mà les capses amb els típics pastissos mallorquins. Se’ls avisà que superaven el límit permès. Indignats, els afectats, abans de pagar el sobrecost, preferiren regalar el seu desitjat souvenir al personal de neteja i acte seguit posaren la reclamació pertinent.

La idea pot semblar absurda: una botiga de souvenirs en una ciutat en guerra. ¿Qui vol anar de vacances a un país on cauen bombes?

Milers de turistes recorren aquests dies els carrers de Palma, devora la Seu. També passegen pels passadissos dels souvenirs per endur-se un record de l'illa abans d'agafar l'avió per tornar a casa. Hi troben de tot. El flamenc, la sangria, els toros i les castenyetes fan furor dins els comerços, a més de les figuretes de torero amb pedreria que costen 3,95 euros, les galletes assortides "origen Espanya" (6,95 euros), els vestits de flamenques amb pics negres (12,95) i un llarg etcètera d'objectes que tracten de compilar, amb poc èxit, la identitat més folklòrica de Mallorca.

Comença el setembre i desenes de turistes recorren els carrers de Palma. Després de veure la Seu, una de les joies més visitades de la ciutat, els turistes passegen pels passadissos dels souvenirs per endur-se un record de l'illa abans d'agafar l'avió per tornar a casa. El flamenc, els toros i les castanyetes fan furor dins els comerços. Imants decorats amb pedreria de colors que costen 3,95 euros, galletes assortides amb origen d'“Espanya” (6,95 euros), vestits vermells i mantons flamencs ocupen els prestatges de les botigues.

"Menys places, més qualitat", "On les aixetes estalvien aigua", "On els hotels eliminaran 57 tones de CO₂ a l'any" i "On els treballadors són tan importants com els turistes" són alguns dels eslògans que el Govern ha utilitzat per donar forma a la seva nova campanya, que té forma de paradeta de souvenirs i l'objectiu de promocionar i explicar la nova llei turística a residents i visitants.

La gentrificació no és només un fenomen habitacional, també pot ser comercial. Al cor de Barcelona, al Barri Gòtic, en especial a la zona més concorreguda, s’està produint la substitució del comerç històric per les botigues de souvenirs. La combinació de pandèmia i preu per metre quadrat està resultant decisiva. Dos anys de sequera de visitants, amb episodis llargs de tancament pels confinaments, han deixat els comerços tradicionals al límit. Molts no han pogut reobrir, i menys si havien de seguir pagant el preu del local al nivell prepandèmia. Els propietaris dels espais en general han volgut tornar al nivell d’ingressos que tenien fa dos anys. El resultat és que a les vies més importants, per exemple els carrers Ferran i Comtal, moltes de les persianes que han tornat a pujar són de negocis de souvenirs camuflats legalment com a botigues de roba: aquesta és la manera que tenen de burlar la prohibició municipal d’obrir aquest tipus d’establiment. En efecte, venen roba, però bàsicament samarretes amb lemes suposadament enginyosos sobre Barcelona. Feta la llei, feta la trampa. El control, de moment, sembla que no s’està produint.

Va sortir publicat ahir que l’Ajuntament de Barcelona multarà trenta-dues botigues de records. Allò que abans, amb certes ínfules de viatjat, en deien souvenirs. Arran d’aquesta ràtzia la tinent d’alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va dir (no sé si amb convicció o ironia) que “aquest pla té un objectiu molt clar, que Barcelona no sigui un souvenir”.