A la primera escena de Longlegs, Osgood Perkins en té prou amb enquadrar Nicolas Cage fins a la meitat inferior del rostre per crear autèntic combustible de malsons. No és mèrit menor saber controlar i dosificar una presència tan excessiva com la del protagonista de Leaving Las Vegas, que al film encarna el personatge titular, un fabricant de nines adorador del diable i del glam rock, de gestualitat teatral i que s’expressa amb frases que semblen tretes d’una cançó oblidada de T. Rex (justament, el film s’obre citant una lletra de Marc Bolan). La simpatia de cert imaginari musical pel dimoni dona un marc de referència per a l’amanerament del malvat, una visió pertorbadora de l’ambigüitat sexual a través de la qual és possible que Perkins filtri i deformi l’espectre del seu pare, Anthony Perkins, que no només va passar a la història com a Norman Bates, l’assassí transvestit de Psicosi, sinó que va lluitar contra la seva homosexualitat fins a morir a causa de la sida el 1992.

En una setmana, el músic i actor Weston Cage ha passat d'estar desaparegut a aparèixer en una gran quantitat de pàgines als diaris nord-americans a l'entregar-se a la policia. Tot apunta que la detenció del fill de Nicolas Cage i Christina Fulton, després d'estar tres mesos en cerca i captura per haver agredit presumptament la seva mare i una segona persona fa tres mesos, ha precipitat l'acord de divorci de la seva dona, Hila Cage. Els tres anys de processos legals per arribar a un acord no han tingut un resultat positiu per a Cage, que ha perdut la custòdia de les seves dues filles.

El fill gran de Nicolas Cage, Weston Coppola Cage, torna al focus mediàtic. El primogènit del reconegut actor ha estat notícia en diverses ocasions pel seu historial delictiu, els seus problemes de salut mental i de consum de drogues. Dimecres passat es va entregar voluntàriament a una comissaria de Los Angeles per un incident que va tenir lloc el 28 d'abril i en el qual presumptament va clavar cops a dues persones, causant-los lesions. Una de les persones atacades seria la seva mare, l'actriu Christina Fulton.

Fa temps que Nicolas Cage va deixar de ser un actor. Tampoc és exactament una estrella, ni una icona. Amb més de cent pel·lícules i un premi Oscar a la motxilla, ha traspassat totes aquestes categories per esdevenir un mem. La seva expressivitat llunàtica abandona les narracions que habita per viralitzar-se en píndoles en format gif que trobem en els contexts més inesperats. La filmografia de Cage té certa consciència d’això, però fins ara ningú havia jugat amb les expectatives del que representa aquesta memeficació com Kristoffer Borgli a Dream scenario. En el film, el protagonista de Leaving Las Vegas dona vida a Paul Matthews, un ensopit professor universitari que es converteix en el centre d’un fenomen peculiar: de la nit al dia, comença a aparèixer en els somnis de milers de persones arreu del món.

A Renfield, Nicolas Cage converteix Dràcula en una figura decadent i alhora icònica, en un ens anacrònic on conflueixen estranyament el passat mitificat i el present un xic ridícul, com l’Elvis dels casinos de Las Vegas. Però el protagonista de la pel·lícula no és el vampir, sinó un serf que pateix problemes de consciència després d’un segle de subministrar víctimes al seu senyor. Per complicar la trama, aquest binomi en problemes s'immisceix en el xoc entre una família mafiosa i una agent policial.

La manera que té Nicolas Cage d’entendre la interpretació com un art expressionista l’ha dut a recórrer un solitari camí manierista, cada cop més allunyat del Hollywood que el va premiar amb un Oscar per Leaving Las Vegas. El culte al seu voltant és ferotge, fins al punt de merèixer un còmic en el seu honor (Las 100 primeras películas de Nicolas Cage, de Paco Alcázar i Torïo García) i un film consagrat a interpretar-se a si mateix (El insoportable peso de un talento descomunal, estrenat fa poc). Quan es creua amb el material idoni, els resultats són explosius (l’exemple més recent seria l’al·lucinògena Mandy), però l’omnipresència dels mems de Nicolas Cage podria fer-nos oblidar que també existeix el Nicolas Cage actor. Michael Sarnoski sembla haver concebut Pig expressament per revertir aquesta tendència, oferint-li el paper d’un xef retirat que viu aïllat al bosc amb la seva truja, ensinistrada per buscar tòfones. Fins que, una nit, uns indesitjables la segresten i forcen el personatge a tornar a la civilització per buscar-la en el fosc submon culinari de Portland.

El personatge fictici de Nicolas Cage ja fa uns anys que s’ha imposat al real en l’esfera pública, sobretot des que les seves extravagàncies formen part de l’enciclopèdia de mems d’internet. Però Cage, lluny de la imatge d’estrella aspra i antipàtica, és conscient de les passions que desperta entre els fidels i, com al seu moment van fer John Malkovich o Jean-Claude Van Damme, s’ha aventurat a interpretar-se a si mateix en una autoficció que reivindica la seva trajectòria alhora que aprofundeix en les ferides que provoca el món de l’espectacle.

Una posta de sol a Mallorca filmada a Croàcia. Un actor fent d'ell mateix. Una inquietant figura de cera. Pedro Pascal (The Mandalorian) fent de narcotraficant cinèfil. Un argument que inclou el segrest de la filla del president de Catalunya... I encara hi ha unes quantes coses més a The unbearable weight of massive talentP, la pel·lícula protagonitzada per Nicolas Cage i dirigida per Tom Gormican que es va estrenar el 22 d'abril als Estats Units. . "És una anada d'olla guapa", diu el corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units, Francesc Garriga. Efectivament, l'argument és prou excèntric, fins i tot per a l'estàndard de la filmografia de Cage. El film properament tindrà data d'estrena a Espanya amb el títol El insoportable peso de un talento descomunal.

‘Willy’s Wonderland’

(2 estrelles)

Direcció: Kevin Lewis. Guió: G.O. Parsons. 88 minuts. Estats Units (2021). Amb Nicolas Cage, Emily Tosta i Beth Grant. Disponible a Movistar+ a partir del 4 de juliol.

]]>

L'actor nord-americà Nicolas Cage ha sorprès els seus seguidors confessant en una entrevista amb el 'New York Times' que durant anys ha intentat trobar el Sant Grial. "Vaig passar anys en què tot el que feia era meditar tres vegades al dia i llegir llibres de filosofia, sense beure res. Va ser en aquell moment en què podríem dir que vaig anar a la cerca del Grial", ha confessat l'actor, que explica que la seva recerca de la peça va ser infructuosa. Cage assegura que va arribar a la conclusió que, en realitat, el recipient utilitzat per Jesucrist és la Terra mateixa.

]]>

Tres mesos després d'haver-se casat amb Erika Koike a Las Vegas, l'actor Nicolas Cage ja s'ha divorciat. Tal com recull TMZ, la parella s'ha divorciat oficialment el dia 31 de maig, quan s'ha fet pública la seva sentència. De fet, tot i que la data de finalització sembla precipitada, encara ho és més la data en què ell va sol·licitar l'anul·lació del matrimoni: quatre dies després de casar-se. En la seva petició, Cage al·legava que la seva dona havia amagat que tenia antecedents penals i una relació amb un altre home.

]]>

La festa dels ballarins de 'Climax' acaba com el rosari de l'aurora, però, almenys a Sitges, el mal viatge dels protagonistes ha tingut un final feliç. El jurat del festival ha concedit el premi a la millor pel·lícula al nou treball de l'argentí establert a França Gaspar Noé, que retrata com una companyia de dansa moderna es tanca en el local d'assaig per celebrar una 'rave' fins que, per culpa d'una cassola de ponx que algú ha amanit amb LSD, l'èxtasi deriva en un malson de violència i mort. 'Climax' ha conquerit un festival que Noé ja havia visitat amb 'Enter the void' i 'Love'; és un premi merescut per a un director amb un talent superlatiu i un gust per a la provocació que sovint se li'n va de les mans, però no en el seu últim treball, potser el més equilibrat de la seva filmografia tot i conservar intacte la seva capacitat per impactar. "'Climax' em va destrossar l'ànima, no me l'he pogut treure del cap en tota la setmana", apuntava un dels membres del jurat, Carolina Bang, defensant el premi.

]]>

Des de les visites de Quentin Tarantino l’any 2005 o de Tony Curtis el 2000 que el Festival de Sitges no vivia una bogeria semblant a la que va provocar ahir la presència de Nicolas Cage, gran premi honorífic d’aquesta edició. Amb la sala de premsa plena de gom a gom i els accessos als jardins de l’Hotel Melià tallats per controlar els fans que el perseguien, Cage va desbordar el festival fins al punt d’eclipsar l’arribada del youtuber El Rubius, que demà presenta una sèrie.

]]>

Nicolas Cage és un àngel de la venjança vestit de llenyataire i que lluita contra una secta satànica a Mandy, la pel·lícula de Panos Cosmatos que es va estrenar a Canes fa uns mesos i que a l’octubre es podrà veure al Festival de Cinema de Sitges. A més, la presentarà el mateix Cage, que rebrà un dels premis honorífics del festival. “Nicolas Cage és un actor fonamental del cinema d’acció dels anys 90, un personatge icònic i molt de culte”, assegura el director del Festival de Sitges, Ángel Sala, satisfet també perquè en la 51a edició, que se celebrarà del 4 al 14 d’octubre, hi haurà altres convidats especials, com ara l’actor Ed Harris i el director John Carpenter.

]]>

Amb un pla aeri que travessa els núvols comença el documental sobre el papa Francesc que va presentar ahir Wim Wenders a Canes. ¿El cel sobre el Vaticà? En realitat és el cel de l’Úmbria, on va viure sant Francesc d’Assís, amb qui Wenders identifica la figura de Jorge Mario Bergoglio, el papa Francesc. La pel·lícula recorda els documentals que feia Oliver Stone sobre figures com Castro: està plantejat des de l’admiració genuïna i es limita a posar la càmera al servei del protagonista. I per si la posició del director alemany no quedés clara, el documental es titula Pope Francis: a man of his word [Papa Francesc: un home de paraula].

]]>

L'any 2000 van robar a Nicolas Cage una edició original del primer número del còmic de 'Superman', datat del 1938. Poc després d'adquirir aquesta joia de col·leccionista, uns lladres es van colar a la casa de l'actor i es van endur el còmic. Ara, dotze anys després, el robatori podria saltar a la gran pantalla. La productora Liosngate s'ha interessat per la història.

]]>