El govern espanyol ha resolt el trencaclosques de l'origen de l'apagada elèctrica massiva que va patir la península Ibèrica el passat 28 d'abril. Quaranta-nou dies després de la incidència, el comitè tècnic que ha liderat el ministeri per a la Transició Ecològica ha conclòs l'informe en què s'indiquen les causes que van provocar que Espanya i Portugal es quedessin a les fosques durant hores.

Més d'un mes després de l'apagada elèctrica massiva que va afectar la península Ibèrica, la incògnita de quin va ser l'origen de la incidència no és l'única derivada. Al fet de resoldre el trencaclosques de la causa de l'apagada s'hi ha afegit una batalla per la transparència, però també el dubte sobre qui assumirà les reclamacions milionàries que es preveuen per la falta de subministrament elèctric que van patir empreses i famílies durant més de vuit hores. Es tracta de dos fronts que aquests últims dies no han fet res més que escalar.

Una doble avaria en un cable subterrani ha deixat sense llum 1.436 ciutadellencs durant el matí d’aquest dissabte. Segons ha informat Endesa, a les 5.36 h s’ha detectat una doble avaria en un cable subterrani a Ciutadella, i inicialment s’han vist afectats uns 1.700 clients.

L’apagada del dilluns 28 d’abril va ser un cigne gris. Va ser un esdeveniment inesperat, que ens va fer conscients de l’enorme dependència que tenim de l’electricitat, però que estava en el radar com una possibilitat. El mateix operador de la xarxa elèctrica, Red Eléctrica de España (REE), va dir que l’apagada era excepcional i totalment extraordinària, però al mes de febrer, en l’informe anual de la seva matriu Redeia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, ja havia advertit als inversors que l'alta penetració de les renovables (l'any 2024 van representar el 60% de la generació) podria dur a pertorbacions en la xarxa i afectar el subministrament elèctric. Era, segons REE, un risc probable en el curt i mitjà termini que produiria una falta d’equilibri entre la generació i la demanda. A més, l’any 2023, la mateixa REE i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ja van advertir que hi havia risc d’apagada per sobretensió (amb un flux d’energia més gran que el que admet la xarxa de transport). A més, REE havia indicat que no disposava de prou eines per evitar les tensions a la xarxa. Bé, descartat el ciberatac, sembla que això és el que es va produir el 28 d’abril poc després de les 12.30 h, a partir de la desconnexió de plantes fotovoltaiques que van provocar que la freqüència baixés per sota dels 50 Hz i la tensió augmentés i desestabilitzés la xarxa. No van funcionar els tallafocs i França es va desconnectar poc després. El resultat va ser que “van saltar els ploms” i de cop es van perdre 15 gigawats de generació (aproximadament el 60% de l’electricitat que s’estava consumint).

Fa poc més de dues setmanes, Pedro Sánchez només preveia entomar una compareixença al Congrés dels Diputats a través de la qual defensar i desgranar el Pla de Defensa de 10.471 milions d'euros per arribar al 2% del PIB aquest mateix any. L'apagada elèctrica massiva del dilluns passat, però, ha capgirat els plans de l'executiu espanyol i el debat d'aquest dimecres s'ha convertit en una batalla ideològica al voltant del tall de subministrament. Encara sense conclusions definitives sobre les causes, PP i Vox han aprofitat per atacar el president del govern espanyol, exigir dimissions i agafar la bandera de les nuclears. A la Moncloa són conscients que les incògnites sobre l'apagada donen material a la dreta per dirigir una "ofensiva forta" contra ells, però es mantenen en la línia d'evitar especulacions i asseguren que "aguantaran la pressió". "No ens precipitarem en conclusions superficials o fins i tot interessades", ha advertit el president espanyol, que no ha aportat novetats i ha demanat "temps" per esbrinar per què tota la península Ibèrica es va quedar sense llum.

Som éssers simbòlics i necessitem objectes on projectar els relats que donen sentit al que vivim. Que la ràdio amb piles hagi esdevingut el símbol de la resistència en l’apagada del dilluns és una clatellada poètica que reuneix tots els debats sobre sobirania, resiliència i interdependència. L’aturada obligatòria és un recordatori fabulós que les infraestructures energètiques són també la base dels sistemes digitals i comunicatius. Ergo, la doble transició –verda i digital– ha de convergir, necessàriament, en una de sola. Ara bé, les solucions sobre com arribar-hi poden recórrer múltiples camins.

Un 59,6% dels espanyols consideren que la informació que va proporcionar el govern espanyol durant el tall d'electricitat de dilluns va ser "insuficient". Són dades de l'enquesta flaix que el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat aquest dissabte amb motiu de la crisi elèctrica que va deixar sense llum tota la península Ibèrica. Només un 28,4% creuen que la informació per les vies oficials dilluns, quan el president Pedro Sánchez va comparèixer un parell de vegades, va ser suficient.

L'apagada general de dilluns, que va deixar milions de persones de tota la península Ibèrica sense electricitat ni cobertura durant hores, va ser una jornada absolutament històrica i excepcional. Ara bé, no per a tothom, ja que, en diversos entorns rurals de Catalunya, lluny de les grans ciutats, alguns veïns i veïnes estan avesats a bregar amb talls perllongats de subministrament elèctric de manera més o menys habitual. Són petits pobles de muntanya, de costa, masies rurals aïllades o urbanitzacions allunyades del nucli urbà que, de tant en tant, els marxa la llum per culpa d'alguna incidència a la xarxa. Representen un petit percentatge de la població que, tot i pagar el mateix que la resta pels serveis, fa temps que s'han acostumat a viure amb generadors, focs de llenya, llanternes i fogonets de gas a la recambra.

No és nostàlgia, ho prometo, però l’apagada general de l’altre dia em va portar al temps perdut de la primera infantesa, abans dels 8 anys. Hi ha una frontera precisa marcada en la biografia de qualsevol emigrant, el punt en què es produeix el trasllat i ja tota la memòria s’organitza en funció d’això, entre l’AE, abans de l’emigració i el que va venir després. Quan, com en el nostre cas, el que deixem enrere és una societat tradicional i rural, el contrast entre les dues realitats converteix aquest punt en una falla. Sento que puc viatjar en el temps perquè parlar de la vida abans dels vuit anys és parlar d’una societat preindustrial, precapitalista, pretot, de fet. El Vicenç Pasqual, un professor d’història amb una extraordinària capacitat expositiva, apassionat per la matèria que explicava, mirava de fer-nos entendre la importància del guaret i jo podia recordar que a casa feien això mateix encara que no sabia com dir-ne, d’aquest deixar descansar la terra en la llengua de la meva família. Tot aquell món, de fet, es va donar en amazic, l’idioma d’AE, i feines vaig tenir, quan vaig voler traslladar-lo a la pàgina escrita, a trobar les correspondències de cada cosa. Encara ara em venen paraules d’estris o elements d’aquella vida de pagès que no sé ben bé com es diuen ni en català ni en castellà. Tot aquell univers va quedar encapsulat en si mateix articulat per un llenguatge que els parlants han deixat de fer servir en una societat que no el necessita per a res. És una manera de veure exactament com es produeixen els grans canvis, com evolucionem amb les transformacions que provoquen els diferents sistemes econòmics. O sigui que si algú va néixer en un entorn rural i s'instal·la a Europa és pràcticament impossible que no s’hi adapti. 

Després de 48 hores de l'apagada i amb la normalitat establerta, el govern espanyol abaixa els decibels, però manté la petició urgent a les empreses perquè enviïn totes les dades del zero peninsular de dilluns. Pedro Sánchez va sorprendre dimarts quan va insistir que s'exigiria les "responsabilitats pertinents" als operadors del sistema elèctric, malgrat no saber encara les causes, amb un to molt més dur del que ha mostrat aquest dimecres la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, que ha estat més conciliadora. A la roda de premsa, ha lloat la tasca de la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor –ella ha assegurat que no dimitirà–, i no s'ha plantejat que les elèctriques en dificultin la col·laboració. Això sí, ha avançat que una de les primeres actuacions del comitè que investiga l'apagada, en què hi ha el CNI, serà acudir a les instal·lacions de les empreses per comprovar que no hagin rebut cap atac. És a dir, totes les hipòtesis continuen obertes.

A la província de Lleó, en ple parc natural dels Picos de Europa, un petit municipi va aconseguir esquivar l'apagada massiva que va afectar tota la península Ibèrica. Es tracta d'Oseja de Sajambre. Aquest petit municipi, de només 226 habitants, té un sistema d'illa energètica que li va permetre mantenir el subministrament i, fins i tot, habitants de municipis veïns hi van anar a carregar els seus mòbils i altres aparells, per exemple.

En el moment d’escriure aquest article, la hipòtesi que l’apagada elèctrica a la península Ibèrica hagi estat causada per un ciberatac no sembla pas la més plausible. Red Eléctrica l'ha descartada. Per raons de seguretat de l’Estat, és possible que l’opinió pública no acabi coneixent mai amb detall les causes del desastre, fins i tot si els responsables arriben a aclarir-les. No és qüestió de donar idees a atacants potencials. Ara bé, el que hem viscut podria ser útil com a simulacre del que podria esdevenir-se en cas de ciberatac o, encara pitjor, d’un atac bèl·lic, com per exemple un bombardeig de les infraestructures energètiques.

L'apagada històrica d'aquest dilluns va trencar de forma sobtada la rutina dels ciutadans i les empreses, i també va provocar pèrdues milionàries. En el cas dels particulars, les assegurances de la llar tenen algunes cobertures útils per fer front als danys ocasionats per aquesta mena de disfuncions. Una de les més importants és la de protecció davant de danys elèctrics ocasionats per la manca de subministrament, una cobertura que inclou els aliments i medicaments emmagatzemats en neveres. A diferència de la DANA, en aquest cas no entra en joc el Consorci de Compensació d'Assegurances –que substitueix les asseguradores–, perquè només s'activaria en cas que l'apagada hagués estat fruit d'un fenomen atmosfèric, una qüestió que no s'ha confirmat ara com ara. Un element essencial és conèixer l'origen de l'apagada, la qual cosa serveix per determinar a qui reclamar, expliquen fonts d'Endesa.

1. Dependència. Eren prop de les nou del vespre i érem a casa. A aquella hora la llum del dia encara aguantava i ens regalava una mica d’alegria manifestament fugissera. A mesura que es feia fosc, cada cop es veia menys gent al carrer, malgrat que el canvi de semàfor donava pas a un parell o tres de cotxes cada vegada. Per l’aixeta ja no sortia aigua, la bomba de l’edifici evidentment no funcionava. Teníem espelmes escampades arreu, per fer-nos la il·lusió que com a mínim podríem llegir, malgrat que no era fàcil trobar l’estat d’ànim per fer-ho. El mòbil, que només molt esporàdicament aconseguia algun moment de connexió, es va quedar sense càrrega. Mirar l’ordinador era pura malenconia. De fet, només quedava la ràdio com a vehicle de connexió amb el món, un mitjà carregat d’història –per a bé i per a mal– imprescindible en moments de crisi.

L'apagada elèctrica històrica a la península Ibèrica de dilluns se situa en el número 11 de la llista de les més massives de la història. La llista està encapçalada per països en procés de desenvolupament amb infraestructures energètiques força precàries, però Europa i els Estats Units també han patit apagades multitudinàries com la d'ahir, com la d'Itàlia el 2003 i la del sud dels Estats Units del 2021. Fem un recull de les més importants.

A falta de més detalls que expliquin l'apagada sense precedents que va viure ahir la península Ibèrica, aquest tall inèdit ha aixecat interrogants entre la comunitat d'experts energètics, que aquest dimarts intenten analitzar què va passar. L'ARA ha consultat especialistes del sector per entendre quines serien les causes de la incidència. Alguns d'ells també apunten a les deficiències en el sistema.

La idea del blackout, de l'apagada total, és freqüentada per la literatura i el cinema de forma recurrent. La pèrdua o la interrupció del subministrament elèctric és la versió segle XX, laïcitzada i passada per l'imaginari de les societats nascudes de la Revolució Industrial, de la idea de la nit a la Terra, més pròpia de les religions del llibre. És una imatge escatològica: sabrem que som al final de tot perquè s'estendrà damunt la Terra una obscuritat total. En el moment de la mort de Crist, el cel es va ennegrir. També al Diluvi de Noè, etc. La fi del món, per descomptat, sol ser en realitat la metàfora d'un advertiment, o d'un diagnòstic. Mary Wollstonecraft, o Mary Shelley (l'autora de Frankenstein), té una novel·la titulada El darrer home en què s'imagina, des del segle XIX en què ella va viure, un segle XXI en què la societat occidental ha estat arrasada per una terrible plaga, i on els supervivents han de fer vida a les fosques. El cinema, que és un art elèctric, ha imaginat un món sense electricitat en un sens fi de pel·lícules distòpiques, d'acció i de ciència-ficció. En el subgènere del ciberatac, permeteu-me citar la incommensurable Die Hard 4 (aquí, La jungla de cristal 4), en què un Bruce Willis arregla a mastegots un caos total provocat per una banda de terroristes digitals amb ganes de gresca.

Ningú es vol mullar oficialment sobre les causes que han portat la península Ibèrica a apagar-se. El president espanyol, Pedro Sánchez, insisteix que totes les hipòtesis estan obertes. Tots els cossos policials i també Red Eléctrica investiguen a fons què ha passat. Però fonts del govern espanyol han confirmat a l'ARA que, de cop i volta, en tan sols cinc segons, ha desaparegut aquest migdia un 60% de la producció elèctrica d'Espanya. També ho ha confirmat el president espanyol en la seva compareixença. S'han fos 15 gigawatts, l'equivalent al doble de tota la producció elèctrica de totes les centrals nuclears de l'Estat juntes.