La capacitat per analitzar grans volums de dades de la intel·ligència artificial (IA) ha seduït sectors de tota mena i la investigació mèdica no n'és una excepció: els últims anys han proliferat eines per quantificar el risc de patir càncer o controlar la diabetis, però també per accelerar les fases de disseny i validació de nous medicaments. Amb tot, hi ha una àrea inexplorada i històricament desplaçada: les malalties minoritàries. Almenys fins ara. El Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha desenvolupat la primera tecnologia d'IA per estudiar i identificar tractaments per a les malalties minoritàries mitjançant un dels superordinadors més potents d'Europa, el MareNostrum 5.

La tecnologia està revolucionant tots els sectors econòmics, però la salut és un dels més evidents. L'última innovació suma els avenços en supercomputació, intel·ligència artificial i salut i –amb l'objectiu final de minimitzar el prova i error en cossos humans– és capaç de crear bessons digitals d'òrgans humans per investigar i assajar-hi tractaments personalitzats.

La designació de Barcelona com una de les seus del nou superordinador MareNostrum 5 és una fita fruit de molts anys de treball i d'un abast que segurament encara no estem en condicions de calibrar. No és només una infraestructura concreta que suposarà una inversió de 223 milions d'euros, sinó que es tracta d'una aposta estratègica destinada a marcar el futur d'Europa com a potència tecnològica. A la presentació que es va fer ahir, Roberto Viola, director general de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologies de la CE, va deixar clar que la voluntat d’Europa és jugar a la “lliga mundial de la supercomputació”, amb un pressupost de més de 3.000 milions d’euros durant els propers anys.