<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - peuat]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/peuat/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - peuat]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El 'lawfare' urbà que creix]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/lawfare-urba-creix-josep-maria-montaner_129_4700627.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/9309aa90-8a9b-44d4-958a-80a332325c31_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El jurista José Antonio Martín Pallín ja ho assenyalava en <a href="https://www.ara.cat/opinio/audiencia-barcelona-irromp-properes-eleccions-municipals_129_4544515.html" >un article a l’ARA</a> del novembre passat: el perill que comporta per a la democràcia i per al bon funcionament de les administracions el que s’anomena <em>lawfare</em> o guerra judicial, que consisteix en presentar denúncies sense base ni proves i de mala fe. Aquesta praxi nefasta la va aplicar el poder judicial als protagonistes del Procés, i s’ha aplicat a polítics renovadors, de Podem a Madrid, de Compromís al País Valencià, de MÉS a Palma i dels comuns a Barcelona. Hi ha el <em>lawfare</em> polític, com el que el jutge Sergio Moro va infligir a Lula da Silva, al Brasil; i també hi ha el que podem anomenar <em>lawfare</em> urbà, i és al que es recorre per parar iniciatives urbanes que van a favor del bé comú, reforcen els drets de la ciutadania i regulen les expectatives de lucre dels poders econòmics.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Montaner]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/lawfare-urba-creix-josep-maria-montaner_129_4700627.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 13 May 2023 15:52:45 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/9309aa90-8a9b-44d4-958a-80a332325c31_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[ajuntament]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/9309aa90-8a9b-44d4-958a-80a332325c31_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Residencial turístic o habitatge?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/residencial-turistic-habitatge_129_3225520.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El turisme ha impactat de manera disruptiva a les ciutats: el 2016 hi havia a Barcelona 15.692 apartaments per a ús turístic (formals i informals), que doblen els 7.000 habitatges de lloguer social que són propietat de l’Ajuntament. És un mercat immobiliari ferotge que tendeix a afavorir els usos turístics per sobre del dret a l’habitatge. Tot plegat és conseqüència d’un Pla General Metropolità redactat fa 40 anys, quan no s’intuïa l’impacte de la globalització, que iguala els usos residencials (hotels, aparthotels i residències) i els usos d’habitatge: els atorga les mateixes càrregues urbanístiques, tot i que els primers són molt més lucratius. La confusió s’accentua perquè dels apartaments per a turistes n’hem dit HUTs (habitatges d’ús turístic), tot i que no estan dissenyats per habitar-hi amb una mínima permanència.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Maria Sisternas Tusell Sisternas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/residencial-turistic-habitatge_129_3225520.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 10 Aug 2019 15:53:46 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
