El company Xavi Tedó escrivia un reportatge sobre les impressions de la “comunitat musulmana” de Ripoll que duia aquest titular: "Sílvia Orriols no vol que ens integrem, ens vol fora d'aquí". El subtítol feia: “La comunitat musulmana de Ripoll, decebuda amb Junts per haver-se desmarcat de la moció contra Aliança Catalana”. Al reportatge parlaven Mohamed Bahloul, que estava prenent un te a la cafeteria Esperanza, “punt de trobada de la comunitat musulmana a Ripoll”; Bilal Elkasmi, president de l'Associació El Fath, que gestiona una de les dues mesquites; Rashid Elmarajie, un fidel que sortia de resar, i Omar Elabdali, president de l’Associació Marroquina Juvenil del Ripollès.

Un noi tímid, de Ripoll, que es passava el dia jugant a tenis i a bàsquet fins que va descobrir el World of Warcraft, un videojoc de rol. Tenia 14 anys i algunes persones que el coneixen expliquen que aquella "addicció" va ser el preludi de tot el que ha vingut. L’obsessionava tenir la quantitat més gran de diners (virtuals). Fins i tot es va colar en comptes d'altres jugadors per robar en aquesta caixa virtual. Va ser el seu debut. Es diu G.G., va anar a la universitat a Girona per estudiar educació física i va deixar enrere l’entorn de Ripoll i la timidesa: va obrir un canal de YouTube, La Triple G, en què feia reptes visibles i cridaners (com menjar-se coses estranyes) per aconseguir visites. És a dir, diners. Però no va tenir èxit i a les classes d’educació física va conèixer A.L. Plegats, van descobrir que les estafes eren més rendibles. 

Sis anys després del 17-A continuem al nivell 4 (sobre 5) d'alerta antiterrorista. Des de llavors els Mossos d'Esquadra –que aquells dies van haver de demostrar de què eren capaços– han continuat aprenent i actuant per prevenir l'amenaça jihadista, que es manté vigent. Però la cohesió de la societat catalana encara està fracturada amb les mateixes esquerdes que van ser el substrat dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Unes esquerdes que en lloc de recosir-se s'han anat ampliant, tal com indica l'avenç de l'extrema dreta respecte a fa sis anys, no només en vots sinó també en capacitat d'influir en el debat públic.

Ja és oficial: no hi ha hagut acord d’última hora entre Junts, Esquerra, el PSC i la CUP i Sílvia Orriols ha estat proclamada nova alcaldessa de Ripoll. En les votacions del ple d’investidura, republicans, socialistes i cupaires han votat a favor d’un tripartit d’esquerres, mentre que Junts ha votat la seva pròpia cap de llista. Amb aquesta divisió de vots, cap candidatura alternativa a Aliança Catalana ha aconseguit la majoria absoluta necessària per desbancar el partit d'extrema dreta, que ha rebut el suport dels seus sis regidors. Ripoll, doncs, serà l'única capital de comarca de Catalunya amb un govern d’extrema dreta. 

Mala fe o ignorància? La ignorància és molt atrevida. Què sap realment Sílvia Orriols, l’autodeclarada "islamòfoba", de l’islam? I sobretot, ¿sap alguna cosa de la relació secular entre l’islam i Catalunya? Per si de cas, aquí deixo uns quants apunts elementals que a qualsevol català mínimament curiós li plaurà conèixer.

Vaig ser un dels periodistes que van arribar a Ripoll pocs dies després dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017.

"Els musulmans són un perill. Venen decidits a conquerir Catalunya, a imposar la religió islàmica, a obligar totes les dones del país a portar vel, a destruir les esglésies catòliques i a aixecar mesquites a cada cantonada". Amb aquest discurs com a eix, Sílvia Orriols, cap de llista d'Aliança Catalana, ha aconseguit 1.400 vots a Ripoll, ha passat a ser la força més votada i ha crescut d'un 1 a 6 regidors en només quatre anys.

La sala d'apel·lació de l'Audència Nacional, la que resol els recursos, ja s'ha pronunciat sobre les peticions que van fer els condemnats pels atemptats del 17-A i les víctimes contra la sentència inicial. Els jutges han mantingut els aspectes fonamentals de la sentència de fa un any, que va condemnar dos integrants i un col·laborador de la cèl·lula jihadista que va cometre els atemptats terroristes de l'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, tot i que han acceptat parcialment el recurs de dos d'ells per una qüestió tècnica.

Dues grues i quatre persones treballen aquesta setmana al claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll amb una missió: instal·lar una xarxa de grans dimensions per fer fora la població de coloms que malmet la pedra dels capitells. La xarxa fa 900 m² i s'ha fet a mida a Anglaterra per poder cobrir la forma trapezoidal del claustre. "Ja fa uns anys que vam restaurar l'ala romànica, però ja hi tornen a haver molts excrements, que esmicolen la pedra", explica a l'ACN Laia Domingo, gestora cultural i turística del monestir. Si es volen fer noves actuacions de millora, cal solucionar aquest problema i posar fi als nius i excrements de centenars de coloms que habiten a les dues plantes. Els treballs tenen un cost de 30.000 euros.

José Manuel Villarejo continua amb la seva estratègia de deixar caure afirmacions grandiloqüents i de gravetat per defensar-se de les seves causes judicials. En la segona jornada d'interrogatori pel primer judici del cas Tándem, aquest dimarts ha tornat a parlar dels atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, i els ha relacionat amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). L'excomissari de la Policia Nacional ha asseverat que l'exdirector dels serveis d'intel·ligència Félix Sanz Roldán "va calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya".

Lluny de dissipar les ombres, com més avança el temps més dubtes i preguntes relacionades amb el 17-A hi ha sense resposta a Ripoll, el municipi on vivien els terroristes que van planejar i atemptar aquell dia. Tot i això, els veïns continuen obstinats a no deixar que els atemptats de Barcelona i Cambrils provoquin una esquerda que fracturi la societat ripollesa. I amb aquest objectiu, en els últims dos anys han sorgit diverses iniciatives veïnals com, per exemple, l’associació sociocultural Joves Catalans i Musulmans del Ripollès (JCMR). “Hi ha mals records que fan tornar molts dubtes i moltes preguntes de les quals encara no tenim resposta. Però mentre les busquem, no hem de deixar de fer el trajecte conjuntament, tal com havíem fet fins ara”, assegura un dels seus integrants, Abdellah El Meftah.

Després de les informacions publicades al diari 'Público', tots els grups municipals de Ripoll (JxCat, ERC, PSC, CUP-AMUNT i Front Nacional de Catalunya) han aprovat una moció en la qual reclamen al govern espanyol i al CNI que aclareixin la relació que van tenir els serveis d'intel·ligències amb l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, el suposat cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost del 2017. 'Público' va assegurar que Es-Satty va ser confident del CNI fins al dia dels atemptats, que tenia un control exhaustiu dels terroristes fins a cinc dies abans del 17-A i que va ser el CNI qui el va col·locar a Ripoll.

Tips de l’estigma de ser la població on van néixer i criar-se els autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils, els ripollesos afronten unes eleccions municipals “mogudes” marcades per l’aparició de dos nous partits polítics que aposten per un discurs independentista i racista. I, tot plegat, en un municipi que ha de buscar solucions a tres grans reptes de manera urgent: l’envelliment i la despoblació, la falta de feina fora de la indústria i la necessitat de trobar noves activitats econòmiques que dinamitzin una comarca de muntanya amb poques oportunitats, especialment per als joves.

Ripoll ha tornat a reviure aquesta setmana el malson dels atemptats. Just quan semblava que les ferides començaven a cicatritzar, la publicació de part del sumari ha fet retornar la ràbia, la decepció, la tristesa i la incredulitat que van sentir els seus veïns el 17-A i els dies posteriors. Amb el pas del temps, Ripoll havia tret les seves conclusions sobre per què uns veïns “d’aquells que baixen de la vorera perquè tu puguis passar amb el cotxet del nen” van acabar matant i morint: el nas criminal de l’imam va ensumar el “buit identitari” de ser moros a Ripoll i estrangers al Marroc.

Com si haguessin marxat fa una estona i haguessin deixat les eines al seu lloc. Aquesta és la sensació quan s’entra en aquest cau del cor de Ripoll que acull la que és, sens dubte, la farga més ben conservada de Catalunya. Només hi falta el foc encès i tres elements sempre presents quan s’hi treballava: la calor, el fum i el claaang dels martinets (bé, el pots sentir prement un botó). Aquesta farga situada al costat del riu Freser -imprescindible per obtenir l’energia- forma part del sistema territorial del mNACTEC. Llegeixo que va ser designada “fita històrica” per l’American Society For Metals. Hostes vingueren... i també ens reconeixeren.

Una jutge de Girona ha condemnat a mig any de presó per maltractar la seva parella un dels membres de la cèl·lula terrorista de Ripoll que el 17 d'agost passat va atemptar a Barcelona i Cambrils, on va deixar 16 persones mortes i més de 130 de ferides. Driss Oukabir, que està en presó provisionalment per la investigació dels atacs que dirigeix l'Audiència Nacional, va tornar expressament del Marroc tres dies abans dels atemptats per assistir a aquest judici, que finalment es va ajornar fins a aquest febrer.

És dissabte i a Ripoll hi ha mercat. M’entretinc mirant verdures (algunes, com la pastanaga blanca, costen de trobar a Barcelona) i roba. Calces, sabates, jaquetes. Em compro unes precioses pastanagues lletges. Enraono amb la verdulaire i amb una quiosquera, que em ven dues participacions de la Grossa de Sant Jordi. “La sensació que tenim, aquí a Ripoll, és que ens amaguen alguna cosa, que amb això de l’imam no ens diran mai la veritat”. Aquesta frase me la diran moltes persones, al llarg del dia.

La secció segona de la sala penal de l'Audiència Nacional ha confirmat la presó preventiva per a Driss Oukabir, el presumpte jihadista que va llogar la furgoneta amb la qual es va perpetrar l'atropellament massiu de la Rambla de Barcelona que va deixar un balanç de 14 víctimes mortals i un centenar de ferits.