<![CDATA[Ara Balears - Público]]> 10 <![CDATA[17-A: periodisme de confrontació]]> El diari digital 'Público' va treure una exclusiva que relacionava els serveis d’intel·ligència espanyols amb l’imam de Ripoll, responsable dels atemptats del 17 d’agost de 2017. Van anar tan lluny com periodísticament es pot anar, i entre el que diuen i el que altres han inferit des de la política, amb comissió parlamentària i debats municipals pel mig, s'entreveu una responsabilitat passiva de l’Estat en uns crims gravíssims. Vaig evocar la condemna de l’Estat per “cierta conducta omisiva, por no adoptarse las debidas precauciones” arran de l’atemptat d’Hipercor, tot i que, en aquell cas, les proves eren més nombroses, contundents i precises.

]]> <![CDATA[El sentit d’estat]]> Manuel Valls, l’humorista involuntari que acaba de declarar en una entrevista que “En Barcelona la burguesía es muy de pueblo” (i que la seva pel·lícula preferida és 'Mamma mia'), ha fet un tuit a propòsit de les últimes notícies sobre els atemptats de Catalunya que destapava el periodista Carlos Enrique Bayo. Com que en Pablo Iglesias és dels pocs que demanen explicacions i que s’investigui què va passar, li deia: “Este comentario demuestra la irresponsabilidad de un partido que no entiende y que no puede compartir lo que es el sentido de estado. Pablo Iglesias se une a una campaña escandalosa de los sectores separatistas”.

]]> <![CDATA[La investidura que tapava un escàndol]]> Com que ha coincidit amb el tram final –de moment– del serial de la investidura, no ha calgut ni tan sols inventar una cortina de fum perquè els principals mitjans i partits polítics espanyols poguessin desentendre's de les informacions de 'Público' sobre el CNI i l'imam Abdelbaki es-Satty. Dels polítics de l'escena estatal, només Pablo Iglesias va emetre un tuit criticant el silenci del PSOE sobre aquesta qüestió, mentre continuava –en el moment d'escriure aquestes línies, sembla que amb cert èxit; al moment següent ja no– la seva lluita per ser ministre en un govern comandat precisament pel PSOE. I el PSOE, mentrestant, podia distreure l'atenció amb el recurs fàcil de fer sortir la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, a repetir per enèsima vegada que el dret a l'autodeterminació no existeix. Per enèsima vegada ho tornarem a preguntar, doncs: si el dret a l'autodeterminació no existeix, què va passar entre el Regne Unit i Escòcia, o entre el Canadà i el Quebec?

]]> <![CDATA[17-A, la gran apagada]]> El que ha vingut després de les revelacions del digital 'Público' sobre les relacions entre el CNI, l'imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty i els terroristes de Barcelona i Cambrils ha estat una apagada informativa i política gairebé total. Cap ressò ni gairebé cap reacció per part dels grans partits polítics espanyols, ni del govern espanyol en funcions, ni dels grans mitjans de comunicació espanyols. Si de cas, encara, alguna resposta irritant, com el cinisme incommensurable de José Zaragoza en remetre l'assumpte a la comissió d'investigació del Parlament de Catalunya. Era previsible que això succeís, però, fins i tot així, la magnitud de l'escàndol fa que el silenci amb què s'hi respon sigui encara més ensordidor. Va ser aparèixer la notícia i imposar-se immediatament l'opacitat més absoluta. Una resposta tan automàtica que ja es veu que no necessita ser transmesa, sinó que es produeix de forma instantània, gairebé instintiva, apresa d'ocasions anteriors. Una resposta sistèmica.

]]> <![CDATA[Vacances a la Lluna]]> Quan s’apropen les vacances el cos comença a donar símptomes de malestar i el cap ja no és tant aquí com allà. Això les afortunades que fem vacances. Perquè el cos acabarà per relaxar-se i el cap ja no serà aquí sinó definitivament allà. Mentre no arriben, però, esperem riure amb notícies com la protagonitzada pel senyor caçat a l’aeroport amb un paquet de cocaïna sota el perruquí o la senyora que confon l’entrada del pàrquing amb l’entrada del metro i aboca el cotxe escales avall. I riem, esclar, sort del riure. Perquè en el mateix moment l’exalcadessa de Madrid, Manuela Carmena, ens il·lumina amb la seva visió sobre l’auge de Vox i el diari 'Público' publica una notícia escandalosa relacionada amb els atemptats de Barcelona i Cambrils. Aleshores l’arribada de les vacances es fa més necessària que mai perquè l’únic que tens ganes de dir és “Aquí us quedeu”, en la seva versió més educada perquè encara no som a la platja bevent cervesa. O el que begui cadascú. També sense alcohol.

]]> <![CDATA[Per què no els van detenir després d’Alcanar?]]> El CNI espiava les converses entre els joves de Ripoll, tot i que l’imam no hi participava, i tot i que encara no eren sospitosos de res, segons informa 'Público'. Llegim, a l’informe que en fan, que Younes Abouyaaqoub “talla les frases per no revelar detalls de les seves activitats concretes”.

]]> <![CDATA[L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Aquest silenci estrepitós no pot ser la resposta d’un estat democràtic’]]> ‘Público’ hi torna aquesta matí: el CNI escoltava i transcrivia el que deien pel mòbil els nois que van cometre els assassinats de la Rambla cinc dies abans de l’atemptat. Els serveis secrets espanyols van estar sentint tot el que els terroristes deien per telèfon, per exemple, quan parlaven del viatge que dos d’ells van fer a París dies abans de l'explosió d’Alcanar.

]]> <![CDATA[Els periodistes de 'Público' asseguren que van entregar les gravacions senceres entre Fernández Díaz i De Alfonso i que el jutge no s'ho creu]]>

Els periodistes Patricia López i Carlos Enrique Bayo del diari 'Público' han acusat la fiscalia d'ometre el deure de perseguir un delicte després d’haver escoltat les gravacions entre el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. "El fiscal del TS ha escoltat els àudios íntegres però el Suprem continua dient que els àudios no estan complerts". Els redactors del diari, que van treure a la llum les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso el passat mes juny, han comparegut aquesta tarda en la primera sessió de la comissió d’investigació al Parlament sobre l’anomenada Operació Catalunya.

]]> <![CDATA[El CIS va cuinar la seva enquesta per rebaixar en més de 4 punts el vot independentista, segons 'Público']]>

El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) va manipular la seva pròpia enquesta sobre les eleccions del 27 de setembre per rebaixar en més de quatre punts el suport a les formacions independentistes, segons ha denunciat el diari 'Público'. Segons els càlculs de l'empresa 'Jaime Miquel y Asociados', en exclusiva per a aquest rotatiu de Madrid, de les taules demoscòpiques fetes públiques pel mateix CIS se n'extreu que el suport a la independència seria entre 4,2 i 4,7 punts superior al 44% que pronosticava la interpretació feta per aquest organisme estatal d'anàlisi demoscòpic.

]]>