El músic Pau Casals va ser un objectiu predilecte dels serveis d’espionatge franquista, que controlaven tots els seus moviments, sobretot mentre vivia exiliat a Prada de Conflent (el Conflent). De retruc, cobles gironines que van acostar-se al músic van rebre prohibicions i advertiments del règim.

De petita, la meva tieta em va ensenyar a ballar sardanes. Cada diumenge, quan començava a fer bo, escoltàvem la cobla convidada i ballàvem en alguna de les rotllanes que encara avui omplen el passeig del Comte Guifré de Sant Joan de les Abadesses. A l’adolescència, i amb l’aparició d’altres plans, vaig deixar de puntejar. Fins que fa unes setmanes, enmig d’una discoteca de Barcelona, va sonar Coti x coti, l’èxit de The Tyets. La cançó, que ha estat arranjada per a cobla per Xavier Ventosa, va generar una eufòria col·lectiva al local i, amb més o menys encert, tots plegats vam ballar al ritme de la tenora.

De l’article de Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921 - Barcelona, 2010) a l’Avui (20-VIII-1985). Té dedicada una sardana: 100 anys de Joan Triadú, d’Ivan Joanals, estrenada a Ribes el 31 de juliol. Aquest diumenge té lloc a Montserrat la trobada sardanista organitzada per l’Obra del Ballet Popular, i Tossa de Mar celebra aquest cap de setmana el seu aplec anual.

Els segadors, amb l'harmonització musical feta per Francesc Alió, es va sentir per primera vegada l’any 1892. La seva incorporació al repertori de l'Orfeó Català va ser clau per a la difusió del que avui és l’himne nacional de Catalunya. Ho explica el llibre Els segadors, com es crea un himne, escrit amb detall i rigor per l’historiador Pere Anguera (1953-2010), especialitzat en el segle XIX català, sobretot en el carlisme i els orígens del catalanisme. A més d’Els segadors, Anguera també va investigar a fons –i va fer-ne sengles llibres– sobre l’origen de la sardana, sant Jordi com a patró de Catalunya i les quatre barres com a símbol nacional. Els quatre llibres, publicats per Rafael Dalmau Editor, que ofereix l’ARA, suposen un viatge als primers temps del catalanisme. Temps de reivindicació i envigoriment de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. 

Un espacio moral y sentimentalmente inevitable si hablamos de verano en Cataluña es el círculo. El corro, para ser más concretos. La sardana forma parte del imaginario de las fiestas mayores de muchos de nosotros. Para intentar viajar aunque sea fugazmente hacia los veranos más inocentes del pasado me voy a un baile. Aprovecho las Fiestas de Gràcia en Barcelona. Toca la copla Ciutat de Terrassa en la plaza del Diamant.

El PP ha presentat una proposició no de llei al Congrés en què insta el govern espanyol a declarar la sardana com a patrimoni cultural i immaterial de la Unesco, una iniciativa que serà debatuda a la Comissió de Cultura, segons han informat a Europa Press fonts parlamentàries.

Punt final simbòlic a l'any de Barcelona com a Capital de la Sardana. L'actuació del tenor Josep Carreras, la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya i la Polifònica de Puig-reig al Liceu l'han clausurat a l'espera que Calella n'agafi el relleu el 14 de març. S'han sentit peces com 'Sant Martí del Canigó' de Pau Casals i 'És la Moreneta' d'Antoni Carceller, i tampoc hi han faltat les emblemàtiques 'Rosó' de Josep Ribas, el 'Virolai' de Josep Rodoreda i 'La santa espina' d'Enric Morera. La Confederació Sardanista de Catalunya ha aprofitat l'acte per presentar la guia d'aplecs i concursos i, asseguren en un comunicat, la intenció de l'Ajuntament d'obrir a Barcelona una Casa de la Sardana.

'Doll d'amor', del compositor Joaquim Hostench, és la peça que s'ha imposat a la final del concurs 'La Sardana de l'Any'. L'ha escollit el públic a l'Auditori de Barcelona, entre les deu peces que han arribat en aquesta darrera fase, en la 25a edició del concurs. S'ha imposat per 1.744 vots, per davant de 'Festiu d'estiu', la segona més votada, amb 1.073. A banda, la crítica ha premiat també 'Festeig i encís' de Joan Francesc Vidal. En l'acte, organitzat per la Confederació Sardanista de Catalunya, també s'ha sentit per primer cop la peça 'El Crit del Temps', una obra de Xavier Pagès i Corella, que amb orquestra, cobla, cors i veu blanca commemora els fets de 1714.