Eren els últims 80 o els primers anys 90. Abans fins i tot d’allò de les Olimpíades. La gent moderna d’una ciutat que encara no ho era el que buscava eren espais d’intimitat, no d’exhibició, com ara. No sé com ho vaig saber, però encara no ho he oblidat. Quin nom! "La platja de Txernòbil". Que ben trobat per descriure aquest tros de pedres i brutícia just darrere de les tres xemeneies de la tèrmica a Sant Adrià. No, no es tractava de turisme de catàstrofe (o potser sí), però anar-hi per banyar-se tenia un punt de bogeria. Era quan la tragèdia del reactor la seguíem pel 'Telediario' i no per la HBO. Era quan era veritat. Era quan l'heroïna no feia gràcia i la sida s’emportava gent que potser havien estat prenent el sol i la contaminació en aquest racó de món. Recordem que Txernòbil va ser un dels primers espais obertament gais i lèsbics i nudistes a l’àrea de Barcelona.

Dues persones que el dia de Nadal a la nit van veure un home carregat amb un sac molt gros a la vora de les vies del tren, al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs, van fer saltar l’alarma pel que, com tot apunta, és un nou assassinat masclista. Van avisar els Mossos d’Esquadra, i els agents, quan es van acostar a la zona, van trobar una mà que sobresortia de terra: algú havia enterrat el cadàver d’una dona de 30 anys, veïna de Badalona però coneguda al barri. Ahir a la matinada els policies van detenir la seva parella, un home de 34 anys de nacionalitat espanyola. A la Mina els havien vist discutir-se i ella l’havia denunciat dues vegades per maltractament.

El passeig que queda entre els carrers de Mart i de Llevant, al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs, oficialment no té nom. Damunt del mapa no és cap carrer, és un pati d’una illa de cases oberta. Però és l’eix comercial del barri i, per a tothom menys per a les institucions, es diu rambla del Camarón. Sempre hi ha molta vida, amb gent a tota hora, botigues, bars i parades improvisades de verdures. Sempre menys des de fa dos caps de setmana. Aquest dimarts al migdia la meitat de les persianes estaven tancades, hi havia una sola parada i s’hi deixaven veure poques desenes de persones, sobretot homes joves.