A Mallorca, el boom turístic deixà grans mostres d’arquitectura al servei de la felicitat capitalista. La seva petjada es pot apreciar al Museu de Porreres en l’exposició Coves i neocastells. Thematic park (entre ficció i biopoder) –hi serà fins al 6 d’octubre i després també es podrà veure al Menorca Doc Fest. És obra de l’artista palmesana Marijo Ribas, que ha tingut el suport d’una beca de creació de l’Institut d’Estudis Baleàrics. “El meu interès –diu– radica en l’impacte mediambiental, paisatgístic, social, identitari i polític d’aquests dos tipus d’espais d’oci i de consum domesticats per un nou conqueridor, el turista”.

Situats sovint en llocs privilegiats, els castells han estat al llarg dels segles testimonis de batalles, assalts, pandèmies, pugnes entre llinatges i formes de vida senyorials envoltades de riquesa i poder. Molts castells han patit també l’abandonament i la ruïna, i avui els seus propietaris, tant els que els han rebut en herència com els que els han comprat, s’enfronten a un doble repte: les inversions milionàries que es requereixen per reconstruir aquestes edificacions i garantir-ne el constant manteniment que necessiten, i la burocràcia administrativa que se’ls exigeix quan volen emprendre qualsevol obra de restauració o millora, ja que els castells són un patrimoni catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

L'equip d'editors gràfics de l'ARA ha seleccionat 10 fotografies del 2022, una tria personal que, més enllà de la trista guerra a Ucraïna, ens acosta a esdeveniments esportius, socials i científics, entre altres imatges de valor documental que han quedat gravades a la nostra retina aquest 2022 que s'acaba.

Els castells ens desperten admiració. Quan viatgem, és habitual que formin part de la nostra ruta, i aturar-nos-hi ens permet gaudir d’una edificació magnífica carregada d’història. Travessar-ne les portes és garantia d’iniciar un viatge que ens trasllada a una altra època, a un passat atractiu que ens atrapa, com exemplifica Jordi Bolòs, que és catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida: "Un castell és com un document que em permet apropar-me a un paisatge històric i a unes persones que van viure fa molts segles. Suposo que molta gent potser es mou més per una idea romàntica sobre el passat, cosa que fa que se senti atreta per un castell, una església, un poble medieval, etc. En alguns casos aquest aspecte s’ha potenciat, per exemple amb relació als pretesos castells càtars".

Les Festes Decennals de Valls van néixer el 1791 per donar gràcies a la Mare de Déu de la Candela després d'un seguit de pandèmies que van devastar la ciutat, l'última de les quals va ser la pesta negra. Estan declarades Festa Patrimonial d'Interès Nacional i se celebren cada deu anys, però l'any passat una altra pandèmia –la del coronavirus– va impedir-ho. Per això la pròxima edició de les Decennals, que tindran lloc del 28 de gener al 6 de febrer del 2022, pren més sentit que mai. "Cada edició està plena d'emoció i sentiments, però aquesta vegada també serà el moment de celebrar la represa econòmica de la ciutat", assenyala l'alcaldessa de Valls, Dolors Farré. Amb un pressupost de tres milions d'euros (dels quals 1,1 milions provenen de l'Ajuntament i la resta d'altres institucions i patrocinis privats), les Festes Decennals ompliran la ciutat de concerts, espectacles, activitats populars i esportives.

El grup Som s’encarregarà de difondre audiovisualment les properes quatre temporades dels castells. Així es va establir dimarts, en un acord signat per la cooperativa cultural i mediàtica i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). Fins ara la XAL era la principal encarregada d’emetre les cites castelleres.