L'Estudi General Lul·lià estrena aquest dijous, dia 25 de setembre, a les 18.30 h, l’obra Nunc audite!, una escenificació de dansa i teologia, a partir d’una idea original d'Amador Vega, en la qual el coreògraf i ballarí Cesc Gelabert s’inspira en un text del dramaturg suís Valère Novarina, que recull un seguit de definicions de Déu procedents de diferents tradicions, i que recitarà l’actriu Caterina Alorda.

La temporada que ve el Mercat de les Flors complirà vint anys com una estructura dedicada plenament a la dansa, i ho farà amb una programació carregada d'espectacles de gran format. Serà també l'última temporada amb Àngels Margarit al capdavant de la direcció de l'equipament, després de gairebé deu anys en el càrrec. "Marxo havent volgut mostrar molt la diversitat. He intentat donar lloc a totes les creacions, especialment les de l’àmbit local, i fer producció pròpia", ha dit Margarit aquest dilluns en la presentació de la nova temporada. La seva última programació recull "coses que encara no havia fet i havia de fer", diu la directora de l'equipament.

Avui, en l’era de la globalització i del turbocapitalisme, una vintena de colles de les Pitiüses (la majoria a Eivissa) reivindiquen més que mai la seva identitat amb un ball ancestral, declarat BIC (Bé d’Intères Cultural). L’investigador i sonador Antoni Manonelles l’ha estudiat a fons, juntament amb Miquel Mayordomo, en el llibre Ball pagès. Orígens (2018). “És absolutament fals –assegura– que provingui de l’època fenícia. Ens arribà el segle XIII amb la conquesta catalana. Formava part dels balls de festeig que nasqueren entre la noblesa centreeuropea de l’edat mitjana. Eren balls que bevien de la idea d’amor cortès que donà un fort protagonisme a la dona”.

“Tenim un passat extraordinari, un present molt bo i un futur esperançador”. Gabriel Frontera, director de l'Escola de Música i Danses de Mallorca (EMIDM) –centre que celebra el 50è aniversari aquest febrer– vincula la bona situació de l’escola amb la implicació dels joves. En l'actualitat, a l’escola hi ha alumnes des dels cinc anys fins als 88. De fet, Frontera destaca la diversitat d'alumnes, i assenyala que “els joves aporten nous coneixements del que és el món avui”. “Tenen idees innovadores que volen implantar, sempre conservant el valor i l’essència de la cultura. Això fa que el ball sigui més viu que mai”, afegeix. 

La ballarina de dansa oriental acusada d'estafar una gran quantitat de diners al Consell de Menorca per subvencions concedides durant la legislatura anterior, entre el 2018 i el 2021, ha tornat aquesta setmana els 50.000 euros defraudats mitjançant factures falses a l'administració pública. Ha estat condemnada a un any de presó per aquesta estafa, pena que ha estat suspesa per un període de tres anys, tenint en compte que és una delinqüent primària i que ha reparat el dany causat. Durant els quals no podrà delinquir, si ho fa ingressarà a la presó.

Sol Picó (Alcoi, 1967) és ballarina i coreògrafa. Va crear la seva companyia de dansa el 1994. Del 12 al 29 de desembre presenta Macarron Power al Teatre Nacional de Catalunya.

De petita no parava quieta. “Era la típica nena que anava tot el dia per casa movent-me i la mare em va apuntar a una escola que es deia María Jesús Rodríguez, a Alcoi, d’una senyora que havia ballat al cor del Liceu. Ella em va traspassar la passió per la dansa”. Va estudiar al Col·legi Sant Roc d’Alcoi. “Era de monges, femení, però unes monges de les quals tinc un record divertidíssim. Estaven més avorrides que nosaltres i sempre em deien: «Marisol, organiza algo». Jo era Marisol, la ballarina".

]]>

LaFact, la Factoria Cultural de Terrassa, arrencarà la nova temporada el 26 de gener amb 16 espectacles i més de 20 funcions. L'equipament cultural portarà a escena grans noms del ballet clàssic i neoclàssic, la dansa contemporània i el flamenc fins al 14 de desembre del 2025. Un dels noms destacats de la programació és el Béjart Ballet de Lausana, que a finals d'abril representarà algunes de les seves coreografies més icòniques, com Bye bye baby blackbird i Dibouk. Entre les formacions internacionals que passaran per Terrassa també hi ha Soul City de l'illa de la Reunió, que amb Le sol oblige fusionaran la dansa contemporània i l'art marcial kravmagà el 8 de febrer.

]]>

Allò fàcil seria dir que Paula Ramis du la dansa a la sang, però més aviat la du al cap, a l’ànima i sobretot al cos. La filla de Pep Ramis i María Muñoz, codirectors del grup de creació artística Mal Pelo, té molt clar que l’ambient on ha crescut ha significat per ella tenir una porta sempre oberta a l’art. “Però les expectatives que tinguin els altres són cosa seva, jo no sent cap tipus de pressió”, afegeix. La ballarina ha escollit la FIET, la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears que enguany ha arribat a la vint-i-dosena edició a Vilafranca de Bonany, per estrenar-hi el seu primer solo, Terra de fuga, una peça on explora la petjada dels paisatges en la creació d’identitats i viceversa. “Em sap molt de greu que la dansa tingui tan poca visibilitat quan és una cosa que tothom fa, sigui a casa seva mentre cuina o sigui quan va a una festa”, afirma tant amb les paraules com amb l’expressió: resulta inevitable fixar-se en com els seus gestos, molt especialment el seu constant moviment de mans, acompanyen tot allò que explica.

]]>

Les ballarines Núria Guiu (Mollet del Vallès, 1985) i Nieves Portas (Eivissa, 1983) han dedicat la seva vida al moviment del cos, a través de la dansa contemporània i l’espanyola. Defensen la importància del missatge rere l’estètica, un principi que apliquen com a coreògrafes i, en el cas de Portas, com a programadora i directora del teatre Principal de Maó.

]]>

Margalida Salas va començar a ballar tard, però fou ben aviat que va notar els efectes d'ànim i respecte que li provocava. Una pertinença que ha desplegat cada any a la mostra Dans'Illot des de 2008 i que ara vol arrodonir fent que la dansa estigui al nivell del teatre a Manacor.

]]>

Andrés Corchero (Puertollano, 1957) és ballarí i coreògraf. El 1986 va viatjar al Japó per estudiar la dansa butoh i a partir d’aquí va crear el seu estil propi. Va rebre el Premi Nacional de Dansa de Catalunya el 2003. Al Festival Grec presenta Body as evidence, de l’11 al 13 de juliol al Mercat de les Flors.

La seva família es va traslladar a Barcelona quan l’Andrés tenia 5 anys: “Vam arribar a Horta el 1962, poc abans de la nevada. Recordo aquell dia, ens vam despertar i estava la porta de casa tapada de neu, no podíem sortir”. Va estudiar a l’Acadèmia Horta. T’agradava l’escola? “No m’ho plantejava. Eren uns anys molt diferents. Tu hi anaves perquè hi havies d’anar.” I després de classe? “A casa. A vegades anava a buscar el gel, perquè abans no n'hi havia i portaves la barra de gel en una galleda. També jugàvem molt al carrer”.

]]>

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha denegat la petició d'ingrés a la presó del professor d'una acadèmia de ball de Palma condemnat per abusar sexualment (juntament amb la seva parella) d'un alumne menor d'edat. La condemna ha estat confirmada ja pel TSJIB, però encara no pel Tribunal Suprem, i per això el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha negat l'ingrés a la presó que sol·licitava la defensa.

]]>

S'acosten més de dues setmanes sense escola, amb les criatures a casa i amb moltes ganes que arribi Nadal. Més enllà dels tradicionals Pastorets, els patges reials i les fires de Santa Llúcia, els municipis catalans s'han omplert de propostes per esprémer al màxim la màgia d'aquestes dates. N'hem seleccionat 26:

]]>

L’Ésdansa, el festival de dansa d’arrel tradicional de les Preses, a la Garrotxa, continua buscant maneres de renovar-se sense deixar de ser sostenible. El Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny de les Preses, l’entitat sense ànim de lucre que organitza el festival, farà una auditoria per aconseguir ser més respectuosos amb el medi ambient. “Creiem que ja fem les coses bé, però no ens hem parat mai a analitzar-ho”, va dir el president de l’entitat, Roger Casalprim, a la presentació de la 41a edició del festival, que se celebrarà del 21 al 27 d’agost.

]]>

Jean Christophe Maillot ha tornat a captivar el públic del Liceu amb l’adaptació d’un dels grans ballets del repertori, Coppélia. Però més enllà de revisitar el gran clàssic d’Arthur Saint-Léon, ens ha enfrontat a un dels grans temes que preocupen actualment: la intel·ligència artificial. El coreògraf i director dels Ballets de Montecarlo ha creat un espectacle aparentment amable, estèticament potentíssim, en blanc i negre, amb música de Bertrand Maillot sobre la partitura original de Léo Delibes, que pot agradar als més neòfits, amb una posada en escena impactant, com ens té acostumats. Però també pot seduir els amants de la dansa clàssica amb uns ballarins de gran precisió tècnica en una coreografia volàtil que crea espectacle per ella mateixa, amb infinitat d’idees que combinen el llenguatge clàssic i el contemporani i que compta amb una protagonista indiscutible, Lou Beyne. 

]]>

Ana Morales (Barcelona, 1982) va néixer i créixer a Catalunya, dins d'una família de pares andalusos que li van transmetre la passió pel flamenc des que era ben petita. Unint la tradició amb l'avantguarda, la bailaora i coreògrafa ha estat guardonada amb el Premio Nacional de Danza 2022 i s'ha convertit en un dels noms de referència del flamenc contemporani. L'any passat va estrenar l'espectacle Peculiar al Festival Grec i ara té una peça inèdita per al festival Flamenco 22 Nou Barris, de Barcelona, que es podrà veure el 22 de juliol a les 22 h. A més a més, l'1 d'agost portarà l'espectacle En la cuerda floja al Festival de Peralada.

]]>

De petita, la meva tieta em va ensenyar a ballar sardanes. Cada diumenge, quan començava a fer bo, escoltàvem la cobla convidada i ballàvem en alguna de les rotllanes que encara avui omplen el passeig del Comte Guifré de Sant Joan de les Abadesses. A l’adolescència, i amb l’aparició d’altres plans, vaig deixar de puntejar. Fins que fa unes setmanes, enmig d’una discoteca de Barcelona, va sonar Coti x coti, l’èxit de The Tyets. La cançó, que ha estat arranjada per a cobla per Xavier Ventosa, va generar una eufòria col·lectiva al local i, amb més o menys encert, tots plegats vam ballar al ritme de la tenora.

]]>

Amb la voluntat de crear una estructura de circuits i espais de dansa a les Balears i amb la mirada posada en una futura Xarxa Mediterrània per a la Dansa i el Moviment. Així arranca la nova etapa de l’Associació de Professionals de la Dansa de les Illes Balears, encapçalada per una nova junta directiva integrada per ballarines d’una generació més jove que la de les fundadores. “La primera junta tenia Maria Antònia Oliver i Catalina Carrasco al capdavant, les mares i pioneres de la dansa aquí a les Balears”, explica Maya Triay, actual vicepresidenta de l’APDIB, “i continuaran lligades de manera molt estreta a l’associació, però van decidir fer una passa enrere i per això hem entrat nosaltres, un grup de professionals d’entre 20 i 30 anys que cercarem noves maneres d’actuar i connectar-nos”.

]]>

“Quan vaig acabar la meva darrera interpretació amb la Companyia Nacional de Dansa, al Teatre Reial, vaig sentir un buit. I no era tant pel comiat sinó perquè vaig pensar que allò que acabava de fer era una repetició, i que tota la carrera d’una intèrpret es construïa en la repetició”. Aquest pensament que va tenir la ballarina Mar Aguiló després de catorze anys amb la Companyia Nacional de Dansa és un dels fils que ha estirat per teixir Swan, una coproducció del teatre Principal de Palma que es representarà aquest cap de setmana a la sala Gran. 

]]>