El festival "Posa-hi tu l'accent", que se celebrarà aquest cap de setmana a l'Espluga de Francolí, presentarà en societat un nou mapa de les variants dialectals de la llengua catalana coordinat pel dialectòleg Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili) en col·laboració amb Vicent Beltran (Universitat d'Alacant). Les principals novetats són dues: l'aparició de dos nous subdialectes, el gironí i el valencià mallorquí, i la definició de franges de transició entre diferents parlars en comptes de fronteres lineals.

L'aristocràcia britànica ha inspirat tantes novel·les que constitueix, per si mateixa, un gènere literari. Encara avui exerceix una inefable fascinació en tota mena de públics. Barregin una família que sopa de frac i vestit llarg, un castell campestre, una multitud de servents, una altra família de llinatge en decadència i un embolic sentimental: l'èxit està gairebé assegurat.

Fa dues setmanes la sineuera Victòria Riutort Mestre es va endur una bona sorpresa durant les festes dels quintos del poble. “Joves de 19 i 20 anys –diu– es posaren a fer gloses i gairebé cap d’ells feia el vocalisme tan característic del nostre parlar”. Un dels trets del sineuer és que la ‘a’ tònica es pronuncia com a ‘e’ oberta quan va precedida de consonant palatal (‘ny’, ‘ll’, ‘j’ [+ ‘a’, ‘o’, ‘u’], ‘g’ [+ ‘e’, ‘i’], ‘x’...) o bé de les velars /k/ (‘c’ + ‘a’, ‘qu’ + ‘e’) i /g/ (‘g’ + ‘a’, ‘gu’ + ‘e’). Així passa en paraules com ‘brigada’, ‘deixar’ o ‘aparcar’. Per altra banda, la vocal neutra es pronuncia com a ‘e’ tancada quan va precedida també de consonant palatal o de velar (‘cadires’, ‘campanar’...).