La botiga de vins Mallorcària ha fet del català un dels eixos centrals del seu projecte, tant en l’etiquetatge com en el màrqueting. Segons expliquen, la decisió respon a una qüestió gairebé natural: “pel mateix motiu que un xinès a la Xina fa servir el xinès”. Tot i que també utilitzen l’anglès, especialment pensant en el públic internacional, la llengua de partida és sempre el català. Es tracta d’una aposta clarament identitària, però —matisen— no des d’un plantejament ideològic, sinó des de la lògica i la coherència amb el context, “perquè som a Mallorca”, apunta el propietari.

La Denominació d'Origen Protegida (DOP) Binissalem ha aprovat una modificació del plec de condicions per admetre tres noves varietats de raïm, l'esperó de gall, el giró negre i el fogoneu.

Actualment, la malvasia de Banyalbufar és una varietat de raïm que es pot trobar a diferents vins de Mallorca. Produeix uns vins d'un intens color daurat, molt aromàtics. Però fins fa 20 anys la realitat era ben diferent: va entrar en declivi, precisament als anys vint del segle passat, i va quedar relegada a petites parcel·les als marges de les finques. "Si no tens mercat, no tens producte", explica el catedràtic de Fisiologia Vegetal de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Hipólito Medrano Gil (La Rioja, 1950) a l'ARA Balears. "Com va passar amb l’ametler, que ha estat afectat per la xylella després de ser oblidat per no ser un producte rendible, aquesta vinya es va substituir per cultius com la patata i la tomàtiga de ramellet", diu el científic. Per això, diferents virus varen afectar aquest raïm massivament, el més greu d'ells el RGW (sigles en anglès).

Pepe Raventós (Barcelona, 1974) té les idees molt clares. Potser perquè ha viscut als Estats Units, o potser perquè li ve de família: als anys 80 el seu avi va decidir trencar amb Codorniu, l’empresa familiar, i fundar el seu propi celler, Raventós i Blanc. El 2012, aquest celler va decidir sortir de la DO Cava, la qual veien desprestigiada. En els anys posteriors altres cellers van seguir els mateixos passos, tot i que amb fórmules diferents. Ara, Pepe Raventós malda per crear una nova DO que aglutini tots els productors de qualitat que té el Penedès. Viu el territori amb passió: “El gran error del cava va ser oblidar la part agrícola, i aquest és l’èxit de França”, afirma. I proclama, convençut: “Tenim una oportunitat increïble”.

El cuiner Oriol Sabé, del restaurant Can Marc, de Sant Esteve de Palautordera, proposa una amanida composta principalment de figues i raïm, que amaneix amb una vinagreta saborosa. La recepta només necessita una paella, necessària per caramel·litzar els pinyons. La resta de passos es preparen directament al marbre de la cuina, i van directes als plats.

MORA, el mercat online del raïm impulsat pel clúster vitivinícola català Innovi, compleix un mes des de la seva obertura, en el qual ha aconseguit gestionar 2 milions de quilos de raïm, ara que comença l'època de la verema. La plataforma, que es va dissenyar el 2021 en forma de prova pilot, neix amb la voluntat de "donar visibilitat al viticultor català i que es conegui més el seu producte". Actualment, hi ha viticultors de les denominacions d'origen Penedès, Priorat, Empordà, Montsant, Terra Alta, Cava i Catalunya.

La història i la seva cronologia semblaven ben establertes de fa anys. Segons estava acceptat, el raïm del qual sortiria el primer vi calia buscar-lo a la regió de les actuals Geòrgia, Armènia i una part de l’Iran. I, segons els registres arqueològics més acceptats, calia remuntar-se almenys fins a uns 7.000 anys abans de la nostra era per trobar-ne evidències. Però quan aquesta teoria es va donar per bona, la genètica encara no havia desplegat el seu potencial actual.

Binissalem ha iniciat aquest dissabte les Festes del Vermar, amb el pregó i la posterior guerra de raïm.

Ja des d’inicis d’agost, al mercat s'hi ha pogut trobar raïm i figues de coll de dama, de proporcions petites, en general, i fins i tot amb aspecte sobremadurat. També des de principis d’agost a Prades (Baix Camp) ha començat la collita de llúpol, ingredient imprescindible amb què s’elabora la cervesa, i que hi aporta aroma i amargor, entre altres. Són tres exemples de com el menjar que ens alimenta pateix les conseqüències de les altes temperatures, perquè tots tres s’haurien d’haver collit a finals d’agost i setembre, i entretant podrien haver agafat més grandària a la planta o arbre on es desenvolupen. Les plantes interpreten la calor com el senyal per créixer, i per això les collites s’han hagut d’avançar. A Catalunya, la temperatura mitjana ha augmentat 1,6° respecte dels últims quaranta anys, i per al 2100 la previsió és que els increments oscil·lin entre els 2 i els 5°.

La bodega Vi de la Terra anunciava a finals de juliol que alguns cellers del Raiguer ja començaven a veremar una de les varietats de raïm més primerenques: el chardonnay. L’onada de calor que varen viure les Balears al juliol –la més llarga des que es tenen registres– ha fet que alguns vinyaters comencin més prest que mai a recollir el raïm. Aquest escenari de molta calor i poca pluja genera moltes incerteses. Per una banda, pot fer patir les plantes perquè perjudiquen el seu creixement “i si es debiliten són més susceptibles a les malalties i els insectes” afirma Miquel Àngel Miranda, catedràtic de Zoologia de la UIB. Al mateix temps, però, també pot allunyar mals. Així ho defensa Andreu Vila, tècnic d’olivar i de vinya d’Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) i de l’Associació de productors i productores d’agricultura ecològica de Mallorca (APAEMA): “Les malalties de la vinya van molt associades a la humitat i la pluviometria, i com que aquest 2022 ha sigut un any molt sec, les malalties fúngiques i les plagues d’insectes han disminuït”.

Si sou lectors habituals de premsa escrita sabreu que tot opinador amb pedigrí algun dia ens cola un article amb un títol en llatí. Avui que dedico aquesta pàgina a parlar de llocs on, a banda de bona teca, tenen bons vins, ha arribat el meu torn. I la veritat que trobem en el vi és que en pocs anys la diversitat d’opcions per pendre’n a Barcelona ha fet un salt sideral. Lluny queden aquelles cartes en què tots els vins tenien noms grandiloqüents i etiquetes amb tipografia medieval i escuts d’armes. El vi ja no només és per als entesos (o per als que se’n fan). S’ha tornat molt més divertit. Vi orgànic, biodinàmic, vi taronja, vi en llauna, vi vegà (sí, perquè hi ha vi que es clarifica amb clara d’ou) i sobretot sommeliers amb moltes ganes de compartir la seva passió sense que et sentis un farsant quan tastes el vi fent veure que saps el que fas. No m’allargo més, us faig tres propostes.

Xavi Nolla és el net d’Agustín, un immigrant andalús a Catalunya que va lluitar a la guerra civil espanyola amb el bàndol republicà. Com a record, Nolla, sommelier de professió, ha decidit homenatjar la figura del seu avantpassat amb uns vins que va presentar aquesta setmana a El Bandarra (Palma). Són set vins a partir de vinyes que descansen on un dia hi va haver guerra, sang i les petjades del seu padrí.

La verema del 2019 la van aigualir els baixos preus que pagaven les grans empreses cavistes pel quilo de raïm, que van provocar que per primer cop en 15 anys els viticultors sortissin al carrer per mobilitzar-se. La de l’any passat la va espatllar la crisi econòmica del covid i l’aparició d’un fong provocat per l’augment de pluges, anomenat míldiu, que va destruir la collita de raïm ecològic, que ja representa el 40% del total a Catalunya.

Un tall aquí, i cap a la caixa. Però compte, que els gotims no s’aixafin! Després de tot un any ha arribat el moment més esperat a la vinya. Són dies de començar a collir el raïm, una tasca que, sobretot si es fa a mà, implica tenir molta cura perquè els grans arribin en perfecte estat a la bodega. La verema manual es reserva per als vins de més qualitat, i per això en molts cellers recelen dels veremadors sense experiència. Temen que en facin alguna que acabi fent malbé el raïm. Però en d’altres sí que s’ofereix l’oportunitat de passar un dia al camp i de participar en una activitat de verema a mà, amb la qual es tenen molts números d’acabar assumint que la feina de pagès és dura i sovint es valora massa poc. Si us animeu a comprovar-ho, pot ser-vos útil seguir algunes recomanacions.