Fa més de vint anys, la Fira del Vi de Pollença era gairebé una excusa per trobar-se, brindar i fer poble. Una cita més festiva que especialitzada, on el vi servia de fil conductor per reunir amics, productors i curiosos en un ambient molt més informal que el que avui coneixem.

Que la posidònia oceànica és un dels tresors més grossos de la nostra mar podríem dir que ho sabem tots. O que ho hauríem de saber. També hauríem de saber que és la responsable del color incomparable de la nostra mar i la “casa mare” de tot un món d’éssers vius que són i existeixen gràcies a ella. A més, és un agent natural de lluita contra el canvi climàtic, perquè captura el diòxid de carboni: és el pulmó de la mar.

A Pollença, Eladio Lorente és una d’aquelles persones que tothom coneix. Sempre amb una broma a punt, amb una paraula amable i amb aquella manera de ser propera que el fa especialment estimat. Durant anys, ha estat molt implicat en la vida cultural del municipi, ha participat en activitats tradicionals com el ball de bot amb Racó de Tramuntana i ha format part dels Xeremiers de la Font del Gall, on tocava el flabiol i el tamborí. Encara avui és una figura molt present, tot i que la seva vida va fer un gir radical fa poc més de tres anys, quan li varen diagnosticar Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa sense cura que debilita progressivament els músculs mentre la ment es manté intacta. De llavors ençà, Eladio conviu amb una realitat dura, marcada per la dependència creixent i la incertesa. En parla, i ho fa amb sinceritat, humor i vitalitat.

La tercera edició del festival Pollença Rock tindrà lloc els dies 7 i 8 de juliol i la seva programació inclourà concerts exclusius aquest estiu, com les actuacions de Fora des Sembrat i Sau, durant la primera jornada.

Pollença ha aprovat finalment el seu Catàleg de Patrimoni, una eina clau per la protecció i regulació dels béns culturals que arriba després de més de dues dècades d’intents sense èxit. El document, validat en el ple ordinari del mes de febrer, posa un punt final a una llarga etapa de bloquejos i situa el municipi en la línia de la resta de pobles de Mallorca, que ja fa anys que disposen d’aquest tipus d’instruments, obligatoris per llei.

El 93% dels exemplars de posidònia que des de 2018 s'han sembrat a la badia de Pollença han sobreviscut, fet que suposa pels experts un important èxit en aquest tipus de pràctiques regeneratives. El projecte, impulsat per Redeia i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC), ha consistit en la "restauració activa de Posidonia oceanica a la badia de Pollença", segons han explicat aquest matí a Esporles els portaveus de les dues institucions. Segons l’informe final del projecte, la taxa de supervivència dels exemplars trasplantats confirma la solidesa i eficàcia de la iniciativa.

Un encertant de Pollença cobrarà 1.561.913,92 euros després de resultar guanyador de la primera categoria (sis encerts) en el sorteig de la Bonoloto duit a terme aquest dimarts.

La proposta del Consell de Mallorca de desafectar un tram de l’antiga carretera de Pollença a Lluc ha generat crítiques de diversos col·lectius en defensa dels camins públics. La iniciativa afecta el tram comprès entre els quilòmetres 3,2 i 3,4 de la via, al pas per una finca del municipi de Pollença.

La pollencina Francesca Palou Fernández, de 63 anys, recorda perfectament les eleccions generals del 3 de març del 1996 que donaren la victòria a José María Aznar, del Partit Popular, després de 14 anys de govern socialista de Felipe González. “Era amb la meva abuela materna mirant la tele. En sortir Aznar, em va dir en castellà: ‘Que tornen, Francisqueta, que tornen’, referint-se a la dreta. Era la primera vegada que sentia de la seva boca un comentari polític. En aquella època encara hi havia molta de gent viva que havia patit el franquisme i que continuava tenint por. Dia 5 de maig Aznar va ser investit president i curiosament ella va morir l’endemà d’una aturada cardíaca, a 84 anys. Per ventura no va suportar un ensurt que li va fer reviure tots els seus fantasmes del passat”.

La nostra proposta és recórrer un tram de la carretera Vella de Lluc, avui part de la Ruta de Pedra en Sec (GR 221), entre Pollença i el pi de Son Grua. Aquest és un arbre amb nom propi ubicat a la cruïlla dels temps. Tot i superar lleugerament els 70 anys de vida, per la seva ubicació, a la confluència de la carretera Vella (Ma-2230), del 1914, amb la Nova (Ma-10), de mitjan segle XX, el pi de Son Grua ha esdevingut per un bon grapat de generacions d’excursionistes tota una fita en el paisatge pollencí. Emparat per la serra de la Coma i la monumental trilogia muntanyenca conformada per la cuculla de Fartàritx, el puig de Ca de Míner i el puig Tomir, el pi de Son Grua és un dels fitotopònims més rellevants del nostre paisatge cultural. A unes passes de l’arbre, el pont d’en Sopera, inaugurat el maig del 2021 i dedicat a la memòria de Miquel Llobera Cerdà Sopera (1955-2020), un dels cappares de la Secció de Muntanya del Club Pollença, impulsor de les colònies d’estiu a Cala Murta i, en general, de tot allò que té a veure amb el món de l’excursionisme.

Carmen González, la dona de 85 anys desapareguda al municipi de Pollença ha estat trobada aquest divendres en bon estat de salut. Segons ha explicat la regidora de Policia, María José Jiménez, a Ràdio Pollença, la dona es troba bé i no té cap ferida, però es troba molt desorientada. En veure impossible la tornada al seu domicili, va cercar refugi en una casa deshabitada.

The Tyets oferirà el seu únic concert a Mallorca enguany en el marc del naixement del Pollença Fest, un nou festival impulsat per l'Ajuntament de Pollença que reforça l'aposta municipal per la cultura i la música en català.

El debat sobre la reobertura del camí vell de Bóquer (camí 77) va evidenciar aquest dijous una forta confrontació dins l’equip de govern de Pollença, format per MÉS per Pollença i el PSOE, en un ple municipal marcat per la tensió política i la intervenció airada del públic.

La península de Formentor entra en una nova etapa urbanística. El ple de l’Ajuntament de Pollença ha aprovat inicialment aquest dijous la modificació del planejament urbanístic de la zona, un document llarg i complex que ha de substituir l’ordenació vigent des de 1990 i que, segons el batle, Martí March, representa “un dels punts més significatius de la legislatura en curs en matèria d’urbanisme”. Amb aquesta aprovació inicial s’obre ara un període d’al·legacions de 45 dies, després que l’Ajuntament presentàs la documentació necessària el gener: les normes urbanístiques modificades, l'avaluació ambiental i la nova ordenació del sòl urbà de Formentor.

La primera línia de la península de Formentor ja no veurà cap nova edificació. Així ho preveu determinar l’Ajuntament de Pollença en el document que durà a finals d'aquest mes de gener al ple municipal per aprovar inicialment la modificació del planejament a l’emblemàtica zona. Aquest Pla general modificat substituirà el que estava vigent des del 1990 i marcarà el futur de la península. Una de les novetats més destacades és precisament aquesta, que en principi quedarà blindada la primera línia a construir nous xalets, una decisió pensada per frenar el creixement indiscriminat, preservar l’entorn natural i protegir el patrimoni paisatgístic. Aquesta mesura arriba després que el gener de l’any passat el ple aprovàs una moratòria urbanística que va suspendre noves llicències, amb l’objectiu de disposar del temps necessari per redactar un nou marc normatiu adequat a la realitat actual de la zona.

El pi de Pollença ja és pujat, tot i una jornada marcada per l’aigua i per l’esqueixada del tronc durant el trasllat. Ho ha fet Joan Rebassa, de 17 anys, cap a les 21.50 h, en una plaça Vella plena i carregada d’emoció després d’un dia tan intens com inesperat. Amb el pi finalment conquerit, Pollença ha posat el punt final a les festes de Sant Antoni, en un any que quedarà gravat a la memòria col·lectiva.

Nordin, un jove marroquí de 24 anys, va arribar a sa Pobla gairebé tres mesos abans de Sant Antoni del 2007. Quan va ser 16 de gener, ell encara no estava escolaritzat i els seus pares li deien que no sortís gaire perquè encara no coneixia ningú del poble. Tot i això, per la revetlla de Sant Antoni va anar a la plaça Major i va veure que hi havia “caparrots, dimonis i una gentada”, recorda. L’any següent ja jugava a robar la granera als dimonis i partia a córrer, sense por. De llavors ençà se sent part de la festivitat i la celebra any rere any.

Les Illes es varen tenyir de blau el 2023. El PP va créixer amb gairebé cent regidors, va ser la força més votada a la meitat dels pobles de Mallorca i va aconseguir el poder de les principals institucions –el Govern, el Consell Insular i Palma– gràcies a Vox. Però no de totes: les formacions progressistes varen resistir en una quinzena de municipis de l’illa. Els més grans, Inca, Manacor i Pollença, s’han convertit en un estendard de l’oposició i un potencial focus de desgast per al Govern. La presidenta Marga Prohens ha optat per una estratègia de diàleg obert amb aquests ajuntaments, però també ha emprat aquest acostament per desgastar l’esquerra al Parlament.

Un britànic arriba a Mallorca i es troba amb la desagradable sorpresa que tots els hotels de Palma són plens. No, no és un estiu dels d’ara. És un hivern dels anys trenta, fa gairebé un segle, i és com comença Problema a Pollença, la narració que Agatha Christie va ambientar en aquesta localitat mallorquina que coneixia de primera mà, perquè hi va estiuejar. Recordam la reina del crim i els seus vincles amb l’illa, quan fa cinquanta anys de la seva mort, el 12 de gener del 1976.

El GOB ha presentat al·legacions contra la sol·licitud de concessió administrativa presentada per l'empresa Menani SA per legalitzar una terrassa, una caseta guarda-bots i una escala a Cala Castell (Pollença), arran de l'anunci aparegut al BOIB núm. 137 del 16 d'octubre del 2025. L'entitat alerta que aquestes obres ja existeixen i provenen d'antigues concessions extingides fa gairebé trenta anys, fet que obliga legalment a retirar-les del domini públic maritimoterrestre.