L’oficina d’Anna Fontcuberta i Morral encara fa olor de nou. Comenta que fa poc que s’hi ha instal·lat i que encara ha d’arribar part del mobiliari. I és que encara no fa ni tres mesos que la física catalana va arribar al lloc més alt de la direcció de l’Escola Politècnica de Lausana, més coneguda per les seves sigles EPFL, una de les universitats tècniques més importants del món.

L'Institut de Ciències Fotòniques (Icfo) lidera l’estratègia quàntica a Catalunya des de fa més de 20 anys, treballant estretament amb universitats, centres de recerca i start-ups per avançar els límits del coneixement mitjançant eines fotòniques i altres tecnologies com la dels materials, la química, la biologia i la medicina. L'Icfo ha presentat aquest dilluns un ordinador quàntic únic al món, anomenat Quione, que és capaç de detectar àtoms individuals de gasos quàntics d'estronci. L'ARA entrevista el seu director, Lluís Torner, que encara la recta final al capdavant de la institució.

Richard Feynman va ser un físic teòric nord-americà guanyador del premi Nobel, conegut pel seu treball en mecànica quàntica i per la seva capacitat única d'explicar la ciència de manera accessible. En una de les seves famoses classes (n’hi ha prou amb buscar a YouTube "Feynman's lectures"), va començar amb una frase sorprenent, que de seguida va provocar el riure dels estudiants: “Crec que puc dir amb seguretat que ningú entén la mecànica quàntica”.

Quan el juny del 1925 el físic alemany Werner Heisenberg es va retirar a la diminuta illa de Helgoland per guarir-se d’una rinitis al·lèrgica, no devia pensar que gairebé cent anys més tard els diaris generalistes parlarien d’ell. Però allà, mentre passejava insomne pels penya-segats rogencs amb el Divan occidental-oriental de Goethe sota el braç, en una mena d’epifania o èxtasi romàntic, va resoldre un problema que no el deixava dormir des de feia mesos i va bastir els fonaments de la física quàntica actual.

En un experiment que toca la majoria de misteris de la física moderna, un grup d'investigadors han anunciat aquest dimecres que han simulat un parell de forats negres en un ordinador quàntic i han enviat un missatge entre ells a través d'una drecera en l'espai-temps anomenada forat de cuc. Els físics han descrit la fita com un altre petit pas en l'esforç per entendre la relació entre la gravetat, que dona forma a l'univers, i la mecànica quàntica, que governa el regne subatòmic de les partícules.

Segurament el títol sorprendrà més d’un, ja que és un xic rebuscat, però espero que serveixi per fer entendre i ajudar a recordar el que vull explicar. Comparteixo amb molta gent una preocupació, i a vegades una certa indignació, respecte de fets que estem veient tant aquí com arreu: propostes i estratègies polítiques poc comprensibles, processos electorals innecessaris i complexos, governs exageradament inestables i, sobretot, negociacions entre partits o entre governs en què es fa molt difícil entendre les actituds d’uns i d’altres.

“Qui es pensi que entén la física quàntica és que no l’entén”, deia amb afany provocador el físic Richard Feynman, que justament va guanyar un premi Nobel per les seves contribucions a aquesta disciplina. Tothom qui vulgui caure en la provocació de Feynman té la sort de poder-ho fer des d’avui mateix fins al 24 de setembre amb la visita a l’exposició Quàntica, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).