Dos gegants mundials de l'alimentació, la suïssa Nestlé i la nord-americana Coca-Cola, han ampliat aquesta setmana a Espanya el divorci que van iniciar el 2018 en relació amb la marca de refresc Nestea. Les dues multinacionals han anunciat que el contracte que compartien per a la comercialització de la marca de te fred expirarà sense renovar-se el pròxim 31 de desembre, de manera que Nestlé retindrà la marca i Coca-Cola, la recepta.

Leandro, de 21 anys, ja ha tastat sis classes de Monster, dues de Burn, quatre de Rockstar i tres de Red Bull. “He anat tastant per saber quin era el que més m’agrada”, argumenta. Kiwi i llima amb cogombre, ponx de fruites, te i llimona, gingebre... són només alguns exemples de l’ampli mostrari que ofereixen aquestes marques –que només en el cas de Monster, la més popular, supera els 60 gustos– i que ha esdevingut un dels principals atractius per als joves. “Les prenc pel gust. El catàleg de refrescos dels supermercats no era gran cosa: només sucs, Coca-Cola, llimonades, taronjades, tes i begudes isotòniques”, argumenta Leandro. Aquí mateix, doncs, rau el principal factor que ha fet que el seu consum es dispari, arribant a un 50% dels estudiants –d’entre 14 i 18 anys– de les Illes que en consumeixen habitualment, segons les darreres dades, del 2023, de l’Observatori Espanyol de Drogues i Addiccions (OEDA).

Quan pensem en begudes ensucrades, és probable que el primer nom que ens vingui al cap sigui el de la llegendària Coca-Cola, que des de l’estat de Geòrgia ha aconseguit conquerir el món. També és possible que pensem en la seva rèplica de l’Alemanya nazi, la Fanta, o en les més modernes Red Bull i Monster. Però en aquest tipus de consum no tots els productes han vingut de fora, perquè a Catalunya vam tenir el Sandaru (de la família Daurella) i al País Basc el mític Kas, que encara gaudeix d’una vida robusta després de setanta anys, en part gràcies al Bitter Kas, omnipresent als aperitius. La lletra inicial del producte, una K, ens remet al cognom dels creadors d’aquesta marca de begudes, els Knörr.

Un exèntric Pare Noel vestit de color blau irromp als carrers de Moscou. Rere el volant d’un luxós descapotable, condueix, canta i balla com un boig. L’acompanya un grup de noies joves que, amb tops ajustats i amuntegades al seient de darrere, s’amorren a unes estranyes ampolles blaves. Junts, esclaten en constants riallades.

Que els infants no han de prendre sucre és una afirmació sobradament coneguda. Ara bé, la realitat dona xifres molt diferents: segons l'Associació Americana del Cor, els infants d'entre 2 i 18 anys han de menjar diàriament menys de 25 grams de sucre, però un estudi fet per aquesta associació el 2017 constatava que el consum de sucres totals era de 91,6 grams. Per la seva banda, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) aconsella un consum de sucres simples inferior al 10% del valor calòric total de la dieta, i preferiblement per sota del 5%. Les conseqüències d'una sobreingesta de sucre a la infància no són poques: segons posa de manifest l'investigador Pedro Ortega en un estudi de la Universitat de Jaén, el sucre és el causant de malalties com diabetis tipus II, de defectes genètics, de malalties endocrines, de malalties del pàncrees i d'infeccions, a banda de càries dental. ¿Com cal gestionar la presència de sucre a la dieta de la canalla?

La comercialització de les begudes espirituoses amb indicació geogràfica de les Balears (Palo de Mallorca, Gin de Mahón, Hierbas Ibicencas i Herbes de Mallorca/Hierbas de Mallorca) va augmentar un 40% el 2021. No obstant això, el Govern ha assenyalat que es tracta de dades encara per sota de les registrades el 2019.

Hi ha diversos temes en què, com a societat, fallem estrepitosament. Molts lectors pensaran ara en el canvi climàtic. Certament entra dins de la meva definició d’errada político-social. Tot i així, avui em vull centrar en un altre d’aquests equívocs, que també compromet el futur dels nostres fills.

“H i va haver un temps en què a totes les taules de les cases i dels bars de les Balears hi havia un sifó”. Ho recorda amb nostàlgia Leonor Fuster, presidenta de l’Associació de Begudes Refrescants (PIMEM). Ella és la tercera generació de Fuster Begudes, una emblemàtica fàbrica de Capdepera, avui amb seu a Artà. “Quan el meu padrí la va fundar el 1936 –recorda– a cada poble hi havia com a mínim un negoci de begudes carbòniques, conegudes també com a sifoneries. I a Inca i a Manacor, fins i tot tres”. Ara, a tot l’Arxipèlag, només hi ha cinc fàbriques que envasen: a Eivissa, La Ibicenca; a Menorca, Cas Xifoner, i a Mallorca, Fuster Begudes, Begudes Puig (Palma) i La Paduana (Petra). 

Qui més qui menys ha sentit algun cop la frase “triomfar més que la Coca-Cola”. A banda del seu significat explícit -tenir èxit en alguna activitat-, té una lectura implícita que ens recorda que aquesta beguda marronosa i amb gas forma part de ple dret de la cultura popular. La van inventar els nord-americans a finals del segle XIX, però la seva presència és del tot universal i arreu del planeta els consumidors la senten seva. A Catalunya ja es podia comprar Coca-Cola als anys vint, però després de la Guerra Civil la distribució va quedar estroncada i no va ser fins a l’atorgament d’una nova concessió a un emprenedor català, durant la dècada dels cinquanta, que no se’n va normalitzar la venda. En aquella primera etapa d’abans de la guerra, l’home clau va ser Francesc Duffo Foix, que distribuïa la beguda a través de la firma Espumosos El Rayo, al carrer Balmes de Barcelona.

Beure dos o més gots de refrescos ensucrats al dia augmenta el risc de patir malalties digestives i, també, de morir, segons un estudi internacional liderat per investigadors de l'equip de nutrició i càncer de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell).

L'empresa de refrescos Coca-Cola ha fixat una reducció del 12% dels sucres en les seves begudes per a l'any 2020. L'empresa ha ressaltat en un comunicat que des del 2015 ja s'ha aconseguit una disminució del 6,8% en el sucre per litre. En la presentació de resultats a la planta de Martorelles (Barcelona), la firma també ha assenyalat el 2050 com l'any per arribar al 50% en vendes de productes baixos en calories o sense calories, una dada que va arribar l'any passat al 40%.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat als governs que estableixin nous impostos sobre les begudes ensucrades, les responsables de l’augment de la diabetis, les càries i l’obesitat, segons l’ens. Per l’OMS, l’excés de pes està agafant unes dimensions epidèmiques en alguns països.