“Vaig treballar d'higienista dental, però cobrava poc i la feina era poc estable. Ara estic fent aquí un cicle superior de formació professional de preparació de la producció en fabricació mecànica”, explica amb un somriure Dámaris Briongos, envoltada d'una mena de robots que semblen extrets d'una pel·lícula de la saga de Star Wars. Som al centre Miguel Altuna de Bergara, la joia de la corona del sistema de FP basc. Tant és així que sovint és visitat per delegacions internacionals. Fa poc els han visitat dos grups dels Estats Units, uns portats directament per l'ambaixada i uns altres a través d'un college, explica orgullós el director del centre, Joxu Arana. L'autoestima per la FP és el primer que es detecta al Miguel Altuna; no en va Euskadi ha desenvolupat un model referent que tothom vol copiar.

Els alumnes d'FP que van ser seleccionats per l'Institut de l'Ebre per fer les pràctiques al mateix centre on estudiaven, en lloc de fer-les en una empresa privada, patien una sèrie de problemes que acabaven posant en risc el seu aprenentatge. Segons el testimoni d'aquests adolescents, alguns professors eren incapaços de separar la formació acadèmica de la laboral i això els suposava un greuge molt perillós. En alguna ocasió, fins i tot, havien demanat a un alumne que, en horari escolar, sortís de classe per solucionar un problema informàtic. "Recordo que era una classe que m'interessava molt perquè explicaven com configurar el login d'una aplicació. Però em van venir a buscar i em van fer sortir de l'aula perquè se'ls hi havien caducat uns certificats digitals d'un ordinador de l'àrea de direcció i ho havia d'arreglar", explica en Dídac Montero, un estudiant que va estar quatre anys en aquesta situació.

La Conselleria Educació i Formació Professional ha informat aquest dimecres que per al curs 2023-2024 hi haurà 1.500 places noves d'FP, així com 110 docents més i 20 cicles formatius nous. En un comunicat, Educació ha explicat que en el curs actual s'han comptabilitzat 19.500 alumnes d'aquesta modalitat, enfront dels 19.760 de l'anterior. D'aquests, 2.172 han fet cursos de Formació Bàsica; 9.774 de Grau Mitjà; 7.449 de Grau Superior i 105 han fet cursos d'especialització.

L'oferta formativa i el nombre d'alumnes que opten per la formació d'FP no ha aturat de créixer en els darrers anys, alhora que comença a desaparèixer l'estereotip que les persones que opten per aquesta modalitat d'estudis és perquè no poden accedir a la universitat. Al mateix temps, estudis com el de The Adecco Group Institute e Infoempleo del 2018 revelen que un 42,% de les ofertes de feina demanen perfils amb títols d'FP, mentre que un 38,5%, requereixen persones amb títol universitari. No obstant això, a les Illes Balears, el 28,5% de les persones que al curs 2016-2017 havien començat una FP de grau mitjà (FPGM), al curs 2020-2021 l'havien abandonat sense acabar, d'acord amb les dades de l'estudi Estadísticas del seguimiento educativo y rendimiento académico del alumnado que accede a formación profesional. En el cas dels estudis d'FP bàsica (FPB) –antiga PQPI–, aquesta xifra es va enfilar fins a un 40,4%.

El Govern ha firmat un conveni amb la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Mallorca per tal d'oferir ajuts específics per a les empreses que facin formació professional en la modalitat dual intensiva. La línia d'ajuts permetrà a les empreses rebre fins a 2.000 euros d'ajut per alumne i formació per als tutors.

Hi ha un còctel explosiu que afecta especialment els països del sud d'Europa, i és un percentatge elevat de fracàs escolar amb un nivell alt d'atur entre els joves. Aquesta és la situació que tenim a casa nostra des de fa molt de temps sense que les administracions hagin trobat el desllorigador. A Catalunya hi ha una taxa de fracàs escolar del 18% i un atur juvenil del voltant del 20%, el doble que el general.

La formació professional (FP) dual és una eina clau per connectar el món educatiu amb el laboral i empresarial. Què es pot fer per potenciar-la? L'ARA ho posa a debat aquest dimecres, 20 de març, a les 19.30 a l'Auditori Barradas de l'Hospitalet de Llobregat. L'acte comptarà amb la participació del conseller d'Educació, Josep Bargalló, l'economista Miquel Puig i la responsable de formació de SEAT, Laura Carnicero. El debat serà moderat per Antoni Bassas.