Els batles del PP de les Balears han reclamat aquest divendres la suspensió de la regularització extraordinària de migrants per l’impacte que, segons denuncien, té als ajuntaments. Consideren que el procés ha generat situacions de col·lapse als serveis municipals des del primer dia.

El 88% dels ajuntaments de les Balears incompleix la Llei de transparència que obliga les administracions (estatal, autonòmica i municipal) a publicar a les seves pàgines web tota aquella informació d'interès ciutadà. El 24% restant treu una nota inferior a 1 sobre 10.

La Mancomunitat de la Serra de Tramuntana ha adquirit tres sonòmetres mòbils que ja han començat a funcionar per multar amb sancions de fins a 300.000 euros els vehicles que superin els 90 decibels. Aquesta mesura, que s'aplicarà només en els nuclis urbans –on tenen competència els ajuntaments– té la finalitat de "conscienciar la gent" i que els veïns de la Serra "puguin estar tranquils dins ca seva", segons explica el president de la Mancomunitat, Bernat Isern.

Les comunitats autònomes i els ajuntaments comptaran amb recursos rècord per elaborar els pressupostos de l'any 2026. El consell de ministres d'aquest dimarts ha actualitzat les entregues a compte o bestretes per a les dues administracions, tal com va anunciar la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una entrevista a RNE dilluns al matí i ha informat la portaveu de l'executiu espanyol, Pilar Alegría, en roda de premsa aquest dimarts.

La Rosa R.R. fa més de tres anys que viu en un pis del barri de Buenos Aires de Martorell, però l'Ajuntament li impedeix empadronar-se perquè no té cap títol de propietat ni contracte de lloguer. Fins a sis cops ha demanat l'ingrés al padró i en tots els casos no ha rebut cap resposta, si bé la llei interpreta aquest silenci com a positiu passats els tres mesos reglamentaris. Però ella continua sense constar al padró.

Per "estalviar informes i haver de destinar recursos", segons ha explicat el conseller de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Fernando Rubio, en el cas del sòl rústic els parcs fotovoltaics de fins a quatre hectàrees – els de més mida són competència del Govern– "es tramitaran mitjançant una llicència municipal sense estar sotmesos a declaració d'interès general i no hauran de passar ni pel Govern ni pel Consell".

L’edifici de l’actual Ajuntament d’Ariany passarà a la història. Així ho té decidit l’equip de govern municipal. Després de 42 anys de servei, d’ençà de la independència del municipi del nucli de Petra l’any 1982, l’Ajuntament d’Ariany s’esbucarà per complet per aixecar un nou i més ampli edifici que tindrà un cost de 950.000 euros.

Gairebé un 70% dels membres de l'Agrupació Empresarial de Taxis de les Balears considera un fracàs el conveni estival de col·laboració entre els ajuntaments de Palma i Calvià, segons ha informat aquest dimecres l'agència EFE. L'entitat ha subratllat en un comunicat que aquest acord genera un clima d'alta tensió entre els col·lectius de taxistes d'ambdós municipis a causa de la desigualtat amb la qual operen. El president de l'agrupació, Antoni Bauzá, ha reclamat als dos consistoris que finalitzin l'acord per evitar més enfrontaments i ha denunciat que s'estan produint "un clima de tensió, es foraden pneumàtics, insults i agressions físiques entre els taxistes" per la competència per captar clients. Bauzá també ha advertit al Govern que una àrea de prestació conjunta per a tots els taxistes de Mallorca pot implicar un nou fracàs.

La portaveu del PSOE al Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha qualificat d'"anormal" la situació política actual de les Illes Balears, després que Vox rompés l'acord de governabilitat amb Prohens. Cal recordar que el trencament del pacte amb el Govern no afecta els acords amb l'Ajuntament de Palma (on Vox dona suport externament) ni en el Consell de Mallorca. Arran d'això, Cladera ha exigit al president del Consell, Llorenç Galmés, "el trencament immediat amb Vox per aturar la involució que ha comportat aquest primer any de legislatura". "No entenem per què Vox continua als governs municipals i als consells insulars si ha romput amb les institucions autonòmiques", ha afegit.

Llorenç Galmés ha presentat davant tots els responsables municipals de l'illa les inversions previstes en el pressupost de la institució. En concret, ha destacat que el Consell, tenint en compte les partides de tots els departaments, en conjunt s'incrementa la quantitat destinada als municipis fins als 71 milions d'euros per al 2024.

Els ajuntaments de Maó i Ciutadella no preveuen modificar les ordenances per permetre que els propietaris puguin estacionar davant els seus guals, una mesura que tindria per objectiu augmentar el nombre de places d'aparcament en els nuclis urbans. Ambdues ciutats sumen més de 3.300 guals que mantenen en vigor els seus drets perquè estan al corrent de pagament.

El Govern no penalitzarà els municipis que no facin una recollida separada dels residus orgànics després de l'acord de l'Executiu amb l'Estat, per evitar que dugués els pressupostos autonòmics de 2023 davant del Tribunal Constitucional. Segons ha informat el Ministeri de Política Territorial mitjançant un comunicat, gràcies a l'acord que s'ha assolit a la comissió bilateral entre l'Estat i la Comunitat Autònoma, es derogarà l'apartat 24 de la disposició final de la Llei autonòmica de pressupostos. Es tracta justament de l'apartat que fa referència al cànon de residus, que penalitzava els consistoris que no fan recollida selectiva de les restes orgàniques de manera progressiva, amb increments anuals.

El Pi ha proposat aquest dimecres a l'Assemblea de Batles de Mallorca que es recuperi el requisit del català a l'àmbit sanitari i que es garanteixi a qualsevol plaça de funció pública a les Illes, així com que els consistoris puguin continuar utilitzant els romanents de tresoreria.

El ple municipal de l'Ajuntament de Pollença ha aprovat aquest dilluns una rebaixa salarial entre el batle i els regidors que suposarà un 10% d'estalvi de recursos públics respecte dels darrers quatre anys. En concret, l'equip de govern ha focalitzat aquesta rebaixa en els regidors que tindran dedicació exclusiva. El batle, que fins ara percebia 57.866 euros, en cobrarà 52.000, mentre que els regidors amb dedicació exclusiva passaran dels 50.224 que estaven cobrant a un salari de 45.000 euros bruts anuals.

Els batles i regidors de municipis d'entre 20.000 i 50.000 habitants (franja poblacional on es situen Alcúdia, Inca, Manacor o Llucmajor) poden percebre sous anuals de gairebé 64.000 euros. Aquesta és la quantitat que fixa per al 2023 la Llei de pressupostos generals de l'Estat, que estableix diferents retribucions als càrrecs municipals segons franges poblacionals. Així, el batle d'un poble d'entre 1.000 i 5.000 habitants pot percebre una retribució anual de fins a 46.400 euros, mentre que la quantitat màxima és de 116.000 euros per a batles de ciutats de més de 500.000 habitants. A les Illes Balears, cap municipi arriba al mig milió d'habitants.

MÉS per Mallorca és la primera força d'esquerres als municipis de l'illa amb deu batlies. La formació liderada per Lluís Apesteguia ostentarà la batlia quatre anys a set municipis fins a 2027, i a tres més la compartirà. A les eleccions del 28 de maig, MÉS per Mallorca va ser la primera força a vuit municipis i ostentarà la batlia a Manacor (Miquel Oliver), Llubí (Magdalena Perelló), Santa Maria (Colau Canyelles), Deià (Lluís Apesteguia, amb majoria absoluta), Campanet (Guillem Rosselló), Montuïri (Paula M. Amengual), Sant Joan (Richard Thompson), Esporles (majoria absoluta) i Lloseta (Angelina Pérez). A més, la formació ecosobiranista formarà part dels equips de govern d'Inca i sa Pobla.

MÉS per Palma ha manifestat l'oposició al govern del PP a l'Ajuntament de Palma i ha remarcat que farà una oposició radical als atacs als drets, llibertats i serveis públics que es duran a terme durant els propers quatre anys. La portaveu de la formació ecosobiranista, Neus Truyol, ha assegurat que actuarà "amb contundència per defensar el benestar dels veïns i la protecció del medi ambient". "Denunciarem les polítiques de retrocés social que plantejarà el PP amb el suport extern de Vox. No oblidem que seran els seus millors aliats. PP i Vox són dues cares de la mateixa moneda", ha dit Truyol. "Sabem que un govern del PP atacarà o retallarà drets, llibertats i serveis públics que s'han conquerit fins ara. No permetrem cap passa enrere", ha afegit la representant ecosobiranista, qui ha remarcat que els populars ja han manifestat que reduiran "serveis i programes per a supervivents de les violències masclistes o LGTBI fòbiques".

920.000 persones de les Illes Balears ja tenen el seu batle del PP, després de la constitució de tots els ajuntaments que s'ha fet aquest dissabte. Això implica un 78% de la població, que equival a, pràcticament, quatre de cada cinc illencs. En total, els populars han arribat a les 33 batlies, i dues més que es donaran al llarg de la legislatura a partir dels pactes de govern assolits a Santa Margalida, amb Convergència, i a Porreres amb El Pi. Es confirma l'hegemonia municipal del partit de Marga Prohens, que ha arrasat a Eivissa, on liderarà els cinc consistoris, i només a Sant Josep de sa Talaia no ho farà amb majoria absoluta.

La manca d'acord entre MÉS i el PSOE a Algaida dificulta un pacte progressista i obliga els socialistes a governar en minoria. Els ecosobiranistes han explicat que els del PSOE es neguen a "negociar que Margalida Puigserver sigui durant un període batlessa d’Algaida", un fet que els "força a quedar fent feina des de l'oposició".