Un noi es planta davant d’una torre de Pedralbes i toca el timbre. Són les onze del matí d’un dimecres qualsevol. La porta automàtica s’obre i el rep el propietari. Entren al garatge i el noi agafa una bicicleta elèctrica amb una gran cistella de vímet al darrere per començar la seva jornada laboral. Es dedica a recollir els taps de suro d’ampolles de vi i cava que li guarden en diversos bars i restaurants de Barcelona. Quan ja ha completat la ruta d’aquell dia, el noi torna a la torre. Ara toca fer el triatge: sempre es pot colar algun tap de silicona i cal separar les grapes metàl·liques dels taps de cava. Costa de creure, però ara mateix ja s’acumulen vuit o nou sacs de construcció plens de taps de suro reciclats. El volum és tan gran que el propietari s’ha comprat un transpalet per moure’ls. No li estranya, que els veïns tinguin curiositat per saber què traginen en aquell garatge de la zona alta. Però a ell el fa sentir immensament feliç.

Quan algú li pregunta de què treballa, just després de respondre la reacció és recurrent. “Treballes en una fàbrica, ah...”, confessa Eugènia Espinosa. Té 53 anys i des que era ben jove ha estat empleada en la indústria tapera de Palafrugell (Baix Empordà), un dels principals centres de transformació del suro en taps per a les ampolles de vi i escumosos. Espinosa és una de les cinc triadores de la fàbrica TESA, on produeixen taps només per a cava, xampany i altres vins escumosos. L’ofici implica estar ben atentes per discriminar, només amb l’ajuda dels ulls i les mans, les qualitats dels taps i els que tenen defectes. De màquines n’hi ha, però Espinosa recalca que mai han arribat a superar les capacitats de les dones triadores. “Per sort per a nosaltres no van gaire bé, perquè si no se’ns acabaria la feina”.