L’estiu que collíem fruita a Corbins el vam passar parlant d’allò de fer la sèrie. Suats i esllomats rèiem com enfebrats. Imaginàvem fer una sèrie de televisió sobre un amor prohibit entre una pubilla, filla del portentós propietari dels trossos, i un xiquet baliga-balaga que collia per sargir les teranyines familiars. Amor entre bancals. Sexe ballant la rosada, la solejada i la marinada. Romeu i Julieta colgats de pomes com un taüt vegetal. No som encara ni conscients de com tot moria. També, nosaltres. 

Quan algú li pregunta de què treballa, just després de respondre la reacció és recurrent. “Treballes en una fàbrica, ah...”, confessa Eugènia Espinosa. Té 53 anys i des que era ben jove ha estat empleada en la indústria tapera de Palafrugell (Baix Empordà), un dels principals centres de transformació del suro en taps per a les ampolles de vi i escumosos. Espinosa és una de les cinc triadores de la fàbrica TESA, on produeixen taps només per a cava, xampany i altres vins escumosos. L’ofici implica estar ben atentes per discriminar, només amb l’ajuda dels ulls i les mans, les qualitats dels taps i els que tenen defectes. De màquines n’hi ha, però Espinosa recalca que mai han arribat a superar les capacitats de les dones triadores. “Per sort per a nosaltres no van gaire bé, perquè si no se’ns acabaria la feina”.