El seu nom complet és Hada Rodríguez Ricardo i va néixer Sencelles l'any 2002 i créixer entre Biniali i Binissalem. Haver nascut al segle XXI la converteix possiblement en una de les vinicultores més joves del món. Ho va heretar per via paterna. Els seus primers records són entre vinyes. El seu pare, el viticultor Carlos Rodríguez, la duia amb ell des de petita. Quan tenia 12 anys, son pare va crear Selva Vins, el celler on ara ella ha pogut experimentar i crear els seus primers vins. Sempre naturals, sempre biodinàmics, amb un punt d’atreviment que contrasta amb la seva timidesa (no és gaire de xarxes socials), però encaixa bé amb la passió que transmet quan parla de l’elaboració i l’altra cosa que va heretar del pare, Rosendo. El seu somni: tenir el celler i les vinyes a la finca familiar. L’objectiu: viure en contacte constant amb el raïm i l’alquímia. Sembla que no necessita gaire més per sentir-se satisfeta.

La verema del 2024 a Mallorca s'ha saldat amb una disminució del 20% de la producció respecte a l'any passat a causa de la manca de pluja i les temperatures altes, però els 49 cellers de l'Associació de Petits Cellers esperen una anyada excel·lent. L'agrupació, en què s'integren productors de les Denominacions d'Origen (DO) Binissalem i Pla i Llevant, la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Illes Balears, Vins de la Terra (VT) Mallorca i serra de Tramuntana-costa nord, ha fet balanç aquest dimecres de la darrera campanya de recol·lecta.

Per vi natural s’entén el vi elaborat a partir de raïms sense afegir-li ni treure-li res o amb una mínima intervenció per part del celler. Aquesta és la definició més acceptada de vi natural, un producte que en els últims quinze anys ha anat creixent, tant en el consum com en el cultiu.

Tot i que fa temps que es van separar, Angelina Jolie i Brad Pitt encara estan units per les demandes creuades que es llancen periòdicament. Un dels conflictes legals que encara estan pendents de resoldre és la titularitat de la propietat de les vinyes franceses del Château Miraval. L'octubre del 2021, cinc anys després que la parella de Hollywood es divorciés, Jolie va decidir vendre la meitat de la seva propietat, ceps i castell inclosos, per 67 milions d'euros. La resposta de Pitt a aquesta acció va ser una denúncia contra la seva exdona al·legant que l'operació infringia els termes acordats en el divorci. La resolució del conflicte està lluny a causa de les contrademandes i la suma de retrets.

Una investigació de Raquel González ha descobert que als cultius de vinya que es fan a Eivissa i Formentera hi ha sis varietats noves. Així ho han descobert mentre s'avaluaven 36 mostres de 12 parcel·les de les Pitiüses on s'ha evidenciat també que es cultiven 21 perfils genètics diferents, entre els quals es troben aquests sis.

L’última revolució de l’enoturisme acaba d’arribar. A les vinyes s’hi passeja, a peu, amb bicicleta o segway, s’hi tasten els vins, s'hi menja, s'hi pren el sol en còmodes hamaques i també s’hi dorm. Fins i tot s'hi pot fer un capbussó en piscines infinity pools. “N’hem vist moltes, de revolucions enoturístiques, però l’actual és forta, perquè ha nascut després de la pandèmia, en un moment en què la població busca espais oberts, de natura”, explica Lluís Tolosa, autor i editor de llibres de vins, guanyador el 2021 del Best Wine Publisher in the World. El turista troba en les vinyes les comoditats del bon beure i el bon menjar, i un espai respectuós per esbargir-se. Hi va haver un temps en què les platges eren el lloc de contacte amb la natura, on el lleure i el respecte anaven de bracet, i actualment ho són les vinyes.

El sector primari està immers en una cursa contra rellotge. Vol trobar alternatives perquè el canvi climàtic posa en perill cultius tradicionals de les Balears com els arbres fruiters i les vinyes. Cerca varietats genètiques més resistents a les noves condicions climàtiques i eines per pal·liar els efectes de l’escalfament global. La manca d’hores de fred –temperatures de zero a set graus–, que són les que permeten que els arbres descansin, i la imprevisibilitat del temps són els enemics més grans que tenen aquests cultius, els quals habiten en un entorn que cada vegada és més diferent del que era.

El sector del vi

La biblioteca de Cort ha acollit la taula rodona ‘El món del vi a Mallorca’

]]>

Els problemes d'abastiment en alguns dels cellers tant de Mallorca com de l'Estat han obert un nou debat sobre la contaminació. Les campanyes contra el plàstic d'un sol ús han provocat que es redueixi notablement la quantitat d'aquest material que circula a Espanya i a les Illes, però molt poca gent s'ha demanat quin impacte té el vidre d'un sol ús (com el de les botelles de vi) i què es podria fer per reduir aquesta contaminació.

]]>

Jancis Robinson (Regne Unit, 1950) és una de les crítiques de vins més importants del món i el 2018 les enquestes que es varen fer als Estats Units i França la varen considerar com una de les més influents. Aquesta periodista britànica ha dedicat als vins de Mallorca el darrer dels seus articles setmanals al Financial Times, que es va publicar dissabte. Després de recórrer diferents cellers i restaurants de l’illa aquest estiu, la crítica ha fet una classificació dels vins mallorquins que prefereix, a més de destacar la gran quantitat d’etiquetes que s’hi produeixen. "Vaig passar una setmana a l'illa el mes passat i semblava que hi havia noms nous a cada carta de vins", explica a l'article.

]]>

La finca Biniagual ha anunciat que aquest dimecres ha començat la verema, tot i que encara no sigui l'època habitual marcada per a l'inici. El celler Vi de la Terra anunciava a finals de juliol que alguns cellers del Raiguer ja començaven a veremar una de les varietats de raïm més primerenques. L’onada de calor que varen viure les Balears al juliol –la més llarga des que se'n tenen registres– ha fet que alguns vinyaters comencin més prest que mai a recollir el raïm. Aquest escenari de molta calor i poca pluja genera moltes incerteses.

]]>

La malvasia de Sitges té una història que podria merèixer una pel·lícula. D'aquesta varietat blanca de raïm se n'havien fet vins de prestigi, però les dificultats que presenta el seu cultiu i el fet de ser poc productiva, l'auge del turisme i de la urbanització allà on abans hi havia ceps i, al cap i a la fi, les modes l'havien abocat a desaparèixer. Malgrat tot, la malvasia sitgetana s'ha aconseguit salvar i ha renascut progressivament des de fa dues dècades, un procés iniciat fins i tot abans del renovat interès que ara susciten les varietats de raïm amb llarga tradició en el territori. Aquesta tornada de la malvasia s'ha produït sense fer gaire soroll, i potser per això encara hi ha molta gent que es pensa que és com una mena de vi dolç, quan és un raïm que permet elaborar molts vins diferents, entre els quals, dolços.

]]>

Com molts d'actes i esdeveniments, aquest 2022 ve carregat de tornades. És el cas de la nit del vi de Mallorca, que després de dos anys es tornarà a celebrar. Hi participaran ni més ni menys que 36 cellers i s'hi cataran aproximadament 260 vins. Tindrà lloc el divendres vinent de les 18 hores a les 22 hores al pati de la Misericòrdia a Palma.

]]>

Xavi Nolla és el net d’Agustín, un immigrant andalús a Catalunya que va lluitar a la guerra civil espanyola amb el bàndol republicà. Com a record, Nolla, sommelier de professió, ha decidit homenatjar la figura del seu avantpassat amb uns vins que va presentar aquesta setmana a El Bandarra (Palma). Són set vins a partir de vinyes que descansen on un dia hi va haver guerra, sang i les petjades del seu padrí.

]]>

El vi està de moda, i la proliferació de cellers arreu de Mallorca al llar de la darrera dècada en dona fe. El creixement ha estat molt elevat, fins al punt que entre el 2010 i el 2020 s’han inscrit 40 cellers a les denominacions d’origen de les Illes Balears, fins a arribar a un total de 91. I per veure l’increment amb més perspectiva, fa 30 anys només n’hi havia prop de 15, segons indiquen fonts del sector. Aquest gran augment ve donat, en gran mesura, per les inversions de l’estranger. D’exemples n’hi ha molts: Son Juliana, Anna Vins, Can Axartell, Castell Miquel, entre d’altres. Aproximadament, poden suposar més d’un 30% del total de cellers de Mallorca.

]]>

El Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes (Fogaiba) –ens independent de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació– ha abonat quasi un milió d'euros en ajudes directes per a inversions a quatre cellers de les Illes Balears. Segons les dades que ha fet públiques aquest divendres el Govern, a través d'una nota de premsa, els cellers de l'Arxipèlag han rebut un total de 947.309,23 euros, que es destinaran a invertir en instal·lacions de transformació, infraestructura vitícola, i eines de comercialització dels productes vitivinícoles. L'objectiu és millorar el rendiment de les empreses, així com la seva adaptació a les demandes del mercat, augmentar-ne la competitivitat, l'estalvi d'energia, l'eficiència energètica i els processos sostenibles.

]]>

De les 3.000 hectàrees que formen el Parc Nacional Tagua Tagua, situat a la regió de Los Lagos, més de 1.000 quilòmetres al sud de Santiago de Xile, n’hi ha dues que fan vi. Són les vinyes de la família Villaseñor, plantades a la ribera del riu Puelo i a tocar del llac Tagua Tagua, en plena Patagònia xilena. Creixen entre arbres mil·lenaris, volcans i la neu dels Andes, suportant pluges, vents i el fred de la zona austral del país sud-americà. Fa 15 anys els enòlegs de l’empresa van decidir posar a prova l’adaptabilitat de diversos tipus de cep en zones extremes, però el que aleshores semblava només un experiment, avui s’ha convertit quasi en una necessitat. “Va ser una decisió que cada dia que passa té més sentit”, afirma Francisco Berrios, director comercial de Viñedos Villaseñor. “La zona central del país, tradicionalment dedicada a la producció de vi, s’està tornant cada vegada més desèrtica i les vinyes estan migrant totes cap al sud”, explica.

]]>