"A l'exposició no hem volgut parlar del dolor de la dictadura, sinó d'un moment únic en què hi va haver l'esperança de canviar el món", assegura Pedro Ignacio Alonso, que amb Eden Medina i Hugo Palmarola, comissaria Com dissenyar una revolució: La via xilena al disseny, que es pot visitar al Disseny Hub Barcelona fins al 16 de novembre. L'exposició es va inaugurar el 2023 a Santiago de Xile durant la commemoració dels 50 anys del cop d'estat de Pinochet i, de moment, només es podrà veure a Barcelona. L'únic rastre de Pinochet és una imatge en què els militars cremen un pòster que es va exhibir a la 36a Biennal de Venècia.

Li diuen caçadictadors, tot i que ell insisteix que és una etiqueta dels periodistes. Sigui com sigui, fa anys que es dedica a escoltar els crims més terribles i intentar empresonar-ne els responsables. Ha perseguit dictadors com Augusto Pinochet, a Xile, i Hissène Habré, al Txad, i ha estat director adjunt de Human Rights Watch. 

La infàmia vestida de militars va assassinar la democràcia xilena l'11 de setembre de 1973. 50 anys després del cop d'estat del general Augusto Pinochet, que són també 50 anys de la mort del president Salvador Allende i del cantautor Víctor Jara, seleccionem pel·lícules, cançons i còmics que han abordat un dels moments més tràgics de la història del segle XX a l'Amèrica del Sud.

L'11 de setembre de 1973, dilluns farà 50 anys, el president de Xile Salvador Allende es va convertir en un mite. Aquell dia van bombardejar el palau del govern xilè, amb el president i els seus col·laboradors a dins. També van atacar la casa on hi havia la família d'Allende, i a tot el país van perseguir i detenir els dirigents de totes les organitzacions properes al govern democràtic. Aquell 11 de setembre, Allende va oferir la seva última al·locució al poble xilè a través de Radio Magallanes, enmig d'un rerefons audible d'explosions i trets. Després del discurs, el president xilè va organitzar l'evacuació del Palau de la Moneda. I, finalment, i aquí sempre hi ha veus discrepants, Allende va tornar al saló Independència, al segon pis de la Moneda, i es va disparar un tret. El 2011 es van exhumar les seves restes, i el forense Francisco Echevarría va corroborar la tesi del suïcidi. Aquell 11 de setembre de 1973 va triomfar el cop d'estat d'Augusto Pinochet, que es va convertir en el dictador que governaria fins al 1990.

“La història té maneres meravelloses de reivindicar i reparar. Quin gran significat té avui que Maya Fernández sigui ministra de Defensa”. A través d’aquesta piulada, l’excandidata del Partit Socialista de Xile (PS) a la presidència Paula Narváez felicitava la neta de l’expresident Salvador Allende, que el 21 de gener va ser designada pel futur president, Gabriel Boric, com la nova directora de les forces armades. “Una abraçada”, va respondre Fernández. La socialista protagonitzarà un nomenament ple de simbolisme pel vincle familiar amb l’expresident que l’11 de setembre de 1973 va ser derrotat pel cop d’estat d’Augusto Pinochet, que va donar pas a 17 anys de dictadura (1973-1990).

Una de les obres capitals en la història del documental polític és La batalla de Chile (1972-1979), monumental reconstrucció en tres parts de la revolució social i posterior enderrocament del govern d’unitat popular de Salvador Allende. El seu director, Patricio Guzmán (Santiago de Xile, 1941), es va veure obligat a fugir del seu país després del cop d’estat de Pinochet per poder acabar-la i, des d’aleshores, no ha deixat d’explorar els traumes d’un poble amb moltes ferides obertes i preguntes per respondre. Fins al 28 de febrer, la Filmoteca repassarà la filmografia del cineasta xilè.