Aquest 2024 es compleixen 50 anys de la fundació dels dos partits polítics més dominadors de la política catalana recent. Tots dos han evolucionat i han patit alts i baixos, però són un exemple de continuïtat històrica. Parlo de les dues convergències: Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Convergència Socialista de Catalunya (CSC), fundades el 1974, en vida del general Franco, i per tant en la clandestinitat, sense saber que estaven condemnades a repartir-se el poder electoral en una Catalunya democràtica i autònoma que encara estava per fer.

És entranyable veure de quina manera el xenòfob s’empassa tot el que li diuen per exorcitzar la seva por als estrangers. Ara li han anunciat que expulsaran quatre lladregots reincidents i amb això s’acabaran tots els seus problemes. El xenòfob, innocent, ha mossegat l’ham populista. L’escenificació que va fer Junts de la suposada gran victòria en matèria d’immigració ha fet creure a molta gent (ja són ganes de creure, ja) que realment hi haurà un abans i un després del pacte tan publicitat. "Ha vist quin gol els ha clavat el Puigdemont?", em preguntava un taxista l’altre dia minuts abans que jo li pagués la carrera amb els meus diners d’immigrant que no va pas rebutjar, tot i ser jo una d’aquestes impures dignes de ser posades sota la lupa d’un control social específic. Calla, va, calla, em vaig dir. No et posaràs ara a discutir amb aquest senyor. Però no me’n sé estar, perquè quan callo agafo contractures i el físio és molt car. “Si no fos per la immigració, Catalunya tindria dos milions d’habitants”, vaig dir jo, i va ser com obrir l’aixeta dels tòpics que va culminar amb no sé què sobre el Soros i el seu suposat objectiu de diluir les societats. 

No saben el pes que m’he tret del damunt aquesta setmana passada! I tot gràcies a una petita notícia apareguda a les pàgines d’economia i empreses dels diaris. Però comencem pels antecedents del cas.

Josep Antoni Duran i Lleida ha estat rebut aquest dimarts a la residència oficial de l'ambaixada d'Espanya a Bèlgica per presentar el llibre de Juan Prat i Coll, que va ser ambaixador d'Espanya a l'OTAN però també delegat de la Generalitat durant la primera etapa d'Artur Mas com a president. Sota el títol 'De Cataluña a Catalunya. Memorias de un embajador de España', Prat i Coll recopila les seves experiències com a ambaixador i defensa que "és compatible que un català dediqui tota una vida a representar Espanya i acabi la seva carrera professional com a representant de la Generalitat davant la Unió Europea mantenint el títol d'ambaixador del Regne d'Espanya". Un últim càrrec que va assumir a proposta de l'aleshores dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya Duran i Lleida al seu company de federació política Artur Mas. "La sentència s'haurà de respectar agradi o no agradi i sigui quina sigui", ha manifestat l'expolític d'UDC durant l'acte.

Era la presentació d’un llibre però per moments va semblar un míting. Josep Antoni Duran i Lleida és avui dia un militant de base d’un petit partit, Units per Avançar, però pel públic congregat dilluns, unes 300 persones, a la presentació de les seves de memòries polítiques, El risc de la veritat (Proa, 2019), es diria que hi ha un públic que l’enyora i el veu com un líder potencial. I ell es deixa estimar. “Un polític no és algú que quan un veu una manifestació corre a posar-se a primera fila sinó algú que fa el que creu que és millor per al país. Calen dirigents que no diguin el que la gent vol sentir sinó la veritat. És l’hora dels estadistes per reconduir la situació, el problema és que jo no en veig cap”, va etzibar amb el seu to sec habitual. “El Procés és un fracàs col·lectiu”, va sentenciar.

L'exlíder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, s'ha mostrat dolgut aquest dimecres en una entrevista a Catalunya Ràdio per la desaparició de CiU. "Convergència i Unió ha autodestruït el seu espai polític", ha assegurat. "Algú hi ha tingut més responsabilitat que altres", ha afegit.

Josep Antoni Duran i Lleida va deixar el lideratge d’Unió forçat per dues derrotes electorals que abocaven el partit a la irrellevància i irritat pel Procés. “Van ser els anys més durs de la meva vida”, confessa a les seves memòries ( El risc de la veritat, Proa), que va presentar ahir a Madrid. Tot i que apunta que no vol “venjança”, les més de 500 pàgines en què repassa la seva trajectòria estan plenes de dards.

L'exlíder d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) Josep Antoni Duran i Lleida ha assegurat aquest dimarts que la separació de Catalunya d'Espanya seria un "tumor per a Europa que provocaria metàstasi". Així s'ha expressat en un esmorzar informatiu del Fórum Europa celebrat a Madrid, en el qual ha exposat els motius pels quals no és independentista. "No ho sóc per sentiments", ha engegat Duran, que ha recordat els seus orígens de la Franja de Ponent. Seguidament, ha subratllat que per motius "racionals" tampoc és independentista i ha argumentat que avui "no és possible" que això succeeixi. "Si no et reconeix ningú, de què serveix?", s'ha preguntat l'exdiputat al Congrés, que ha assenyalat que la independència provocaria "empobriment", "trencaria la cohesió social" i provocaria que Catalunya "deixés de formar part de la UE". Ha sigut quan s'ha declarat "europeista" que ha comparat la independència amb el càncer.

Josep Antoni Duran i Lleida ha concedit la seva primera entrevista a Televisió Espanyola (TVE) des de l'anunci d'aliança electoral entre el PSC i Units per Avançar, el partit hereu de l'extingida Unió i del qual és "només militant de base".

Josep Antoni Duran i Lleida ha anunciat que plega. Després de les derrotes electorals del 27-S a Catalunya i del 20-D a les generals, el líder d'Unió Democràtica de Catalunya ha dit aquest dissabte que abandona la presidència del comitè de govern del partit, un lideratge que ha mantingut durant 30 anys. "No entendria que, a partir dels resultats d'UDC, no passés res o tot continués com abans", ha explicat després del consell nacional de la formació, assumint la responsabilitat de la pèrdua de vots.

El líder d'Unió, Josep Antoni Duran, ha confiat que el govern espanyol "actuarà de manera proporcional" amb Catalunya, segons ha declarat aquest dilluns en una entrevista a la Cope. "Espero que no sigui necessària una intervenció del govern [espanyol] que afegeixi més foc i que hi hagi una mica de mesura per part de tots", ha reclamat, i ha recordat que Mariano Rajoy li va dir en la reunió que van mantenir a Moncloa que reaccionaria amb prudència.

Nova visita de Josep Antoni Duran i Lleida a la Moncloa. I, de nou, en surt políticament amb les mans buides. El líder d'Unió, a diferència del que va fer el PNB, ha decidit assistir-hi, segons ha dit, "purament i simplement perquè en Rajoy em va convocar i no desaprofitarem cap ocasió de diàleg". El diàleg i l'intent de bastir una tercera via continuen sent el fonament de la seva acció política, i, pel que sembla, la seva paciència no té data de caducitat. El guió no s'altera passi el que passi i encara que, tal com ha reconegut, els fruits obtinguts "des de la sentència de l'Estatut" –juny del 2010– hagin estat nuls.

Mariano Rajoy, es reunirà dimarts que ve amb el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleidala ronda de contactes que està mantenint amb els dirigents dels principals partits parlar de la situació que es viu a Catalunya