La temperatura de la boia de la Dragonera va ser de 31,87 graus el 12 d'agost de 2024, un rècord que evidencia les condicions que el Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) qualifica d'"extremes". Encara que aquestes temperatures tan altes es varen detectar a l'estiu, la investigadora en Oceanografia Física del SOCIB Mélanie Juza adverteix que " la mar Balear pateix una onada de calor continua des del novembre". "Tenim temperatures oceàniques extremes des de fa mesos", diu.

El projecte 'Protegim Ses Sargantanes' d'Ibiza Preservation ha aconseguit capturar, durant el 2024, un total de 499 exemplars de serps de ferradura en zones d'alt valor de biodiversitat, a través de la instal·lació de 280 trampes en diversos punts de l'illa. Aquesta iniciativa, apunta la fundació, no només augmenta el nombre de trampes col·locades per la fundació el 2023 en àrees naturals protegides, sinó que n'ha ampliat l'abast en incorporar la col·laboració de finques privades.

Una part important de les denúncies dels agents de Medi Ambient que ja són en mans de la Fiscalia de les Balears i que l'extinta Conselleria de Medi Ambient no va tramitar corresponen a electrocucions d'aus per contacte amb la xarxa de distribució d'energia. Si bé hi ha altres casos greus no tramitats, com per exemple extraccions irregulars d'aigua potable per a usos no permesos, entre d'altres irregularitats ambientals, segons les dades que ha pogut confirmar l'ARA Balears, el gruix dels centenars de denúncies no tramitades té a veure amb espècies animals electrocutades.

Llunada, salroig, porc marí, cinturó, marraix, bocadolça, però també mussola, tintorera, gató o gatvaire són noms de taurons que els pescadors més vells de les Illes Balears feien servir amb freqüència. Actualment, molts d’aquests peixos ja no s’esmenten perquè s’han deixat de veure a les aigües que envolten l’Arxipèlag. La sobrepesca i l’alteració dels seus hàbitats han provocat que aquests animals es trobin en una situació delicada. A la mar Mediterrània hi ha 77 espècies de taurons, ratjades i quimeres, de les quals el 53% estan amenaçades i requereixen accions urgents per conservar els seus hàbitats i poblacions. En el cas concret de les aigües que envolten les Balears hi ha citades 32 espècies de taurons, 27 de ratjades i una quimera i, segons els informes de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), més de la meitat d’aquestes es troben en perill.

Fa segles que els naturalistes miren de catalogar totes les espècies de la Terra, un objectiu que continua sent una de les grans tasques pendents de la ciència. Els investigadors n’han classificat fins ara uns 2.300 milions, però encara en queden milions per descobrir, potser fins i tot milers de milions.

Els placozous són possiblement els animals amb l'estructura més simple que existeix al nostre planeta. Habiten discretament en zones poc profundes i càlides del mar, i els seus cossos, transparents, plans i sense òrgans, estan formats per uns quants milers de cèl·lules de només quatre tipus –les mosques en tenen 90 tipus i els humans, uns 200, per poder-nos fer a la idea de la seva simplicitat–. Ara, però, investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han demostrat que a l'interior d'aquestes petites criatures existien alguns dels components que defineixen les neurones, com els gens que s'encarreguen parcialment de generar les connexions neuronals (sinapsis), que les fan semblants a una neurona molecularment parlant. Tot i que no són neurones com a tal, es poden interpretar com un pas intermedi en l'evolució de les neurones. "Si les neurones fossin cotxes, els placozous tenen motor i rodes, però els falta el xassís", simplifica a l'ARA l'investigador ICREA Arnau Sebé-Pedrós, autor de l'estudi.

Estem enmig de la sisena gran extinció d'espècies i cada cop hi ha menys dubte que està sent totalment provocada per l'ésser humà. A la crisi climàtica desfermada per la crema de combustibles fòssils s'hi afegeix la desforestació (o canvi d'ús de la terra, en termes científics), la sobreexplotació dels ecosistemes i la contaminació, però encara hi ha un cinquè factor que ha resultat molt més perjudicial del que pensàvem: les espècies invasores. Un nou estudi de l'organisme de científics sobre biodiversitat de l'ONU, l'IPBES, conclou que les espècies invasores van ser un dels factors clau en el 60% de les extincions d'espècies que s'han produït fins ara, i van ser l'únic factor que va provocar el 16% de les extincions.

De pebres n'hi ha de molts tipus. Des de les piperàcies, d'on surten el pebre blanc i el negre, fins a les espècies més estranyes i addictives del món: com la Zanthoxylum simulans, més coneguda com a pebre de Sichuan.

A la reserva natural de l’Albufereta hi habiten un total de 1.247 espècies diferents d’animals, plantes, fongs i altres regnes com bacteris i protozous. Segons el darrer estudi dut a terme pel TAIB, en els darrers deu anys 403 noves espècies han arribat a la zona protegida.

Els mamífers nans i gegants de les illes són els més susceptibles d'extingir-se, segons un estudi internacional amb participació de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB) publicat en la revista Science. La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha informat que un estudi publicat recentment en la prestigiosa revista revela que les espècies insulars que quan van evolucionar van adquirir grandàries corporals més extremes que els seus parents continentals tenen un major risc d'extinció que els que no van sofrir aquesta evolució. A més, les taxes globals d'extinció dels mamífers insulars van augmentar significativament després de l'arribada dels humans moderns.

El Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes (Cofib) ha atès 6.577 animals als seus centres durant el 2022. Per illes, a Mallorca s'han atès 4.916 exemplars, 4.583 dels quals eren silvestres i 333, exòtics; a Menorca, han estat 1.364 animals, 1.319 dels quals eren silvestres i la resta exòtics, i a Eivissa n'ha atès un total de 297, amb 285 de silvestres i 12 d'exòtics.

Un grup d'investigadors de la Universitat de les Balears i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançat (Imedea, CSIC-UIB) han detectat per primera vegada a les Illes la vespa carnissera (Vespa cabro). Es tracta d'una espècie que és autòctona dels continents europeu i asiàtic —i present a Amèrica del Nord des del segle XIX— però no de l'arxipèlag balear, i per tal és considerada potencialment invasora.

La llúdriga ha tornat a fer acte de presència al tram baix del riu Llobregat. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha captat imatges nocturnes d'aquest mamífer durant els treballs d’anàlisi de connectivitat ecològica que està fent a la vall baixa del riu Llobregat. Per part dels experts, el retorn d'aquest animal al riu es considera un indicatiu de "la seva salut i qualitat ambiental".

Polèmica a Begur amb la nova empresa adjudicatària del camp de boies de la cala d’Aiguablava, una de les més concorregudes de la Costa Brava. La UTE Sa Blava CB75 va guanyar el concurs per primera vegada i, segons ha denunciat SOS Costa Brava, va instal·lar els blocs de formigó de les boies a sobre de praderies de posidònia, cosa que està prohibida perquè és una planta protegida. Els Mossos d’Esquadra van visitar divendres la zona malmesa i van obrir diligències perquè una vintena de blocs ocupaven totalment o parcialment l’espai de l'espècie. Els experts alerten que és una planta “clau” per a la salut dels ecosistemes marins, ja que les praderies són com boscos on viuen, s’alimenten o es reprodueixen unes 1.400 espècies diferents. 

Un dels aspectes més importants en biologia de la conservació és anticipar fins a quin punt les espècies es podran adaptar amb prou rapidesa als canvis que s’estan produint en el clima, deguts, en bona part o en la seva totalitat, a l’activitat humana. Per ser consistents, aquestes adaptacions han de comportar canvis evolutius permanents que tinguin una base genètica. ¿Amb quina rapidesa estan evolucionant les poblacions naturals de mamífers i d’ocells? Aquesta és la pregunta que s’han plantejat el biòleg Timothée Bonnet i els seus col·laboradors, una quarantena de científiques i científics de més d’una vintena d’universitats i centres de recerca d’arreu del món. La conclusió a què han arribat, que s’acaba de publicar a la revista Science, és que la taxa d’evolució adaptativa de les espècies analitzades és gairebé el doble de la que fins ara s’havia pressuposat, però tanmateix pot no ser suficient per garantir la seva supervivència en els hàbitats que ocupen actualment.

El Pla de Gestió de Xarxa Natura 2000 Costa Oest d'Eivissa, que ha sortit a exposició pública aquest dijous, proposa prohibir la construcció d'habitatges unifamiliars aïllats al voltant de Cala d'Hort, segons ha informat la Conselleria de Medi Ambient i Territori en una nota de premsa.

El Museu d’Història Natural de Londres és un lloc extraordinari on els infants poden passar quatre o cinc hores sense cansar-se, o sense cansar-se gaire. Segons informa la premsa britànica, els directius de la institució han decidit revisar les seves col·leccions perquè passen pena que puguin resultar ofensives. Alguns lectors ja heu vist per on va la cosa: heu recordat les edicions de Mark Twain esporgades de termes que avui sonen insuportablement racistes, o la retirada recent d’Allò que el vent s’endugué de diverses plataformes, que no sé com ha quedat finalment. Però no dejectem l’anunci del museu londinenc amb una ganyota de menyspreu: al rerefons hi ha realitats tan incontestables com les opinions més aviat lletges que alguns científics varen mantenir sobre els pobles suposadament subdesenvolupats o com el lligam íntim que existeix entre la gran empresa il·lustrada del descobriment del món i el projecte colonialista. El que resulta dolorós, ai las!, és que la revisió, encara pendent de materialització, pot afectar noms tan insignes com els de Charles Darwin o Carl von Linné.