Aquest diumenge s’ha mort Miquel Valls, l’històric president de la Cambra de Comerç de Barcelona que feia tan sols tres mesos que havia deixat el càrrec. La seva defunció guarda un trist paral·lelisme amb la de Salvador Gabarró, durant molts anys president de Gas Natural, que va morir el 2017. Gabarró tenia 81 anys i tan sols feia sis mesos que havia plegat. En tots dos casos van tenir poc temps per disfrutar d’una merescuda jubilació.

La nova Cambra de Comerç de Barcelona vol assegurar-se que l'equip anterior no tenia draps bruts amagats. El nou president de l'entitat, Joan Canadell, ha anunciat que s'ha encarregat una 'due diligence' (una auditoria en profunditat) dels comptes per conèixer amb detall "quina és la situació comptable i les responsabilitats" de l'equip que liderava Miquel Valls.

El resultat electoral a la Cambra de Comerç de Barcelona, la més important de les 13 cambres catalanes, ha sigut un terratrèmol absolut, per transcendent i inesperat. Ningú s'imaginava un resultat tan contundent de la candidatura Eines de País, que han encapçalat l'ANC i el Cercle Català de Negocis. Amb tot, la Cambra és una institució ben poc coneguda. A continuació intentem explicar els principals dubtes que han sorgit, i especialment un: realment és tan important la Cambra?

El president sortint de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, està tenint una sortida molt accidentada després de gairebé dues dècades al capdavant de la institució. El ple de la Cambra, integrat per 69 membres, havia de celebrar avui la seva última reunió, en la qual Valls proposava ampliar de 200.000 a 450.000 euros el pressupost extraordinari que la institució dedicarà a les eleccions camerals del mes de maig.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha demanat als partits catalans que donin suport al projecte de pressupostos generals de l'Estat presentat pel govern espanyol de Pedro Sánchez, malgrat que reconeix que la inversió prevista per a Catalunya no arriba al percentatge que té en el producte interior brut (PIB) espanyol.

El relleu de Josep Lluís Bonet com a president de Fira de Barcelona està sent un culebró tan llarg com difícil d’entendre per al comú dels mortals. Fa dos anys, dos, que el mandat de Bonet ha expirat, però segueix sent president de Fira de Barcelona perquè aquest càrrec s’escull per consens a tres bandes: la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona s’han de posar d’acord. Si no ho aconsegueixen, com ha passat en els últims dos anys, el president sortint es manté de moment al càrrec.

L'economia catalana, que presumiblement s'havia d'esfondrar davant la inestabilitat política després de l'1-O, ha mantingut el seu creixement. De fet, el PIB català va registrar un augment interanual del 3,1% aquest segon trimestre, superior a la mitjana espanyola (del 2,7%).

Quatre ministres han coincidit aquest dissabte amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, així com amb destacats representants de l'àmbit econòmic en el dinar organitzat per l'empresari Luis Conde a la seva masia de Forallac (Baix Empordà).

Encara no sabem en què acabarà l’anomenada nova política, però algunes de les seves aromes, com el debat sobre com millorar la democràcia i els controls als que governen, també estan arribant fins a les organitzacions empresarials catalanes. No falten motius. Hi ha una dada que ho resumeix perfectament: cap dels principals líders de les patronals catalanes ha arribat a aquest càrrec a través d’unes eleccions. Ni Joaquim Gay de Montellà (president de Foment del Treball), ni Josep González (president de Pimec), ni Antoni Abad (president de Cecot) han passat per les urnes i ocupen la presidència després d’haver enllaçat mandats sense oposició electoral. Aquestes patronals tenen sistema d’eleccions però, simplement, mai hi ha oposició. El mateix succeeix als sindicats UGT i CCOO: les cúpules s’han escollit sense sufragis. L’únic que s’ha sotmès a eleccions ha sigut Miquel Valls (president de la Cambra de Comerç), que el 2010 va guanyar uns comicis gens ajustats perquè cap empresari de renom no s’hi va presentar. En el cas de la Cambra, les queixes per un sistema electoral poc clar s’han sentit sovint. Hi ha altres organitzacions empresarials, com el Cercle d’Economia o FemCat, que directament no celebren eleccions i que, simplement, trien els seus líders per consens -això sí, en aquests casos els presidents es renoven cada tres i dos anys, respectivament, i sense dret a reelecció.

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha evitat referir-se al procés sobiranista en la introducció a la conferència que pronuncia aquest dimecres el president de la Generalitat, Artur Mas, en un acte a la Llotja de Mar de la capital catalana. Valls, que no ha esmentat les eleccions del 27-S, s'ha limitat a demanar "estabilitat" i "suport a l'economia productiva" en la propera legislatura.