Doha, la tranquil·la capital de Qatar, és habitualment coneguda per la seva seguretat pública i els seus centres comercials impol·luts. Per això, les escenes de pànic de dilluns, després que l'Iran llancés més d’una dotzena de míssils contra una base militar nord-americana pròxima a la ciutat, van ser totalment inèdites per als seus habitants. Les salves d'intercepció que van col·lidir amb els míssils i van explotar a l’aire eren visibles des de The Pearl Island, una illa artificial plena d’apartaments de luxe. Els compradors del centre comercial Villaggio van sentir unes explosions fortes, van cridar i van córrer a refugiar-se.

La setmana passada, Donald Trump va viatjar a l'Orient Mitjà i va omplir de titulars els diaris. El president nord-americà va trobar-se amb el nou president sirià Ahmed al-Sharaa, després d’anys de sancions a Damasc. En un gir contra els falcons de Washington, Trump també va dir que estava obert a negociacions amb l’Iran sobre el seu programa nuclear. Qui va quedar relegat va ser Benjamin Netanyahu, cosa que va generar especulacions sobre un refredament de les relacions entre Washington i Israel. Entre tots aquests titulars, un fet que va succeir al golf Pèrsic va passar més desapercebut, però segurament tindrà un impacte igual d’important en la geopolítica del futur.

Dos moviments empresarials recents a Espanya han provocat que totes les mirades es posessin sobre el golf Pèrsic. En particular, sobre dues de les seves economies més rellevants: l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. El primer moviment està a punt d’arribar a bon port: l’adquisició per part de la teleoperadora saudita STC Group d’un 9,9% del capital social de Telefónica, operació que es preveu que es tanqui aquest novembre, un cop el govern espanyol doni llum verda a la compra. El segon, en canvi, va descarrilar al juny: l'entrada (fallida) del grup Taqa, amb seu a Abu Dhabi, a Naturgy. "No podíem cedir el control a l’emiratiana Taqa", va dir el conseller delegat de CriteriaCaixa, Ángel Simón, en una entrevista a La Vanguardia. El braç inversor de La Caixa i principal accionista de Naturgy (26,7%) va dur la batuta d'aquelles converses.

A causa de l'enorme pes de Rússia en el mercat energètic global, l'esclat de la guerra d'Ucraïna va provocar que es disparessin els preus tant del petroli com del gas natural, generant una potent onada inflacionària a tot el món. Just quan semblava que els preus dels combustibles fòssils s'havien estabilitzat i la inflació donava un respir, un nou xoc amenaça l'economia mundial: la guerra de Gaza. Les últimes setmanes, economistes i analistes han dirigit la seva atenció en el punt més feble del subministrament global del petroli: l'estret d'Ormuz, una via marítima de menys de 40 quilòmetres d'amplada per on circula fins a un 30% del cru que es consumeix globalment, produït per països com l'Iraq o l'Aràbia Saudita.

A les autoritats de l’Iran fa anys que els preocupa que altres països els prenguin fonts vitals d’aigua. No estem parlant d’un aqüífer o una presa, sinó que els robin directament la pluja dels núvols. "Tant Israel com un altre país treballen perquè els núvols iranians no produeixin pluja", va assegurar el general de brigada Gholam Reza Jalali, un alt càrrec de la poderosa Guàrdia Revolucionària iraniana, en un discurs del 2018.

Pot semblar contradictori, però un petit cementiri jueu a Manama, la capital de Bahrain, és una de les mostres més clares del renaixement de les comunitats hebrees al golf Pèrsic. Té prop de cent anys i només una vuitantena de tombes, i moltes d'elles en mal estat, però és l'únic cementiri jueu operatiu de la regió, de majoria àrab musulmana. Ara una iniciativa ciutadana busca restaurar-lo i aconseguir finançament (uns 25.000 dòlars) per mantenir-lo obert "a perpetuïtat".

En el lamentable món dels hiperlideratges masculins, les acompanyants femenines tenen un trist paper decoratiu del qual només poden sobresortir dedicant tots els esforços a ser notícia per la seva indumentària. Tant és així que, en alguns casos, aquests esforços arriben a convertir-se en antinaturals i el protagonisme que haurien de tenir les esposes en qüestió per haver-se vestit molt bé l'acaben tenint per haver-se passat de frenada i haver-se convertit en una paròdia de si mateixes escollint disfresses en comptes de vestits, confonent la bellesa amb el drag o excedint-se amb les cirurgies estètiques.

El Líban es veu immers en un conflicte diplomàtic amb els països del Golf que podria acabar d'enfonsar la precària economia del país. La disputa té com a origen les paraules del ministre d'Informació libanès, George Kordahi, en què criticava la intervenció militar de l'Aràbia Saudita al Iemen. Les declaracions de Kordahi, fetes abans d'assumir el ministeri, van circular dijous per les xarxes socials i van portar a Riad, divendres mateix, a donar 48 hores a l'ambaixador del Líban per marxar del país.

Fa més dos anys que Israel i l'Iran han estès la seva batalla geoestratègica a les aigües del golf Pèrsic i del golf d'Oman. Els mitjans locals l'han anomenada "guerra a l'ombra", i consisteix en el llançament de petits atacs mai reivindicats contra els vaixells comercials de l'adversari. L'últim episodi de la picabaralla entre Teheran i Tel-Aviv va tenir lloc la setmana passada, es va saldar amb dues víctimes mortals i amenaça amb provocar una escalada de tensió que faci descarrilar les negociacions per fer reviure l'acord nuclear amb l'Iran. L'incident ha coincidit amb la presa de possessió dijous del nou president iranià, Ibrahim Raïsi, pertanyent al sector dels falcons dins el règim dels aiatol·làs.

L'Aràbia Saudita, un dels països més opacs del món, s'obre al turisme. El regne ultraconservador, una de les últimes monarquies absolutes del planeta, començarà a emetre visats turístic per a estrangers no musulmans en el marc del seu intent de diversificar una economia que avui es basa en el monocultiu del petroli. La iniciativa s'inscriu en el programa de reformes fins al 2030 impulsat pel príncep hereu Mohamed Bin Salman per preparar la primera economia del món àrab per a l'era post-petroli. Riad ha aclarit que les dones que vulguin visitar el país no hauran d'anar tapades, però se'ls demanarà que respectin una indumentària "decorosa". Fins ara l'Aràbia Saudita només donava visats a treballadors i als pelegrins de Medina o la Meca.

Continua l’escalada de tensió a l’estret d’Ormuz. Aquest dissabte el Regne Unit ha cridat a consultes l’encarregat de negocis de l’Iran a Londres, Mohsen Omidzamani, i el ministre d’Afers Estrangers, Jeremy Hunt, ha dedicat paraules molt dures al règim dels aiatol·làs, després que divendres patrulleres iranianes van aturar un petrolier amb bandera britànica en aigües del golf Pèrsic. Un altre petrolier propietat del Regne Unit va ser interceptat, però el van alliberar el mateix dia, mentre que el vaixell 'Stena Impero' continuava ahir immobilitzat al port iranià de Bandar Abbas.

Nou episodi de tensió entre els Estats Units i l'Iran. I ja en són molts. El president Donald Trump ha anunciat aquest divendres que un vaixell nord-americà, el buc d'assalt amfibi 'USS Boxer', ha fet caure un dron iranià que suposadament controlava el pas de vaixells estrangers pel golf Pèrsic, escenari de les últimes disputes entre Teheran i Occident. Trump ha acusat l'Iran d'"accions hostils" contra la navegació en aigües internacionals. El govern iranià, però, no ha trigat a desmentir les acusacions.

L'Iran ha abatut un dron dels Estats Units a l'estret d'Ormuz, en plena espiral de tensió entre els dos països. La Guàrdia Revolucionària, el cos militar d'elit, ha anunciat aquest dijous que havia abatut un dron "espia" nord-americà dins l'espai aeri de l'Iran. L'exèrcit nord-americà ha confirmat que un dels seus aparells ha estat atacat, però assegura que es trobava en espai internacional.

Almenys 26 civils han resultat ferits a l'Aràbia Saudita per l'impacte d'un míssil llançat pels rebels xiïtes houthis del Iemen contra l'Aeroport Internacional d'Abha, al sud-oest del país, ha informat l'agència de notícies SPA, l'oficial del règim saudita.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha autoritzat l'enviament de 1.500 soldats més i una dotzena de caces al golf Pèrsic amb l'argument que cal reforçar les defenses davant de l'amenaça que representa l'Iran.

En una reunió dels principals assessors de seguretat del president Trump dijous passat, el secretari de Defensa, Patrick Shanahan, va presentar un pla militar actualitzat que preveu enviar fins a 120.000 militars a l’Orient Mitjà si l’Iran ataca les forces nord-americanes o si fa passos per al desenvolupament d’armes nuclears. Les gestions, que van ser impulsades per un grup d’assessors radicals liderat per John Bolton, no preveuen una invasió terrestre de l’Iran, cosa que requeriria una quantitat molt més gran de tropes. Però els plans deixen clara la influència de Bolton, un dels falcons més virulents de l’administració nord-americana i qui fa temps que reclama un enfrontament amb l’Iran que el president George W. Bush ja va ignorar fa més d’una dècada.

La Unió Europa ja va deixar clar ahir que farà tot el possible per rebaixar la tensió entre Washington i l'Iran. I Espanya no vol desmarcar-se d'aquesta política. La ministra de Defensa en funcions, Margarita Robles, ha ordenat la retirada de la fragata 'Méndez Núñez', que tenia 215 mariners a bord i que fins ara acompanyava un grup de combat dels Estats Units encapçalat pel portaavions 'Abraham Lincoln'. L'11 de maig el portaavions va ser enviat cap a l'estret d'Ormuz per pressionar l'Iran quan aquest va anunciar que també es retiraria de l'acord nuclear amb els Estats Units si els seus socis europeus i la Xina no l'ajudaven a evitar les sancions creixents imposades per Washington.