És curiós que, tal com està el món, es parli especialment d’inestabilitat per referir-se al temps meteorològic, com si el més canviant fossin les anades i vingudes dels núvols o les temperatures. Encara que si hi penses bé és possible que sigui així, perquè la violència es manté estable, el cinisme també i la nostra perplexitat roman en un anticicló perpetu tot i que els experts de torn mirin d’explicar-nos el perquè de la situació geopolítica o el futur de la IA. Que les coses s’expliquin no vol dir ni que s’entenguin ni que siguin comprensibles. Per això, en realitat i com a bons catalans, és molt millor dedicar bona part del nostre interès informatiu al temps i desitjar que el Meteocat no ens abandoni mai. Que peti tot menys la Xarxa de Radars Meteorològics de Catalunya, feu el favor. Que és el més semblant que tenim a una estructura d’estat. 

Nova jornada de dubtes als mercats. La prima de risc espanyola ha obert la sessió d'aquest dimecres disparada, per sobre dels 140 punts, un nivell al qual no arribava des de l'abril de l'any passat. En canvi, pocs minuts després de començar la jornada s'ha relaxat, i ha baixat ja fins als 131 punts per situar-se al final del dia en 122 punts.