El punt àlgid de la tercera col·laboració cinematogràfica entre el cineasta Guillaume Nicloux i el Michel Houellebecq actor és un concurs d'imitadors del també escriptor que se celebra a l'illa de Guadalupe, on el protagonista ha acudit per promocionar la seva última novel·la. Fa dècades que Houellebecq ha esdevingut un personatge mediàtic a qui li encanta posar-se en escena, una habilitat que Nicloux va decidir explotar al cinema en forma de comèdies híbrides en què l'autor de Plataforma s'interpreta a ell mateix en contextos improbables. Aquest cop li sumen una col·laboradora, la còmica Blanche Gardin, amb qui s'embarca en aquest viatge ple d'imprevistos per un territori d'ultramar.

El premi Nobel de literatura a Bob Dylan va fer evident els vincles entre l'escriptura de cançons i de llibres. A més d'haver signat més de 500 cançons, Dylan ha publicat reculls de prosa experimental com Taràntula (1971, en català a Malpaso), volums de memòries com Cròniques (Global Rhythm, 2005) i el recent Filosofía de la canción moderna (Anagrama, 2022). Dylan no és l'únic autor que ha compaginat música i literatura amb bons resultats en una i altra disciplines artístiques.

Des que es va consolidar com una de les veus europees més populars i prestigioses de la dècada dels 90, Michel Houellebecq ha cridat sovint l'atenció dels lectors per motius sovint extraliteraris. L'última notícia que l'ha convertit en centre d'atenció és un curtmetratge sexualment explícit. L'autor de Submissió (2015) vol prohibir l'estrena d'aquest curtmetratge on ell apareix com a protagonista, segons explica l'agència AFP, que cita els advocats de l'escriptor.

A la seva novel·la Submissió, l'escriptor francès Michel Houellebecq imaginava una França en què el líder d'un partit musulmà esdevé president de la República. La història era ficció, però la polèmica que havia aixecat l'argument, que alguns veien com una advertència del que podia passar en la realitat, va obligar l'autor a puntualitzar que Submissió era "política-ficció". Era el 2015 i l'escriptor, abonat a la polèmica i a opinar sobre política, ja compartia arguments habituals de l'extrema dreta. Vuit anys després, la radicalització del novel·lista és notòria i s'ha fet encara més evident fa poc en una conversa publicada en un número especial de la revista Front Populaire que ha indignat la comunitat musulmana de França.

Cent anys després de la publicació de l'Ulisses de James Joyce, una de les novel·les més controvertides de la història de la literatura –considerada una obra mestra i, alhora, un malson per a molts lectors–, continuen arribant a les llibreries novel·les d'una extensió i ambició remarcables. Posar-se el llistó alt pot rebre, a vegades, l'elogi de la crítica i dels lectors, però també pot comportar fracassos sonats. En aquest reportatge repassem una desena de títols que s'han publicat durant l'últim any –amb una única excepció–, tots ells de dimensions poc habituals, en alguns casos fins i tot desmesurades.

Més enllà de ser l’escriptor més aplaudit, polèmic i llegit de les lletres franceses actuals, Michel Houellebecq també té una petita carrera com a actor de cinema especialment interessant quan s’interpreta a ell mateix sota les ordres de Guillaume Nicloux, que fa cinc anys el va dirigir a El segrest de Michel Houellebecq, una història sorprenentment divertida en què l’autor francès era segrestat per un grup de criminals aficionats i acabava desenvolupant una relació d’allò més cordial amb els seus segrestadors. A Thalasso, també dirigida per Nicloux i presentada ahir al Festival de Sant Sebastià, Houellebecq torna a explotar la seva vis còmica amb una història igual d’excèntrica en què el millor és un altre cop la performance de l’escriptor, aquest cop amb l’afegit d’un Gérard Depardieu que s’afegeix a la festa de l’humor absurd de Nicloux i Houellebecq.

El president del museu d'art contemporani Palais de Tokyo de París, Jean de Loisy, segons 'Le Monde', ha anunciat que el polèmic escriptor Michel Houellebecq farà una exposició. El responsable del museu parisenc ha volgut deixar clar que 'Rester vivant' [Mantenir-se viu] no és sobre l'artista sinó que Houellebecq mostrarà "el seu món": "Serà el món de Houellebecq, el visitant recorrerà cada sala i construirà una història, amb l'ajuda d'imatges i sons. Serà com viure una aventura de Houellebecq". L'exposició, que tindrà lloc entre el 23 de juny i el 12 de setembre del 2016, compta amb la col·laboració d'artistes com Iggy Pop i Robert Combas.

L'estrena de l'adaptació de la novel·la 'Les partícules elementals', de l'escriptor francès Michel Houellebecq en els Jocs d'Estiu de Dubrovnik ha estat cancel·lada "per qüestions de seguretat", segons han informat fonts del festival. Es tracta d'un certamen tradicional de música, teatre i altres arts que se celebra al juliol i agost a l'aire lliure en escenaris històrics de l'antiga Ragusa.

L'artista catalana Rita Martorell, autora de retrats de persones famoses com Samuel Eto’o, ha retratat recentment el reconegut escriptor francès Michel Houellebecq (Premi Goncourt 2010, i autor d’obres com 'Les partícules elementals' o 'Plataforma') per a la portada del seu nou llibre, 'Michel Houellebecq, diálogos con Fabianni Belemuski', editat per Niram Art.

Els lectors de Houellebecq estan acostumats des de fa anys a la desesperança i el malestar que provoca la lectura de la seva obra novel·lística. Els quatre llibres de poemes que va publicar durant la dècada dels 90 ('Sobrevivir', 'El sentido de la lucha', 'La búsqueda de la felicidad' i 'Renacimiento'), que van aparèixer paral·lelament a 'Ampliación del campo de batalla' (1994) i 'Les partícules elementals' (1998), mostren la dimensió més crua i contundent del discurs de l'escriptor francès, que aquest dimecres ha contestat les preguntes dels periodistes amb una estranya calma i fredor que contrastava amb les afirmacions del seu discurs. "Per què escric? En primer lloc, escric per vanitat. Busco que m'aplaudeixin -ha dit–. Escric perquè em diverteixo, sobretot quan penso en l'arquitectura i l'organització del discurs. I escric per estar satisfet de mi mateix. Si no tingués la perspectiva de continuar publicant, probablement deixaria d'escriure".