Una dona que quan era nena va ser diagnosticada d’un neuroblastoma, un càncer cerebral, porta 18 anys sense el tumor gràcies a un tractament d'immunoteràpia de cèl·lules CAR-T. El cas el recull un estudi publicat a la revista Nature Medicine i suposa que la dona és la pacient amb aquest tipus de càncer que ha viscut més temps sense la presència del tumor fins ara, cosa que fa pensar als investigadors que s'hauria curat completament.

Les immunoteràpies han revolucionat la lluita contra el càncer. Són tractaments que estimulen el sistema immunitari perquè aquest aprengui a reconèixer les cèl·lules tumorals i les ataqui, cosa que ha permès millorar molt la supervivència dels malalts. Així i tot, no és infal·lible, hi ha tumors que són capaços d'escapar-se de les nostres defenses i progressar encara que s'administri un tractament. Un dels motius que fan que aquests càncers siguin tan resistents és la relació que tenen amb les cèl·lules del seu voltant. Són un tipus de cèl·lula que remodela els teixits i, quan interaccionen amb el tumor, afavoreixen el seu aïllament i impedeixen que el sistema immunitari el combati.

Investigadors del Vall dHebron Institut d’Oncologia (VHIO) han desenvolupat una biòpsia líquida que permet avaluar de manera molt precisa i precoç la resposta dels pacients als tractaments oncològics. Aquesta tecnologia és capaç de detectar en la sang del malalt fins a una sola molècula d’ADN del tumor, una fita semblant a trobar una agulla en un paller, i predir si la teràpia funciona o si, al contrari, cal canviar-la ràpidament.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han desenvolupat una nova immunoteràpia que obté resultats prometedors en pacients amb diferents tipus de càncer avançat que ja no responien a cap altre tractament. En concret, en un assaig clínic en fase I, el nou fàrmac, un anticòs monoclonal biespecífic anomenat FS222, va aconseguir recuperar la resposta del 15,7% dels individus. El percentatge augmentava fins a prop del 50% en el cas de melanoma metastàtic i, a més, prop del 70% estabilitzava la malaltia. Aquests resultats preliminars s’han presentat avui al Congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO) que se celebra fins demà a Chicago (EUA).

Cada vegada que els mitjans de comunicació es fan ressò d’un dels avenços científics del seu laboratori, el telèfon mòbil d’Eduard Batlle bull d’activitat. La bústia de correu electrònic també se li omple de missatges. Són pacients o familiars de pacients que volen saber quin impacte tindrà la descoberta en les seves vides.

Les cèl·lules CAR-T han representat una revolució en el tractament del càncer. Són un tipus de fàrmac que no té res a veure amb la quimioteràpia clàssica o les noves teràpies dirigides, que són compostos químics, sinó que es basa en entrenar el propi sistema immunitari perquè reconegui les cèl·lules malignes i les destrueixi.

Sense sistema immunitari, el càncer seria una malaltia encara més freqüent. Quan les cèl·lules tumorals intenten expandir-se, les nostres defenses naturals despleguen un cordó sanitari al seu voltant per atacar-les i frenar-les. Amb tot, aquesta resposta no és sempre prou potent i l'acció immunitària necessita un estímul. I, després de demostrar el seu potencial contra la leucèmia i començar a fer-ho amb el mieloma múltiple, les anomenades teràpies biològiques o immunoteràpies es presenten com una alternativa viable per als tumors sòlids. Aquest dijous, investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona han anunciat que volen estendre un d'aquests tractaments a un dels càncers de mama més agressius: el HER2. I, de fet, seran els primers al món a assajar-ho.

El setembre passat, investigadors alemanys van publicar a Nature Medicine un estudi pioner en què es descrivia la curació de cinc casos de lupus sever amb immunoteràpia. Des d'aleshores, a la consulta de la doctora Josefina Cortés, especialista en reumatologia a l'Hospital de la Vall d'Hebron, hi ha hagut un degoteig de pacients que s'ofereixen com a voluntaris per provar aquest tractament experimental, encoratjats per la idea que aquesta malaltia autoimmune extremadament complexa i limitant desaparegui de les seves vides. Es tractava, però, d'una opció inviable a Espanya, ja que no hi havia cap assaig clínic en marxa. Fins ara. Un estudi liderat per la farmacèutica Novartis provarà la teràpia amb cèl·lules CAR-T –basada en la modificació genètica de limfòcits, les cèl·lules encarregades de la resposta immunitària– en 12 pacients de l'Estat, França, Alemanya i Austràlia. La Vall d'Hebron i l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid hi participaran, i de moment el centre català és l'únic que ha reclutat pacients. "Si tot va com està previst i ens envien les CAR-T, un d'ells començarà la nova teràpia per Setmana Santa", explica Cortés. Els altres dos estan a l'espera d'iniciar tot el procés.

El 2023 pot ser un any interessant per a la biomedicina, amb diversos camps que semblen a punt de fer passos endavant importants. Aprofitem que és època de balanços per fer un repàs i unes quantes prediccions.

Que la immunoteràpia pot ser eficaç en la lluita contra el càncer està més que demostrat. No ho està tant, però, quin camí cal seguir per millorar-ne l’eficàcia. L’estratègia es basa en fer “visibles” les cèl·lules canceroses a l’acció del sistema immunitari. Una fórmula innovadora per aconseguir-ho, per bé que encara amb resultats modestos, és reforçar les cèl·lules T, grans protagonistes de la immunitat, per tal que reconeguin i eliminin les causants d’un tumor. Això és el que ha fet un equip d’investigadors liderat per Antoni Ribas, de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, aplicant per primera vegada la tècnica d’edició genètica CRISPR a les cèl·lules T. Els resultats, que s’han d’interpretar com a prova de concepte, s’han publicat aquesta setmana a la revista Nature.

Un dels principals problemes de les teràpies contra el càncer, des de les clàssiques fins a les més modernes, és que, malgrat que inicialment sembla que són efectives, sovint els tumors tornen a sorgir al cap d’un temps. El motiu és que pràcticament no hi ha cap tractament (a part d’algunes intervencions quirúrgiques, si es fan prou aviat) que elimini la totalitat de les cèl·lules malignes: un percentatge, petit o gran, se’n sol escapar. Si les condicions són les adequades, aquestes supervivents poden continuar multiplicant-se i, amb el temps, acabar provocant que el càncer torni al punt de partida. Així doncs, descobrir com s’ho fan algunes cèl·lules canceroses per resistir els tractaments o bloquejar-los el pas és essencial per continuar millorant el pronòstic d’aquestes malalties. En aquest sentit, un grup d’investigadors de la Universitat de Tel Aviv ha fet una troballa sorprenent: han vist que hi ha cèl·lules canceroses que s’amaguen dins d’altres cèl·lules per escapar dels perills que les amenacen.

Per a un pacient de càncer que ha rebut un pronòstic negatiu agafar-se a qualsevol proposta terapèutica com a un ferro roent no sempre és una opció. Alguns, coneixedors del final proper que els espera, desisteixen. Altres, en canvi, s’hi agafen sabent que només guanyaran temps al temps, per poc que sigui. Poden ser mesos que poden esdevenir crítics per al pacient i crucials per als investigadors clínics. Aquest seria el cas d’una recerca liderada per l’Institut d'Oncologia Vall d’Hebron (VHIO) en què han participat malalts de càncer colorectal amb metàstasi, refractaris a qualsevol tractament i amb una esperança de vida limitada a un parell de mesos. Un fàrmac adreçat a una mutació concreta fins ara no considerada els allarga l’expectativa de vida per sobre dels 10 mesos de mitjana. La recerca, publicada a Nature Medicine, obre noves vies terapèutiques i planteja un munt d’interrogants.

Després de demostrar el seu potencial en el camp de l'oncologia, sobretot contra les leucèmies, la immunoteràpia amb cèl·lules CAR-T s'erigeix ara en una alternativa terapèutica prometedora contra el lupus. Investigadors alemanys han constatat que la teràpia gènica basada en la modificació de les cèl·lules encarregades de la resposta immunitària (els limfòcits) pot ser una via a explorar contra aquesta malaltia autoimmune, en què el sistema immunitari identifica erròniament les cèl·lules pròpies com si fossin virus o bacteris i intenta eliminar-les. En aquest procés, poden danyar-se teixits i òrgans sans com el cor, els pulmons, els ronyons, la pell o el cervell. Fins ara no s'ha identificat una cura per al lupus i els afectats han de prendre medicació immunosupressora tota la vida per controlar els símptomes. Però ara, en el marc d'un estudi publicat aquest dijous a Nature Medicine, la transfusió de limfòcits modificats ha aconseguit esborrar el lupus sever de cinc pacients durant un any i mig. En els últims 17 mesos, els afectats no han necessitat prendre cap medicament i aquesta suspensió farmacològica no ha provocat l'aparició d'autoanticossos, les molècules que ataquen el mateix organisme i que són un senyal inequívoc de la patologia.

Entre les formes de càncer que fins ara s’han mostrat més refractàries a qualsevol mena de teràpia destaca molt per damunt de qualsevol altra el glioblastoma, el tumor cerebral més freqüent i també el més agressiu. La manca reiterada de resultats positius podria tenir una alternativa viable gràcies al desenvolupament d’un anticòs monoclonal capaç d’activar la resposta del sistema immunitari, que, al seu torn, elimina les cèl·lules cancerígenes. El fàrmac, desenvolupat al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha iniciat recentment un assaig clínic en fase 1 després de superar amb èxit els estudis preclínics al laboratori amb models animals. Els resultats es publiquen avui a la revista Molecular Cancer Therapeutics, de l’Associació Americana per a la Investigació del Càncer.

Un diagnòstic de càncer no és una sentència de mort. Els malalts de tots els tipus de tumors han anat guanyant temps de vida –la supervivència s’ha duplicat en 40 anys– però aquesta millora no és homogènia per a tots ni es pot mesurar de la mateixa manera. En alguns casos la malaltia avança tan de pressa que el temps s’esgota abans de proposar un tractament viable. En altres, els tumors es rebel·len i s'escapoleixen de les teràpies.

Joan Massagué va ser un dels primers investigadors al món, si no el primer, a establir un programa científic dedicat a l’estudi de la metàstasi. Era l’any 2000. Entrava en territori ignot, ningú més s’hi havia atrevit. 22 anys més tard pot dir que ha entès alguns dels mecanismes clau d’un procés que causa prop del 90% de les morts per càncer. Al seu laboratori de l’Sloan Kettering Institute de Nova York, a més, han començat el desenvolupament de diverses propostes de teràpia que apunten a un paper decisiu de la immunitat en la metàstasi. 

Els tumors i el sistema immunitari acostumen a ser vells coneguts. En molts tipus de càncer, quan les cèl·lules malignes intenten créixer i multiplicar-se, les defenses despleguen un cordó sanitari per contenir-ne l'expansió. Sovint, si els oncòlegs troben el tumor és perquè aquesta línia defensiva ha actuat però ha fracassat i la malaltia ha pogut avançar en silenci: sota el microscopi s’observa que està inflamat perquè les defenses han intentat frenar-lo però no són prou potents o es perden pel camí. Què passaria si se’ls tornés a senyalitzar el nord o se les enfortís? En altres càncers, aquest sistema defensiu queda fora de joc des del primer moment. Les defenses són incapaces de reconèixer les cèl·lules canceroses com un agent perjudicial i no s’activen mai en contra seva. En aquest cas, una altra pregunta: què passaria si s’ensenyés de zero al cos a reaccionar-hi? 

El periodista i escriptor nord-americà Clifton Leaf es preguntava l’any 2004 si estàvem guanyant la guerra contra el càncer o si l’estratègia seguida fins aleshores era la correcta. En un celebrat article publicat a la revista Fortune, el periodista feia una anàlisi econòmica, repassava la història de la recerca en càncer i avaluava la inversió pública i privada des que el president Richard Nixon va signar l’Acta Nacional contra el Càncer l’any 1971. La conclusió de Leaf era que les teràpies disponibles en aquell moment no justificaven tanta despesa. 

La ciència treballa sense treva per trobar fàrmacs que millorin la qualitat de vida dels malalts i, de fet, una de cada quatre teràpies que s’aproven anualment a Europa acostuma a ser oncològica. Aquesta és una selecció de tractaments que ha validat els últims mesos l'Agència Europea de Medicaments (EMA) i dels assajos més prometedors que s'estan fent a Catalunya.