La primera lectura econòmica dels grans esdeveniments polítics es fa prenent el pols als mercats. És habitual. La resposta de l'Íbex-35, que agrupa les empreses cotitzades més grans d'Espanya, aquesta vegada era una incògnita: podia recollir l'estabilitat d'un president que revalida el càrrec o, per contra, la inestabilitat d'una majoria fragmentada. En tot cas, la reacció del mercat sembla contundent.

Les empreses de l’Íbex-35 van trigar de mitjana 167 dies a pagar als seus proveïdors l’any passat. És gairebé el triple del límit que marca la llei, que és de 60 dies, excepte per al sector financer. La xifra encara crida més l’atenció si es té en compte que aquestes companyies cobren de mitjana en 57 dies. Així ho va denunciar ahir la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), després d’analitzar els balanços del sector no financer de l’Íbex-35. Tot i saltar-se la llei, les principals empreses espanyoles han aconseguit reduir en 13 dies la liquidació de les factures respecte al 2017, tot i que el termini va arribar a 182 dies.

Els mercats comencen a pair el volum d'informació i la incertesa política generats durant tota la setmana. La prima de risc espanyola ha tornat a relaxar-se aquest divendres fins a situar-se un altre cop al voltant dels 100 punts bàsics, el nivell que tenia la setmana passada.

L'Íbex-35, que tot aquest dijous s'havia mantingut pla o amb lleugers guanys, ha entrat en números vermells a partir de les 15 hores, quan ha començat a prendre cos la possibilitat que el PNB donés suport a la moció de censura contra Mariano Rajoy, i ha tancat la sessió amb pèrdues d'un 1,05%.

La política torna a fer trontollar la borsa. Només una hora després que obrissin els mercats, les 35 empreses de l'Íbex ja s'havien passat al color vermell i, en conjunt, el selectiu ha arribat a caure més d'un 2,3% aquest matí, fins a perdre la barrera dels 9.600 punts. La tensió s'ha mantingut també durant la tarda, i finalment el selectiu espanyol ha tancat amb un 2,5% de pèrdues i ja acumula una davallada de més del 6% en una setmana.

davallada en punts més gran de la història del Dow Jones,

La volatilitat i la incertesa han tornat a ser les protagonistes a la sessió d'avui a les borses. Ahir Wall Street va patir la davallada més gran en punts de la seva història i avui la ressaca d'aquesta patacada ha contagiat la resta de mercats del món. Però, de què tenen por, ara, els inversors i com afecta l'economia?

Cada vegada més diners estan en mans de menys persones. Aquesta és una màxima que es repeteix any rere any a les companyies que formen part de l’Íbex-35. Una dada: el primer executiu d’una d’aquestes empreses cobra de mitjana 112 vegades el salari mitjà de la companyia. Una altra: ara les empreses de l’Íbex paguen per l’impost de societats menys que el 2007. Són dues de les conclusions que ha tret Oxfam Intermón d’un estudi titulat Diferències abismals, en què analitza el fenomen de la bretxa salarial en les grans cotitzades espanyoles. La conclusió és senzilla d’entendre: les diferències salarials entre les cúpules directives i la resta dels treballadors no només estan lluny d’escurçar-se, sinó que continuen una tendència lineal i aparentment imparable. El 2014 un primer executiu de l’Íbex cobrava 84 vegades més que un treballador mitjà. Un any després la diferència s’ampliava a 98 vegades. I el 2016, a 112 vegades.

Ni tan sols el 'no news, good news', aquella màxima anglosaxona que es podria traduir com que l'absència de notícies és una bona notícia, ha servit als inversors aquest dilluns per trobar la serenor. En una jornada sense sessió a la Xina, focus de tots els mals des les acaballes de l'any passat, i sense grans dades macroeconòmiques que poguessin fer tremolar els inversors, els mercats europeus estan protagonitzant una nova jornada negra, l'enèsima en un inici d'any nefast.