Les crispetes han tornat al Palau Blaugrana. El Barça va necessitar recuperar un desavantatge de 8 punts i una pròrroga per superar un competitiu Kirolbet Baskonia (95-87). L’equip va oferir un joc engrescador, però irregular. Brandon Davies (24 punts i 11 rebots i 35 de valoració) es va convertir en l’heroi d’una nit impròpiament intensa a aquestes altures de temporada. Nikola Mirotic i Malcolm Delaney també van exhibir un rendiment molt fiable. Svetislav Pesic va tenir les baixes de Thomas Heurtel, Kevin Pangos i Pau Ribas, fet que el va portar a utilitzar Ádám Hanga com a director de joc en diferents fases del partit. L’hongarès va rendir a gran nivell. Gairebé quatre anys després de l’última vegada, Àlex Abrines va tornar a disputar un partit a Barcelona.

L’any 1975 Chicho Sibilio va jugar a l’Hospitalet de Llobregat un partit amistós contra el Barça amb la selecció dominicana. L’entrenador de l’equip blaugrana era Ranko Zeravica, que va demanar el seu fitxatge. Poc temps després, durant el mes de febrer del 1976, el jugador, que només tenia 17 anys, es va incorporar al club culer. Les negociacions es van allargar, perquè la seva mare s’hi negava i va exigir que el seu fill anés a viure amb una família d’acollida. Va ser en aquella casa on va coincidir amb Juan Domingo de la Cruz. A part de en el seu provador de menjar, el Lagarto es va convertir en un amic inseparable. La resta de la història, tretze anys d’èxits, és coneguda. El Palau Blaugrana aprofitarà el partit d’avui contra el Kirolbet Baskonia, un altre dels seus exequips, per recordar el seu llegat.

La Federació de Bàsquet de la República Dominicana va confirmar dissabte la mort de Chicho Sibilio a l’edat de 60 anys. Va ser un dels jugadors més estimats del Barça de bàsquet durant la dècada dels anys 80, quan va completar amb Nacho Solozábal i Epi una de les millors línies exteriors del bàsquet europeu. La seva connexió amb els aficionats en una època en què tothom se sabia el cinc titular de memòria va ser total i, tot i la seva poca predisposició a defensar, és un dels grans herois històrics d’una etapa irrepetible del Palau Blaugrana. Conegut pel seu llançament exterior, Sibilio va ser un esportista admirable en una època en què l’equip de bàsquet era seguit gairebé amb la mateixa devoció que el de futbol.