Palmanova-Magaluf, la Platja de Palma, Sant Antoni de Portmany i Platja d'en Bossa concentren la major densitat de moviment de doblers en efectiu que manegen els estrangers. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat l'emprenedor holandès Peter Fabor, qui ha ubicat sobre el mapa tots els caixers del principal operador independent, Euronet ATM, que són els que majoritàriament fan servir els turistes quan viatgen per Europa. L'ARA Balears ha reproduït l'exercici fet per Fabor i ha pogut geolocalitzar els més de 500 caixers que té aquesta multinacional de serveis de pagament a les Balears, i el resultat no pot ser més clar: les zones amb més quantitat de places hoteleres i amb un perfil molt clar de sol i platja concentren aquest tipus d'instal·lacions.

La manera com els ciutadans ens relacionem quotidianament amb els bancs ha canviat radicalment en els últims quinze anys. La moneda i el paper moneda estan desapareixent, substituïts pel diner digital i el pagament tant via targetes com cada cop més pel mòbil. Al moneder ja no hi portem cash. No ens cal. Aquest canvi, de retruc, també ha comportat una reducció dràstica d'oficines bancàries i de caixers automàtics. Els necessitem molt menys: a Catalunya han desaparegut gairebé 8 de cada 10 oficines des del 2008. Portem l'oficina a la butxaca, al mòbil. Si a tot això hi afegim les conseqüències de la crisi financera mundial a remolc de la fallida de Lehman Brothers, ja tenim el canvi de paradigma dibuixat.

Just una hora ha estat penjat el cartell que deia "Senyors de CaixaBank, no teniu vergonya!" a les portes de l'antiga sucursal bancària del Pla de na Tesa, a Marratxí. Feia tres dies que el servei de caixer automàtic havia deixat de funcionar, cosa ha encès els ànims del veïns d'aquest nucli. Avui dematí, però, CaixaBank ha restablert el servei, i ha retirat el cartell. Ha justificat el tancament temporal per una avaria greu, segons ha informat el batle de Marratxí, Miquel Cabot.

De recollir més de 600.000 firmes denunciant el tancament d'oficines bancàries a un pla entre govern espanyol i patronals bancàries per revertir l'exclusió financera. Així es podria dir que ha acabat la guerra que Carlos San Juan va començar a través de Change.org per reclamar als bancs un tracte més bo i més personalitzat cap als clients. L'acció d'aquest metge jubilat ha estat la gota que ha fet vessar el got de la problemàtica que fa anys que persegueix el sector financer i que va arrencar amb la crisi del 2008: un forat de 3.000 empleats i només 20.421 oficines bancàries a tot l'Estat, la xifra més baixa registrada des de l'any 1977.

"Mira, és l'home que lluita per allò dels bancs. Enhorabona pel que està fent, eh!", interromp de fons la veu d'una dona enmig d'una trucada amb el Carlos, mentre aquest passeja pel carrer. En les últimes setmanes, aquest veí de 78 anys de València s'ha acostumat que l'aturin al carrer persones desconegudes. El motiu: ha emprès una batalla de David contra Goliat per recuperar "l'atenció humana a les sucursals bancàries". Una lluita que no només ha rebut un ampli suport social, sinó que fins i tot ha obligat la Moncloa i el Banc d'Espanya a moure fitxa.

La reducció o concentració d'entitats bancàries i caixers automàtics per poder treure diners en efectiu d'aquests últims anys ha fet que creixi el nombre de persones que ja no disposen d'un punt tradicional d'accés a l'efectiu a prop. En concret, el Banc d'Espanya ha detectat que 1,3 milions de persones a tot l'Estat viuen aquesta realitat i estan en una situació de vulnerabilitat, ja que estan financerament exclosos d'aquest servei. Del total d'aquestes persones, 209.098 viuen a Catalunya, segons les dades publicades aquest dimecres pel Banc d'Espanya, cosa que es tradueix en un 46% dels municipis catalans.

Els acords particulars entre entitats financeres que permeten a clients d'un banc fer servir la xarxa de caixers automàtics d'un altre en condicions favorables estan en el punt de mira de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Una de freda i una de calenta de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) al sector bancari a propòsit de la nova estructura de comissions als caixers. El macrosupervisor de la competència va fer públic ahir un informe sobre la nova normativa, aprovada fa gairebé un any i mig, que conclou, d’una banda, que els principals beneficiats del nou marc són els tres grans bancs espanyols -fet que potencialment alimenta l’oligopoli financer del qual ja ha alertat el mateix organisme- i, de l’altra, que no es pot afirmar amb rotunditat que els usuaris finals estiguin pagant més que abans dels canvis en el sistema de comissions.